Districte de Biləsuvar
Biləsuvar rayonu (az)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Azerbaidjan | ||||
| Capital | Bilasuvar (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 102.400 (2018) (75,41 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.358 km² | ||||
| Altitud | 12 m | ||||
| Creació | 8 agost 1930 | ||||
| Organització política | |||||
| • Governador | Faig Gurbatov (en) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 1300 | ||||
| Prefix telefònic | 25 | ||||
| ISO 3166-2 | AZ-BIL | ||||
| Lloc web | bilesuvar-ih.gov.az | ||||
    | |||||
Biləsuvar (àzeri: Biləsuvar rayonu), és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Biləsuvar.[1]
Toponímia
[modifica]El nom del districte deriva de la ciutat Biləsuvar. La partícula "Bile" deriva de la paraula turca "bilya" que significa terra baixa i la partícula "suvar" que significa cavalleria. Segons les fonts, deu mil cavallers van ser desplegats en aquestes terres baixes pel xa sassànida Khosrov.[2]
El nom en turquès vol dir salts d'aigua purs, a causa dels nombrosos rius de la zona, tot i que una bona part del terreny és plana, la referència a les cascades és una mica enganyosa.[3]
Geografia
[modifica]La superfície total del districte és de 1.358 km². El districte ocupa la part sud-oest i sud de la plana de Mugan. El seu territori limita amb el districte d'İmişli al nord amb una distància de 53 km, amb el districte de Saatlı al sud-oest amb una distància de 23 km, amb el districte de Sabirabad amb una distància de 20 km, emb el districte de Salyan a l'est amb una distància de 23 km, amb el districte de Neftçala amb una distància de 4 km, amb el districte de Cəlilabad al sud amb una distància de 54 km i amb l'Iran a l'oest amb una distància de 64 km. La longitud total de les seves fronteres és igual a 241 km.[4] La major part de la zona de Biləsuvar es troba per sota del nivell del mar.
Clima
[modifica]El clima de Biləsuvar és força càlid, amb estius secs. La temperatura varia des de 2 °C (a l'hivern) a 26 °C (a l'estiu) i amb precipitacions mitjanes de 260 mm.
Geologia
[modifica]Els principals tipus de sòl a Biləsuvar són els sòls de castanyer, la praderia grisa i els sòls salins esteparis.
Flora i vegetació
[modifica]De la superfície total del districte, 542 hectàrees són boscos.
Fauna
[modifica]La fauna del districte inclou cérvols, ossos, senglars, cabres, llops i d'altres.[5]
Història
[modifica]L'historiador persa Hamdullah Qazvini va escriure als seus textos que l'assentament urbà medieval de Biləsuvar fou establert per l'emir de Buveyhi, Pilasuvar al segle x, i des de llavors va rebre el seu nom. Al segle xiv, la ciutat va declinar a causa de la lluita civil feudal.[6]
El 1930, es va crear el districte de Biləsuvar amb el centre a la ciutat de Puixkin. El 1938, el districte fou reanomenat com a districte de Puixkin.[3]
El 1963, el territori es va unir amb el districte de Cəlilabad, i el 1964, va tornar a ser un districte independent. Després del col·lapse de l'URSS el 1991, va tornar al seu nom històric i es va tornar a anomenar-se districte de Biləsuvar.
Entre troballes històriques importants es troben les ruïnes de Xakhriyar-tepe que pertanyen a l'edat mitjana,la fortalesa Xakhriyar que es va construir a l'edat del ferro, Monticle kosha-tepe que també pertany a l'edat del ferro. A la ciutat de Biləsuvar es van trobar ruïnes del poble d'Icheri Aghdam i la fortalesa de Xahriyar, que també pertanyen a l'edat mitjana.[5]
Demografia
[modifica]D'acord amb l'Informe anual del Comitè d'Estadística de l'Estat, en 2018, la població de la ciutat va registrar 102.400 habitants, la qual cosa representa un augment de 26.400 persones (aproximadament un 34.7%) de les 76.000 persones el 2000.[7] De la població total 51.600 són homes i 50.800 són dones.[8] Més del 26.7% de la població (aproximadament 27.400 persones) són joves i adolescents de 14 a 29 anys.[9]
| 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Districte de Biləsuvar | 76.0 | 77.0 | 77.9 | 78.8 | 79.9 | 81.2 | 82.5 | 84.0 | 85.4 | 87.1 | 88.7 | 90.3 | 92.3 | 94.0 | 95.6 | 97.4 | 99.2 | 100.9 | 102.4 |
| població urbana | 17.6 | 17.9 | 18.1 | 18.3 | 18.6 | 18.9 | 19.2 | 19.5 | 19.7 | 20.0 | 20.3 | 20.6 | 20.9 | 21.2 | 21.5 | 21.8 | 22.2 | 22.6 | 22.8 |
| població rural | 58.4 | 59.1 | 59.8 | 60.5 | 61.3 | 62.3 | 63.3 | 64.5 | 65.7 | 67.1 | 68.4 | 69.7 | 71.4 | 72.8 | 74.1 | 75.6 | 77.0 | 78.3 | 79.6 |
Economia
[modifica]El districte està ubicat a la regió econòmica d'Aran. Biləsuvar és principalment un districte agrícola. Les principals activitats econòmiques són la cria d'animals, el gra i el cultiu de cotó. El 2017 es van registrar 41.298 caps de bestiar gran i 138.927 de bestiar petit. En total, la quantitat de sòl fèrtil és de 113.000 hectàrees, de les quals 42.500 són sembrades i la resta es destina a pastures. Durant el període soviètic, al districte hi havien 4 explotacions estatals en funcionament.[5]
Al districte hi treballen també diverses empreses agrícoles, tals com “LLC Biləsuvar-Aqro”,” Azəryoltikinti” (empresa d'asfalt), l'empresa cotonera "Biləsuvar-Pambıq" i d'altres.[5]
Organització territorial
[modifica]El districte conté 26 municipis.
Transports i comunicacions
[modifica]En el territori del districte es troba una oficina internacional de duana (Biləsuvar Sərhəd-Gömrük Keçid Məntəqəsi), que controla el pas entre l'Azerbaidjan i l'Iran. El districte té 16 oficines de correus.
Sanitat
[modifica]El districte té 9 hospitals amb 520 llits, 6 clíniques mèdiques i un centre d'epidemiologia, així com també 11 centres mèdics.[5]
Personatges il·lustres
[modifica]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Biləsuvar rayonu». [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ «AZƏRBAYCAN TOPONIMLƏRIN ENSĠKLOPEDĠK LÜĞƏTI».
- ↑ 3,0 3,1 «Bilasuvar». Authentic Azerbaijan. Arxivat 2014-11-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-11-11. [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ «Biləsuvar rayonu». azerbaijan.az [Consulta: 16 febrer 2020]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-16. [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Azärbaycan : Azärbaycan milli ensiklopediyası. Bakı: "Azärbaycan Milli Ensiklopediyası" Elmi märkäzi, 2007. ISBN 9789952441017. OCLC 252289725.
- ↑ «Territorial and Administrative Units». Administrative Department of the President of the Republic of Azerbaijan. [Consulta: 3 novembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 «Political division, population size and structure: Population by towns and regions of the Republic of Azerbaijan» (en anglès).
- ↑ «Political division, population size and structure: Population by sex, towns and regions, urban settlements of the Republic of Azerbaijan at the beginning of the 2018» (en anglès).
- ↑ «Political division, population size and structure: Population at age 14-29 by towns and regions of the Republic of Azerbaijan at the beginning of the 2018» (en anglès).
