Concili de Lió I

Concili de Lió I
	Innocenci IV al concili de Lió. Miniatura de 1278.
Tipus	sínode
Interval de temps	26 juny - 17 juliol 1245
	← concili del Laterà IV Concili de Lió II →

El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.

És considerat per l'Església Catòlica com el XIII Concili Ecumènic i el cinquè dels celebrats a Occident.

Antecedents

Després d'un any i mig d'incertesa, Innocenci IV, va ser elegit el 25 de juny de 1243^[1] i acompanyat de la majoria dels seus cardenals, va fugir amb galeres genoveses i refugiar-se a Lió.^[2]

El concili

Va ser convocat pel papa Innocenci IV a fi de deposar Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic dels seus títols de rei i emperador,^[3] acusant-lo d'usurpador dels béns i opressor de l'Església Catòlica. Fruit de les seves tres sessions es van promulgar 38 cànons entre els quals, a més de condemnar a Frederic II, es va obligar els cistercencs a pagar delmes, es va decretar el barret vermell com a propi de la vestimenta dels cardenals i es van fer declaracions rituals i doctrinals a seguir pels grecs ortodoxos com una mesura d'acostament a aquests. No va publicar decrets dogmàtics.

Conseqüències

Els actes del concili de Lió van inflamar el conflicte polític arreu d'Europa. Un mes després, Innocenci IV va declarar que Frederic havia de ser deposat com a emperador,^[3] qualificant-lo de "amic del soldà de Babilònia", "de costums sarraïns", "amo d'un harem guardat per eunucs" com el cismàtic emperador romà d'Orient i, en definitiva, un "heretge". El Papa va donar suport a Enric I Raspe, landgravi de Turíngia i rival de Frederic per la corona imperial, iniciant-se el Gran Interregne.^[4] El 16 de febrer de 1247, Enric morí i el 3 d'octubre fou escollit com a rei d'Alemanya Guillem II d'Holanda pel partit güelf.^[4] Aquisgrà es va negar a permetre l'entrada als partidaris de Guillem, que van assetjar-la a finals d'abril o principis de maig fins que els ciutadans van negociar la seva rendició el 18 d'octubre prometent obediència al papa Innocenci i al rei Guillem, que va entrar a la ciutat el 19 d'octubre i va ser coronat l'1 de novembre.^[5]

La tensió va disminuir només amb la mort de l'emperador Frederic II el desembre de 1250: això va eliminar l'amenaça a la vida d'Innocenci i va permetre el seu retorn a Itàlia. Va sortir de Lió el 19 d'abril de 1251^[6]

Referències

↑ Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 943.
↑ Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 969.
↑ ^3,0 ^3,1 Mirbt, Carl Theodor. «Lyons, Councils of». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). Vol. 17. 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 176–177.
↑ ^4,0 ^4,1 Fay, Theodore Sedgwick. The Three Germany's: Glimpses Into Their History (en anglès). Volum 1, Theodore Sedgwick Fay, p. 204.
↑ Knödler, Julia. «Aachen, Siege of». A: Clifford J. Rogers. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 1.
↑ Berger, Élie. Saint Louis et Innocent IV (en francès). Thorin, 1893, p. 367.

Enllaços externs

[1] Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 943.

[2] Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 969.

[Mirbt-3] 3,0 ^3,1 Mirbt, Carl Theodor. «Lyons, Councils of». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). Vol. 17. 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 176–177.

[ref-4] 4,0 ^4,1 Fay, Theodore Sedgwick. The Three Germany's: Glimpses Into Their History (en anglès). Volum 1, Theodore Sedgwick Fay, p. 204.

[5] Knödler, Julia. «Aachen, Siege of». A: Clifford J. Rogers. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 1.

[6] Berger, Élie. Saint Louis et Innocent IV (en francès). Thorin, 1893, p. 367.

[1]