Crisi iemenita

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «es queda en 2015»

Crisi iemenita

Tipus	crisi
Part de	Hivern àrab
Interval de temps	27 gener 2011  -
Estat	Iemen

La crisi iemenita va començar amb la revolució del 2011-2012 contra el president Ali Abdullah Saleh, que havia dirigit el Iemen durant 33 anys.^[1][2] Després que Saleh deixés el càrrec a principis del 2012 com a part d'un acord entre el govern iemenita i els grups de l'oposició, el govern liderat per l'exvicepresident de Saleh, Abdrabbuh Mansur Hadi, va lluitar per unir el fracturat panorama polític del país i defensar les amenaces d'Al-Qaeda a la península Aràbiga i militants houthi que feia anys que duien a terme una insurrecció prolongada al nord.^[3][4]

El setembre de 2014, la insurrecció houthi es va transformar en una guerra civil en plena expansió mentre els combatents houthi van arrasar a la capital de Sana'a i van obligar Hadi a negociar un "govern d'unitat" amb altres faccions polítiques. Els rebels van continuar pressionant el govern debilitat fins que, després que el seu palau presidencial i la seva residència privada fossin atacats pel grup militant, Hadi va dimitir juntament amb els seus ministres el gener del 2015. El mes següent, els houthis van passar a controlar el govern, dissolent el Parlament i instal·lant un comitè revolucionari interí dirigit per Mohammed Ali al-Houthi, cosí del líder houthi Abdul-Malik al-Houthi.^[5][6] No obstant això, Hadi va escapar a Aden, on va declarar que seguia sent el president legítim del Iemen, va proclamar la capital temporal del país i va demanar a funcionaris governamentals i militars lleials que es reunissin a ell.^[7][8]

El 27 de març de 2015, la BBC va informar que Hadi havia "fugit de les forces rebels a la ciutat d'Aden" i, posteriorment, "havia arribat a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad", ja que "les autoritats saudites van iniciar atacs aeris al Iemen".^[9] Des del 2017, el Consell de Transició Sud (STC) separatista també ha lluitat contra el govern.

L'onada de protestes coneguda com la primavera àrab no va trigar a arribar al Iemen després de la Revolució tunisiana. El Iemen era un país pobre amb un govern corrupte, amb una gran quantitat d'armes en mans privades. El 2011, el país ja s'enfrontava a desafiaments de militants i separatistes vinculats a Al-Qaeda al sud i dels rebels xiïtes Zaydi al nord. El Iemen només s'havia unificat des del 1990 i persistien divisions profundes entre el nord i el sud.

La inestabilitat política del Iemen s'ha agreujat i ha estat causada en part per la greu crisi ecològica del país. De mitjana la població té accés a només 140 metres cúbics d'aigua a l'any per a tots els usos, (101 galons per dia), mentre que la mitjana de l'Orient Mitjà és de 1000 m ^{3 l'}any i el llindar internacionalment definit per a l'estrès hídric és de 1.700 metres cúbics a l'any.^[10] Les aigües subterrànies del Iemen són la principal font d'aigua del país, però les capes freàtiques han caigut greument deixant el país sense una font d'aigua viable. Per exemple, a Sanaa, el nivell freàtic es trobava a 30 metres per sota de la superfície als anys setanta, però havia baixat a 1200 metres per sota del 2012. Les aigües subterrànies no han estat regulades pels governs del Iemen.^[11] Fins i tot abans de la revolució, la situació de l'aigua del Iemen havia empitjorat fins al punt que experts van apuntar que podia ser el "primer país que es quedés sense aigua".^[12] L'agricultura al Iemen requereix al voltant del 90% de l'aigua al Iemen, tot i que només genera el 6% del PIB, i una gran part dels iemenites depenen de l'agricultura de subsistència a petita escala. La meitat de l'aigua agrícola al Iemen s'utilitza per cultivar khat, un narcòtic que la majoria dels iemenites masteguen. Això vol dir que en un país tan escàs en aigua com el Iemen, on la meitat de la població té inseguretat alimentària, el 45% de l'aigua retirada dels aqüífers cada vegada més esgotadors s'utilitza per cultivar un cultiu que no alimenta ningú.

Aquesta inseguretat hídrica té un impacte directe sobre l'estabilitat política. Pot semblar que hi ha una guerra de representants entre faccions recolzades per altres països, però segons el diari iemenita Al-Thawra, el 70% o 80% dels conflictes a les regions rurals del país estan relacionats amb l'aigua. El Ministeri de l'Interior del país ha estimat que a tot el país, les disputes relacionades amb l'aigua i la terra maten 4.000 persones a l'any, més que terrorisme.^[13] A la governació d'Al-Jawf, una disputa sobre la col·locació d'un pou va comportar una disputa de sang que va continuat durant més de 30 anys.^[11] El 2007, el ministre d'Aigua i Recursos Naturals del Iemen va suggerir que es podria haver d'evacuar el Sana'a. si es queda sense aigua.^[14] Tot i que el govern no va poder moure la capital de manera ordenada i pacífica, la guerra i la crisi política han convertit Sana'a i la majoria del Iemen en un camp de batalla d'on la gent ha estat obligada a fugir.

Altres catàstrofes ambientals han perjudicat el Iemen a mesura que ha avançat la guerra. A finals del 2015, dos ciclons històrics van atacar el país. El primer d'ells, el cicló Chapala, va atacar l'illa de Socotra abans de tocar el port de Mukalla, a la costa sud del Iemen, on va provocar inundacions inesperades.^[15] Aquesta tempesta, combinada amb el següent cicló Megh, va deixar prou humitat al sòl perquè es poguessin reproduir les llagostes. Aquestes llagostes poden volar 100 milles al dia i destruir qualsevol collita que trobin.^[16]