Vés al contingut

Caterina de Grècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Caterina de Grècia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1913 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Real de Tatoi Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaTatoi
Eaton Square
Villa Sparta (en) Tradueix
Marlow Modifica el valor a Wikidata
FormacióNorth Foreland Lodge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinfermera Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa de Grècia i Dinamarca
Dama Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Reial Grega Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRichard Brandram (1947–1994), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsPaul Brandram Modifica el valor a Wikidata
ParesConstantí I de Grècia Modifica el valor a Wikidata  i Sofia de Prússia Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi II de Grècia
Alexandre I de Grècia
Helena de Grècia
Pau I de Grècia
Irene de Grècia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 74507762 Modifica el valor a Wikidata

Caterina de Grècia (Atenes, 4 de maig de 1913 - Londres, 2 d'octubre de 2007), coneguda al Regne Unit com a Lady Katherine Brandram des de 1947, fou princesa de Grècia i de Dinamarca. Filla del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia, és neta del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per via paterna mentre que per via materna ho és del rei Frederic III de Prússia i de la princesa Victòria del Regne Unit. És l'única filla del matrimoni que segueix viva i un dels dos besnets vius de la reina Victòria I d'Anglaterra. Alhora és l'única besneta viva del rei Cristià IX de Dinamarca.

La princesa és tia del rei Constantí II de Grècia, de la reina Sofia d'Espanya, del rei Miquel I de Romania i del duc d'Aosta. És cosina del príncep Felip de Grècia.

Seguí a la seva família en els successius exilis de 1917, 1924 i 1941. Es mantingué especialment unida al seu germà el rei Jordi II de Grècia. Es casà amb el coronel britànic Richard Brandam que havia conegut en un viatge amb vaixell d'Alexandria a Londres. Es casaren a Atenes el 1947. Aquest matrimoni desigual li feu perdre el rang de princesa grega, la qualcosa fou motiu perquè el rei Jordi VI del Regne Unit li reconegués el de lady.

Lady Brandam ha rebut una recompensació de 300.000 euros de part del govern grec per l'expropiació indeguda de les propietats reials gregues.