Vés al contingut

Cogullada fosca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCogullada fosca
Galerida theklae Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració d'una cogullada fosca.
Cucullada fotografiada a Madrid (Espanya).
Dades
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou12 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22717387 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereGalerida
EspècieGalerida theklae Modifica el valor a Wikidata
Brehm, 1857
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La cogullada fosca [1] (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada[2][3] a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Morfologia

[modifica]
  • Ateny 16 cm de llargària total i 34 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 34-48 g.
  • Aparença rabassuda.
  • Coloració terrosa fosca vionada de blanc.[4]
  • Bec robust, una mica més curt i més ample que la cogullada vulgar.
  • cresta.
  • Cua relativament curta amb les plomes exteriors més rogenques.
  • En vol presenta les plomes axil·lars entre grises i arenoses.
  • Els exemplars immadurs tenen el plomatge favat degut a una taca color crema a la punta de les plomes però que desapareix just acabada la cria, ja que fan una muda completa.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies

[modifica]
  • Galerida theklae deichleri (Algèria).
  • Galerida theklae erlangeri (nord del Marroc).
  • Galerida theklae ruficolor (sud del Marroc).
  • Galerida theklae superflua (des de l'est del Marroc fins al nord-oest d'Egipte)
  • Galerida theklae theklae (Península Ibèrica i Balears)
  • Galerida theklae carolinae
  • Galerida theklae ellioti
  • Galerida theklae erlangeri
  • Galerida theklae harrarensis
  • Galerida theklae huei
  • Galerida theklae huriensis
  • Galerida theklae mallablensis
  • Galerida theklae praetermissa
  • Galerida theklae theresae
  • Galerida theklae aquirrei

Reproducció

[modifica]
ous

La fenologia reproductiva és, en tot, molt semblant a la de la cogullada vulgar. La població niadora de les Illes Balears té uns costums diferents, puix que cria un mes abans i, a més a més, com que no ha de competir amb la seua parenta (la cogullada vulgar no hi nidifica) s'expandeix pràcticament arreu del territori illenc, encara que no entra a les zones arbrades.[5] Nia a terra, a espais oberts amb vegetació arbustiva dispersa, i pon 2-6 ous.

Alimentació

[modifica]

Menja llavors i insectes, aquests darrers especialment durant l'època de cria.

Hàbitat

[modifica]

Freqüenta els conreus de secà però és més escassa a les grans extensions cerealistes. Evita els boscos i és especialment abundant a les garrigues costaneres.

Distribució territorial

[modifica]

Viu a la península Ibèrica, Balears, a l'Àfrica del Nord i a l'Àfrica subsahariana des del Senegal fins a Somàlia.

Als Països Catalans se'n pot trobar als Aiguamolls de l'Empordà i al Delta del Llobregat. Coexisteix amb la cogullada vulgar en alguns indrets, sobretot a la Catalunya humida. També se'n troba a les Balears i a la Catalunya del Nord.

Costums

[modifica]
  • És sedentària encara que, a l'hivern, pot tindre moviments de curt abast i altitudinals.
  • Es posa sovint sobre arbusts i parets des d'on reclama o canta.

Referències

[modifica]
  1. «Cogullada fosca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 17 desembre 2024(català)
  2. Com a formes orals complementàries hi ha la deformació torrola, i les formes terrol·la i torròl·lera presenten una duplicació de la l i un increment -era produïts segurament per analogia de mots dialectals baleàrics com guàtlera, sól·lera.
  3. [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=0dMnDwAAQBAJ&pg=PA112&lpg=PA112&dq=%22caraputxada%22&source=bl&ots=4ncroaH80o&sig=ACfU3U2pIaI-js-ZIQALWUIaFMD0qftjiw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiRo-mM_u_1AhXaQvEDHQwIB4QQ6AF6BAgLEAM#v=onepage&q=%22caraputxada%22&f=false
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 128. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 79-80. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]