Cometa Tempel-Tuttle
 Cometa Tempel-Tuttle | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | 55P/1865 Y1  |
| Tipus | cometa periòdic, cometa de tipus Halley i objecte proper a la Terra |
| Descobert per | Wilhelm Tempel Horace Parnell Tuttle |
| Data de descobriment | 6 gener 1866[1] i 19 desembre 1865 |
| Cos pare | Sol |
| Cossos fills | |
| Època | August 15, 1998 (en)  |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 19,70025 ua[1] |
| Periàpside | 0,97643 ua (arg (ω): 172,50027)[1] |
| Semieix major a | 10,33834 ua[1] |
| Excentricitat e | 0,90555[1] |
| Període orbital P | 12.141,56 d[1] |
| Anomalia mitjana M | 4,97834 ° (15 agost 1998)[1] |
| Inclinació i | 162,48658 °[1] |
| Longitud del node ascendent Ω | 235,27099 °[1] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 3,6 km[1] |
| Magnitud absoluta | 10[1] |
| Albedo | 0,06 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 1000095 |
55P/Tempel-Tuttle, comunament conegut com el cometa Tempel-Tuttle, va ser descobert per Ernst Tempel de manera independent el 19 de desembre de l'any 1865, novament vist per Horace Parnell Tuttle el gener de 1866. És el cos estel·lar pare de la pluja de meteors Leònids. En 1699, van ser observades per Gottfried Kirch[2] però no van ser reconegudes com un cometa periòdic fins als descobriments de Tempel i Tuttle durant el periheli de 1866.
L'òrbita del 55P/Tempel-Tuttle interseca precisament a la de la Terra i per tant el material expulsat del cometa durant el periheli es troba amb la Terra que en transcórrer el temps intercepta les restes del material els quals es consumeixen abans de caure a terra. Aquesta coincidència implica que el material del cometa continua dens quan es troba amb la Terra, i com a resultat obtenim aquest fenomen de pluja d'estels en un cicle de 33 anys.