Vés al contingut

Casa-fàbrica Baladia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Baladia
Imatge
Façana del carrer del Rec Comtal Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRec Comtal, 4, Ocells, 1-2 i Cortines, 11-13 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 21″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.3892°N,2.17995°E / 41.3892; 2.17995

La casa-fàbrica Baladia (també escrit Valadia) és un conjunt de dues finques als carrers del Rec Comtal, dels Ocells i d'en Cortines de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1][2]

Història

[modifica]

El 1717, Maria Ventura de Fivaller i de Torroella[3] va establir en emfiteusi una casa al carrer dels Tints o del Rec Comtal i dels Ocells al blanquer Josep Baladia (o Valadia), amb el dret de prendre aigües del Rec Comtal.[4] El 1781, el seu fill Lleí (castellà: Licerio) Baladia,[5][6] casat amb Isabel Masferrer,[7] va demanar permís per a reedificar-la amb planta baixa, entresol i tres pisos[8] sobre el solar de la casa heretada del seu pare i tres més del forner Andreu Vidal.[9]

El 1795, el seu fill Josep Baladia i Masferrer,[10][11] casat amb Maria Manyalich,[12][4] va adquirir en emfiteusi al tintorer Lluís Cantarell una propietat a l'altra banda del carrer dels Ocells.[13] Tot seguit, va demanar permís per a reedificar-la,[14] i novament el 1800 per a construir un pont sobre el carrer.[15] El 1806, el seu fill Miquel Baladia i Manyalich,[11] comerciant i casat amb Maria Ramon,[4] va demanar permís per a obrir-hi una porta al carrer d'en Cortines.[16]

Pont sobre el carrer dels Ocells
Cartell publicitari de Gaspar Camps
Quarteró núm. 37 de Garriga i Roca (c. 1860)
Quarteró núm. 38 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1852, els seus fills Rafael i Jacint Baladia i Ramon van hipotecar la casa principal com a garantia d'un préstec per a pagar uns deutes, la qual cosa originà un litigi i la subhasta de la propietat el 1865.[4][17] Finalment, va passar a mans dels germans Antònia, Artur i Conrad Baladia i Oliveras,[18][11] fills de Miquel Baladia i Ramon i de Dolors Oliveras.[4] Conrad hi tenia una fàbrica de paper de fumar,[19][20] fet a partir del suc del rave rusticà (jaramago en castellà), que s'anunciava com a remei per a les afeccions respiratòries[21][22][23] i va guanyar una medalla de plata a l'Exposició de València de 1883[23] i una altra de bronze a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[24][25]

El 1885, Artur va vendre'n la seva tercera part a l'oftalmòleg Anicet Mascaró i Cos (Lledó d'Empordà, 1842-Lisboa, 1906),[26] que al seu torn la vengué a Conrad, el que va donar lloc a un litigi del primer contra els seus germans.[18][27][11] Antònia es va casar amb el metge de l'Armada Espanyola Joaquim Mascaró i Cos (Lledó d'Empordà, 1845-Barcelona, 1906),[28][29] germà d'Anicet,[30] amb qui va tenir una filla, Elisa Mascaró i Baladia.[31][11] Antònia va morir el 1895[31] i Conrad ho feu el 1897,[32][33] essent succeït per la seva neboda Elisa i el seu cunyat i marmessor Joaquim,[34] que finalment guanyaren el litigi.[11] La fàbrica, traslladada al carrer d'Aribau, 164-166 (antic 42 de Gràcia), on també hi havia la residència familiar,[31][23][35][36][37] continuà funcionant, primer sota la raó social Hereva de Conrad Valadia,[38] i després com a Jaramago Valadia SA,[36] i finalment passà a mans de Miquel i Costas & Miquel.[23]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Ventura de Fivaller y Torroella». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Sentencias del Tribunal Supremo en sus salas primera y segunda (1º de enero á 15 setiembre de 1870), 1871, p. 273-279. 
  5. ↑ «Llei Baladia». geneanet. Sergi Pagès Bolíbar.
  6. ↑ «Autos sobre establecimiento solicitado por Lleí o Licerio Baladia, curtidor de Barcelona, del derecho de buscar agua en Corró d'Avall, término de les Franqueses del Vallès». REAL PATRIMONIO, BGRP, Procesos 1767, nº 6, Cm. ACA, 1767.
  7. ↑ «Isabel Masferrer». geneanet. Sergi Pagès Bolíbar.
  8. ↑ «Licerio Valadia. Blanquer. Rec Comtal, Cortines i Ocells. Cases. Afegir pisos. Planta baixa, entresòl, més tres pisos». C.XIV Obreria C-26/1781-97. AHCB, 22-05-1781.
  9. ↑ AHCB. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 1491, 1783. 
  10. ↑ «Jose Baladia Masferrer». geneanet. jmascaror.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Parte tercera. Jurisprudencia Civil. Tomo VIII (junio á diciembre 1900), 1901, p. 803-805 (Colección legislativa de España, primera serie). 
  12. ↑ «Maria Mañalich». geneanet. jmascaror.
  13. ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, f. 105-110, 17-04-1795.
  14. ↑ «Joseph Baladia i Masferrer. Assaonador. Cortines i Ocells. Cases. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Variar la línia de la façana, enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-71/1795-107. AHCB, 13-10-1795.
  15. ↑ «Joseph Baladia Masferrer. Plaça de Sant Pere, Ocells i Cortines. Cases. Construir un pont entre la casa i el jardí». C.XIV Obreria C-85/1800-078. AHCB, 04-08-1800.
  16. ↑ «Miquel Baladia. Comerciant. Cortines. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-99/1806-006. AHCB, 14-01-1806.
  17. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-06-1865, p. 5737. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Diario de Barcelona (edición mañana), 04-07-1888, p. 8382. 
  19. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1883, p. 700, 730. 
  20. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 767. 
  21. ↑ Diario de Barcelona, 14-04-1879, p. 4894. 
  22. ↑ La Publicidad, 16-07-1890, p. 4. 
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Sanahuja Anguera, Xavier. Gitons publicitaris a Catalunya (1850-1939). Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2020, p. 117. ISBN 978-84-9965-519-2. 
  24. ↑ La Dinastía (edición tarde), 29-11-1888, p. 1. 
  25. ↑ «Gran fábrica de libritos de papel de fumar de D. Conrado Valadía». La Exposición, 30-06-1889, pàg. 12.
  26. ↑ «Aniceto Joan Jaume Mascaró i Cos». geneanet. Montserrat Garriga.
  27. ↑ «La Dinastía» p. 2, 02-06-1900.
  28. ↑ La Veu de Catalunya (edició matí), 02-05-1906, p. 1. 
  29. ↑ «Joaquim Pere Joan Mascaró i Cos». geneanet. Montserrat Garriga.
  30. ↑ Mascaró Ballester, 1972, p. 46.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 La Publicidad, 20-11-1895, p. 1. 
  32. ↑ La Publicidad (edición mañana), 15-02-1897, p. 1. 
  33. ↑ Boletín oficial de la propiedad intelectual e industrial, 16-10-1897, p. 29. 
  34. ↑ La Publicidad (edición noche), 16-02-1898, p. 1. 
  35. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 340, 462. 
  36. ↑ 36,0 36,1 «Jaramago Valadia SA. Aribau 164. Fàbrica de llibrets de paper». Q135 Antecedents permisos activitats 33789. AMCB, 1908-1958.
  37. ↑ Gaseta municipal de Barcelona, 04-12-1933, p. 1193. 
  38. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 25-04-1918, p. 14. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Baladia&oldid=34545882»