Vés al contingut

Doom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDoom
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987, Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1987 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficPeaceville Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereHardcore punk Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdoomcrustpunk.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: doomcrustpunk Bandcamp: ukdoom Musicbrainz: 87a9283d-ae6a-42b0-97e5-a0e439a37c85 Songkick: 476295 Discogs: 261332 Allmusic: mn0000157849 Modifica el valor a Wikidata

Doom és un grup anglès de punk hardcore de Birmingham, la primera formació del qual va estar actiu entre 1987 i 1990. Malgrat la seva breu existència, Doom és considerat cabdal en l'auge del crust punk,[1] juntament amb Discharge, un subgènere del punk rock influenciat per elements de l'extreme metal.[2] A més, se'l considera com un dels primers precursors del grindcore. Doom també va ser un dels grups favorits del locutor John Peel a BBC Radio.

Trajectòria

[modifica]

Doom va entrar a l'estudi per a enregistrar la seva primera maqueta el 28 d'agost de 1987. Malauradament, el baixista Pete Nash es va trencar el canell just abans, de manera que Jim Whitley de Napalm Death va haver de substituir-lo. Es van gravar tres cançons (dues de les quals van aparèixer a A Vile Peace).

A partir d'aquest primer enregistrament, Peaceville Records va proposar a Doom de gravar un LP, War is Big Business (1987), que el grup va vendre en format de casset als seus propis concerts. El febrer de 1988, Doom va entrar als estudis Rich Bitch i va gravar les 21 cançons del seu àlbum de debut War Crimes (Inhuman Beings).

Després de la dissolució del grup el 1990, Jon Pickering va formar Cain i Police Bastard,[3] mentre que el bateria Tony «Stick» Dickens i el baixista Pete Nash es van unir a Extreme Noise Terror. Després Stick va tocar amb DIRT i Nash amb Filthkick i Cain.

El 2015, mentre Doom girava per Sud-amèrica, es va formar una allau humana a l'exterior del seu concert a Xile que va provocar la mort de tres assistents.[4][5]

Membres

[modifica]

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • War Crimes (Inhuman Beings) LP (1988, Peaceville Records)
  • Bury the Debt – Not the Dead split LP w/ No Security (1989, Peaceville Records)
  • The Greatest Invention LP/CD (1993, Vinyl Japan)
  • Pro-Life Control split LP/CD w/ Selfish (1994, Ecocentric Records)
  • Rush Hour of the Gods LP/CD (1996, Flat Earth)
  • World of Shit LP/CD (2001, Vinyl Japan)
  • Corrupt Fucking System LP (2013, Black Cloud)[6]

EP/Maquetes

[modifica]
  • War is Big Business Demo Tape (1987, discarded tapes)
  • Police Bastard 7-inch (1989, Profane Existence)
  • Lost the Fight 7-inch (1993, Flat Earth/Nabate)
  • Doomed to Extinction split 7-inch w/ Extinction of Mankind (1994, Ecocentric Records)
  • Hail to Sweden 7-inch (1995, Pandora's Box)
  • Pissed Robbed & Twatted – Live in Slovenia 7-inch (1996, Nuclear Sun Punk)
  • Monarchy Zoo 7-inch/CD EP (1996, Vinyl Japan)
  • split 10-inch w/ Cress (1998, Flat Earth)
  • Consumed to Death (2015, Black Cloud)

Recopilacions/reedicions

[modifica]
  • Total Doom CD (1989, Peaceville Records)
  • Doomed from the Start LP/CD (1992, Vinyl Japan)
  • Fuck Peaceville 2xLP/CD (1995, Profane Existence)
  • Peel Sessions CD (1996, Vinyl Japan)
  • Doomed Again (2012, Agipunk)
  • 25 Years of Crust Digital Sampler (2013, Moshpit Tragedy)

Directes

[modifica]
  • Live in Japan 7'' (1992, Ecocentric Records)
  • Back & Gone Double Live CD & DVD Live video (2006, MCR)

Aparicions de recopilatoris

[modifica]
  • A Vile Peace LP (1987, Peaceville Records)
  • Hardcore Holocaust (The 87-88 Peel Sessions) LP (1988, Strange Fruit Records)
  • Spleurk! LP (1988, Meantime Records)
  • Volnitza: The Worst of the 1 in 12 Club Vol. 6/7 2×LP (1989, 1 in 12 Records)
  • Hardcore Holocaust II LP/tape (1990, Strange Fruit Records)
  • Vile Vibes CD – (1990, Peaceville Records)
  • Hardcore Resistance Tape (1991, Heed the Ball!)
  • Endless Struggle: The Worst of the 1 in 12 Club vol. 12/13 2×LP (1995, 1 in 12 Records)
  • Gay Pride 7-inch (1995, Rugger Bugger Records)
  • Aftermath LP/CD (1999, Aftermath Records)

Referències

[modifica]
  1. «Thirty years on, Doom are still untouchable at miserable, nihilistic crust punk» (en anglès americà). Chicago Reader, 10-08-2017. [Consulta: 4 gener 2023].
  2. «UK crust punks Doom played Europa before MDF w/ Dropdead, Teargas & Cross-Stiched Eyes (pics)» (en anglès). Brooklyn Vegan. [Consulta: 4 gener 2023].
  3. «Police Bastard are back with a new album: The Midlands Rocks». [Consulta: 4 gener 2023].
  4. «https://www.adnradio.cl/tiempo-libre/2015/04/17/doom-teniamos-garantias-de-que-el-promotor-tomo-suficientes-medidas-de-seguridad-2723319.html» (en castellà). ADN. [Consulta: 4 gener 2023].
  5. «Updated: Three People Dead, Several Injured In Chile Building Collapse During DOOM Concert» (en anglès). Blabbermouth, 17-04-2015. [Consulta: 4 gener 2023].
  6. «Doom - New Album Available For Streaming» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2023].