Casa Rabassa i Villavecchia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Nou de la Rambla, 22 | |||
| ||||
La casa Rabassa i Villavecchia és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 22 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]Segons la documentació conservada, cap al 1796 el terreny fou establert en emfiteusi pels religiosos del col·legi de carmelites de la Rambla a Josep de Ferrater i Gendre.[2] La propietat fou heretada pel seu fill Antoni de Ferrater i Soler,[3] que fou alcalde de Barcelona entre 1811 i 1812, durant l'ocupació napoleònica.[4] El 1814, el seu col·laboracionisme li va costar ser desposseït dels mobles i la roba que hi havia a la casa, que foren venudes en subhasta pública,[5] i el mateix edifici fou subhastat.[6]
Fou succeït pel seu fill Santiago de Ferrater i Boada (1783-1853).[7][8] El 1839, i en representació seva, el seu fill Joan Antoni de Ferrater i Janer[9] va demanar permís per a transformar en balcons dues finestres del tercer pis.[10]
Posteriorment, la propietat va passar a mans dels indians Josep Milà de la Roca i Soler i Jeroni Rabassa, que havien fet fortuna amb el comerç d'esclaus a Puerto Rico. Rabassa es va casar amb Teresa Milà de la Roca i Alfonso,[11] filla de Josep i la veneçolana Isabel Maria Alfonso.[12][13] El 1869, després de la mort d'aquesta darrera, els seus hereus van fer la partició de la herència comuna,[14] corresponent-li la casa del carrer Nou de la Rambla a Elvira Rabassa i Milà de la Roca,[15] casada amb el comerciant Joaquim Villavecchia i Busquets.[16][17]
El 1876, el matrimoni va encarregar-ne la reforma de la façana a l'arquitecte Elies Rogent, que afegí frontons semicirculars sobre les obertures del principal, i també ressaltà els emmarcaments del portal d'ingrés, a més de remuntar-hi un quart pis.[18] El 1886, Enric Sagnier i Villavecchia, nebot de Joaquim,[19] s'encarregà d'unes habitacions al terrat.[20]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Plànol del Col·legi de Carmelites de la Rambla de Barcelona», 12-09-1800.
- ↑ «Antoni de Ferrater i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arnabat i Mata, 2004, p. 16.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-09-1814, p. 594.
- ↑ Diario de Barcelona, 14-12-1814, p. 983.
- ↑ Wandosell y Fernández de Boadilla, 2012-2013.
- ↑ «Santiago DE FERRATER Y BOADA». geneanet. Charles Larroucau.
- ↑ «Antonio DE FERRATER Y JANER». geneanet. Charles Larroucau.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-131, 3-7-1839.
- ↑ «Teresa Milá de la Roca Alfonso». geneanet. Julio Carlos García-Castrillon.
- ↑ «Isabel Maria Alfonso». geneanet. Julio Carlos García-Castrillón.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 206-207.
- ↑ AHPB, notari Francesc Jordana, manual 1.307/31, f. 560-587, 6-10-1869.
- ↑ «Elvira Rabassa Mila de la Roca». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Joaquín Villavecchia Busquets». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 208-209.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 984 E.
- ↑ «Enric Sagnier Vilavecchia». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 794 Ñ.
Bibliografia
[modifica]- Arnabat i Mata, Ramon «La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política». Barcelona Quaderns d’Història, 10, 2004, pàg. 11-58.
- Rodrigo y Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: Capitals cubans en l'economia catalana. Barcelona: Fundació Noguera, juny 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.
- Wandosell y Fernández de Boadilla, Gonzalo «Antonio Solá, escultor neoclásico». Opus Habana, Vol. XIV, 3, juliol 2012-gener 2013, pàg. 16-17.
Enllaços externs
[modifica]
- Yustres, Víctor. «Catalunya va ser protagonista del comerç negrer amb Cuba». directa.cat, 27-07-2015.