Copa Ricardo Aldao

Copa Ricardo Aldao

Tipus	esdeveniment recurrent
Esport	futbol
Organitzador	Associació del Futbol Argentí Associació Uruguaiana de Futbol
Nombre de participants	2
Localització  i  dates
Estat	Argentina i Uruguai
Vigència	1913 – 1955

La Copa Ricardo Aldao, anomenada popularment Campeonato Rioplatense i Copa Río de La Plata, o simplement Copa Aldao, fou una competició oficial per a clubs de futbol organitzada per l'AFA i l'AUF disputada anualment, encara que de manera irregular, entre els campions de lliga d'Argentina i Uruguai. El trofeu va ser donat per l'executiu de futbol argentí Ricardo Aldao (1863–1956), que després es convertiria en president de l'Associació del Futbol Argentí.

La primera competició estava programada per a la temporada 1913 (tot i que mai es va jugar) i la darrera el 1955 (en realitat es va jugar el 1959, no es va proclamar cap campió). La Copa Ricardo Aldao és considerada avui dia com un dels precedents de la Copa Libertadores d'Amèrica.^[1] L'any 2009, quan la IFFHS va proclamar el Peñarol de Montevideo com el millor equip sud-americà del segle XX, va tenir en compte la Copa Aldao i altres tornejos internacionals de clubs jugats a Sud-amèrica abans de l'inici de la Copa Libertadores el 1960.^[2] L'agost de 2015, un article de la CONMEBOL descrivia la Copa Aldao com una de les primeres copes internacionals de futbol professional a Sud-amèrica.^[3]

A les competicions van jugar molts futbolistes importants com els argentins José Manuel Moreno, Ángel Labruna, Guillermo Stabile, Alfredo Di Stefano, Adolfo Pedernera, Amadeo Carrizo, Carlos Peucelle, Félix Loustau, Néstor Rossi, Antonio Sastre, Bernardo Gandulla, el nascut a Itàlia Renato Cesarini, els uruguaians Roque Máspoli, Ángel Romano, Obdulio Varela, Héctor Scarone, Juan Alberto Schiaffino, Aníbal Paz, Severino Varela, i el paraguaià Arsenio Erico, entre d'altres.

Els partits amistosos eren habituals entre clubs de l'Argentina i l'Uruguai a principis del 1900 a causa de la proximitat de les nacions. Inevitablement, un partit per decidir quin era el millor equip entre els campions d'ambdós països acabà arribant. D'aquesta manera, Ricardo Aldao, aleshores president del club Gimnasia y Esgrima (BA) i de l'associació dissident "Federación Argentina de Futbol" va donar un trofeu per decidir el millor equip entre ambdós països. Com a tal, el concurs va rebre el nom per aquesta donació. La primera edició, organitzada l'any 1913, s'havia de disputar entre Estudiantes d'Argentina i River Plate d'Uruguai. No obstant, el partit es va suspendre a causa de la pluja intensa i mai es va reprogramar.^[4] El primer campió de la competició no es va coronar fins al 1916, quan el Nacional de Montevideo va vèncer el Racing de Avellaneda per 2-1.

Originalment, es va adoptar un format d'una sola volta, amb el partit jugat a Argentina i Uruguai en any alternatiu.^[4] Però el 1940, el Boca Juniors va abandonar el camp quan el partit, jugat a Montevideo, estava empatat 2-2 i es dirigia a la pròrroga. El títol es va atorgar a Nacional al principi, però més tard ambdues associacions no van definir clarament el campió d'aquest any.^[4] L'Associació Uruguaya de Fútbol (AUF) i l'Associació Argentina de Futbol (AFA) van estudiar la situació el 22 de gener de 1941 i van anunciar que s'adoptaria un format de dues voltes en les temporades següents.^[4] Les finals s'havien de disputar abans de l'inici de la següent temporada. Només es podien incloure jugadors que havien format part dels equips de campions nacionals.^[5] Des d'aleshores, la competició es va jugar a doble partit excepte l'edició de 1942, quan no es va jugar el partit de tornada i no es va lliurar el trofeu.

Els problemes d'agenda van obligar els equips d'ambdós països a abandonar la Copa Aldao durant la dècada de 1950,^[3] per la qual cosa la competició es va suspendre fins al 1959. Es va fer un últim intent de reactivar el campionat el 1955 en un partit entre Nacional i River Plate. Tanmateix, la final no es va disputar fins quatre anys més tard i mai es va jugar el partit de tornada; per tant, el títol no es va proclamar oficialment.^[4] Com a conseqüència, davant la congestió de calendari de les creixents lligues nacionals, així com la creació del nou torneig continental de clubs, la Copa Libertadores d'Amèrica, la Copa Aldao esdevingué redundant i no es va tornar a jugar mai més.

Font:^[4]

Ed.	Any	Campió	Resultat	Finalista	Seu	Ciutat
1	1913	campionat abandonat [a]
2	1916	Nacional (1)	2–1	Racing	GEBA	Buenos Aires
3	1917	Racing (1)	2–2	Nacional	Parque Pereira	Montevideo
			2–1 (rep.)		GEBA	Buenos Aires
4	1918	Racing (2)	2–1	Peñarol	GEBA	Buenos Aires
5	1919	Nacional (2)	3–0	Boca Juniors	Parque Central	Montevideo
6	1920	Nacional (3)	2–1	Boca Juniors	Sp. Barracas	Buenos Aires
–	1923	no es disputà [b]
7	1927	San Lorenzo (1)	1–0	Rampla Juniors	Parque Central	Montevideo
8	1928	Peñarol (1)	3–0	Huracán	River Plate	Buenos Aires
9	1936	River Plate (1)	5–1	Peñarol	Centenario	Montevideo
10	1937	River Plate (2)	5–2	Peñarol	San Lorenzo	Buenos Aires
11	1938	Independiente (1)	3–1	Peñarol	Centenario	Montevideo
12	1939	Independiente (2)	5–0	Nacional	San Lorenzo	Buenos Aires
13	1940	no atorgat [c]	2–2	–	Centenario	Montevideo
14	1941	River Plate (3)	6–1	Nacional	San Lorenzo	Buenos Aires
			1–1		Centenario	Montevideo
15	1942	no atorgat [d]	4–0	–	Centenario	Montevideo
16	1945	River Plate (4)	2–1	Peñarol	Centenario	Montevideo
			3–2		San Lorenzo	Buenos Aires
–	1946	no es disptà [e]
17	1947	River Plate (5)	4–3	Nacional	Centenario	Montevideo
			3–1		San Lorenzo	Buenos Aires
18	1957	no atorgat [f]	2–1	–	Centenario	Montevideo

Equip	Títols	Anys
River Plate	5	1936, 1937, 1941, 1945, 1947
Nacional	3	1916, 1919, 1920
Independiente	2	1938, 1939
Racing	2	1917, 1918
Peñarol	1	1928
San Lorenzo	1	1927