David Bordwell
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juliol 1947 Penn Yan (Nova York) |
Mort | 29 febrer 2024 (76 anys) Madison (Wisconsin) |
Causa de mort | fibrosi pulmonar |
Residència | Madison |
Formació | Universitat d'Albany - anglès (–1969) Universitat d'Iowa - Philosophiæ doctor |
Activitat | |
Camp de treball | Filmologia, teoria cinematogràfica i història del cinema |
Ocupació | historiador, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Wisconsin-Madison (1973–2004) |
Família | |
Cònjuge | Kristin Thompson (1979–2024) |
Premis | |
Lloc web | davidbordwell.net |
David Bordwell (Penn Yan, 23 de juliol de 1947 - Madison, 29 de febrer de 2024)[1][2][3] va ser un teòric i historiador del cinema estatunidenc. D'ençà que es va doctorar a la Universitat d'Iowa l'any 1974, va escriure més de quinze volums referents a la teoria del cinema, com ara Narration in the Fiction Film (1985), Ozu and the Poetics of Cinema (1988), Making Meaning (1989), i On the history of film style (1997).[4]
Conjuntament amb la seva esposa Kristin Thompson, Bordwell va escriure els llibres Film Art (1979) i Film History (1994). Amb el filòsof estètic Noël Carroll, Bordwell va editar l'antologia Post-Theory: Reconstructing Film Studies (1996), una polèmica sobre l'estat de la teoria del cinema contemporània. La seva obra més canònica fins ara segueix essent The Classical Hollywood Cinema: Film Style and Mode of Production to 1960 (1985), escrita en col·laboració amb Kristin Thompson i Janet Staiger. A més d'això, diversos dels seus articles més influents sobre teoria, narrativa i estil es van recopilar a Poetics of Cinema (2007), batejat com a homenatge a la famosa antologia de teoria del cinema formalista rus Poetika Kino, editada per Borís Eikhenbaum l'any 1927.
Bordwell va passar gairebé tota la seva carrera com a professor de cinema a la Universitat de Wisconsin. Els teòrics del cinema notables que van escriure les seves tesis sota el seu consell inclouen Edward Branigan, Murray Smith i Carl Plantinga.
Carrera
[modifica]Inspirant-se en teòrics del cinema anteriors com Noel Burch, i en l'historiador de l'art Ernst Gombrich, Bordwell va contribuir amb llibres i articles a l'estudi del cinema clàssic i contemporani de Hollywood i els estil cinematogràfics de l'Àsia oriental. No obstant això, els seus treballs més influents i controvertits van tractar sobre la teoria cognitiva del cinema (Narration in the Fiction Film és un dels primers volums sobre aquest tema), la poètica històrica de l'estil cinematogràfic i les crítiques de la teoria i l'anàlisi del cinema contemporani (essent Making Meaning i Post-Theory les seves publicacions més rellevants sobre aquesta temàtica).
Neoformalisme
[modifica]Bordwell va estar sovint associat amb un enfocament metodològic conegut com a neoformalisme, tot i que la seva esposa, Kristin Thompson, va escriure més extensament sobre aquest enfocament.[5] El neoformalisme és un enfocament de l'anàlisi del cinema basat en les observacions fetes per primera vegada pels teòrics literaris coneguts com els formalistes russos: que afirmen que «hi ha una distinció entre les propietats perceptives i semiòtiques d'una pel·lícula (i que els teòrics del cinema generalment han exagerat el paper dels codis textuals en l'anàlisi d'elements bàsics com la diegesi i el tancament)».
Gran part del treball de Bordwell té en compte els processos cognitius de l'espectador de la pel·lícula que tenen lloc en percebre les formes no textuals i estètiques del film. Aquesta anàlisi té en compte com les pel·lícules guien la nostra atenció cap a la informació narrativa destacada i com les pel·lícules participen en la «desfamiliarització», un terme formalista que fa referència a com l'art ens mostra objectes, conceptes familiars i fórmules d'una manera que ens anima a experimentar-los com si fossin noves entitats.
Els neoformalistes rebutgen molts supòsits i metodologies fetes per altres escoles d'estudi cinematogràfic, especialment els enfocaments hermenèutics (interpretatius), entre els quals destaca la psicoanàlisi lacaniana i certes variacions del postestructuralisme. A Post-Theory: Reconstructing Film Studies, Bordwell i Noël Carroll argumenten en contra d'aquest tipus d'enfocaments, quan afirmen que actuen com a «teories grandiloqüents» que fan servir les pel·lícules per confirmar marcs teòrics predeterminats, en lloc d'intentar investigacions de nivell mitjà destinades a esbrinar com funcionen les pel·lícules realment. Bordwell i Carroll van encunyar el terme «teoria SLAB» per referir-se a les teories que utilitzen les idees de Ferdinand de Saussure, Jacques Lacan, Louis Althusser i/o Roland Barthes.
Alguns filòsofs han criticat el neoformalisme, sobretot Slavoj Žižek, del qual Bordwell ha estat un crític des de fa molt temps.[6] Žižek i altres experts argumenten que el neoformalisme subestima el paper de la cultura i la ideologia en la configuració del text cinematogràfic, i que l'anàlisi hauria de revelar els valors problemàtics de les societats en què es produeixen aquestes pel·lícules.
La considerable influència de Bordwell dins dels estudis cinematogràfics ha esdevingut cabdal, i molts dels seus conceptes «han esdevingut part d'un cànon teòric en la crítica l'acadèmia cinematogràfica».[7]
La col·lecció David Bordwell de més de cent impressions de pel·lícules de 35 mm es conserva a l'Arxiu de Films de l'Acadèmia i destaca especialment per l'extensió del seu fons de pel·lícules hongkongueses [8]
Obra publicada
[modifica]- Bordwell, David. Filmguide to La Passion de Jeanne d'Arc. Bloomington: Indiana University Press, 1973.
- Bordwell, David. Film Art: An Introduction. Reading, MA: Addison-Wesley, 1979. Ninth edition, 2009.
- Bordwell, David. French Impressionist Cinema: Film Culture, Film Theory, Film Style. Nova York: Arno Press, 1980. Reprint of 1974 Ph.D. dissertation
- Bordwell, David. The Films of Carl-Theodor Dreyer. Berkeley: University of California Press, 1981.
- Bordwell, David. The Classical Hollywood Cinema: Film Style and Mode of Production to 1960. Nova York: Columbia University Press, 1985.
- Bordwell, David. Narration in the Fiction Film. Madison: University of Wisconsin Press, 1985.
- Bordwell, David. Ozu and the Poetics of Cinema. Princeton: Princeton University Press, 1988.
- Bordwell, David. Making Meaning: Inference and Rhetoric in the Interpretation of Cinema. Cambridge: Harvard University Press, 1989.
- Bordwell, David. The Cinema of Eisenstein. Cambridge: Harvard University Press, 1993.
- Bordwell, David. Film History: An Introduction. Nova York: McGraw-Hill, 1994. Third edition, 2010.
- Bordwell, David. Post-Theory: Reconstructing Film Studies. Madison: University of Wisconsin Press, 1996.
- Bordwell, David. On the History of Film Style. Cambridge: Harvard University Press, 1997.
- Bordwell, David. Planet Hong Kong: Popular Cinema and the Art of Entertainment. Cambridge: Harvard University Press, 2000.
- Bordwell, David. Figures Traced in Light: On Cinematic Staging. Berkeley: University of California Press, 2005.
- Bordwell, David. The Way Hollywood Tells It: Story and Style in Modern Movies. Berkeley: University of California Press, 2006.
- Bordwell, David. Poetics of Cinema. Berkeley: Routledge, 2008.
- Bordwell, David. Minding Movies: Observations on the Art, Craft, and Business of Filmmaking. Chicago: University of Chicago Press, 2011.
- Bordwell, David. The Rhapsodes: How 1940s Critics Changed American Film Culture. Chicago: University of Chicago Press, 2016.
- Bordwell, David. Reinventing Hollywood: How 1940s Filmmakers Changed Movie Storytelling. Chicago: University of Chicago Press, 2017.
Videoassaigs
[modifica]- " How Motion Pictures Become the Movies 1908-1920: thirteen years that changed world cinema "
- “ CinemaScope: el miracle modern que veus sense ulleres! ”
- " Hou Hsiao-hsien: restriccions, tradicions i tendències "
Referències
[modifica]- ↑ «Remembering Professor Emeritus David Bordwell». , 01-03-2024 [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Blauvelt, Christian «Remembering David Bordwell: A Film Scholar Who Did More Than Anyone to Advance Academic Film Studies». IndieWire, 01-03-2024 [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Rosenwald, Michael C. «David Bordwell, Scholar Who Demystified the Art of Film, Dies at 76». , 08-03-2024 [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ «Muere David Bordwell, legendario teórico e historiador cinematográfico, a los 76 años» (en castellà), 02-03-2024. [Consulta: 4 març 2024].
- ↑ In Thompson, Kristin. Breaking the Glass Armor. Princeton Univ Press, 1988.
- ↑ David Bordwell. «Slavoj Zizek: Say Anything». David Bordwell's Website on Cinema. [Consulta: 28 març 2006].
- ↑ Jakob Isak Nielsen. «Bordwell on Bordwell: Part IV - Levels of Engagement». [Consulta: 22 febrer 2018].
- ↑ «David Bordwell Collection». Academy Film Archive.
Enllaços externs
[modifica]- David Bordwell - Lloc web oficial
- Chuck Stephens. «School's Out? Never!: David Bordwell Keeps Working the Room (interview)». Cinema Scope. Arxivat de l'original el 8 abril 2006. [Consulta: 28 març 2006].
- «Observations on film art Facebook feed». [Consulta: 21 juliol 2014].