Carolus Clusius

Carolus Clusius

Retrat de Carolus Clusius atribuït a Jacob de Monte. Realitzat el 1585 a Viena. (Icones Leidenses 19)
Nom original	(fr) Char
Biografia
Naixement	19 febrer 1525 Arràs (França)
Mort	4 abril 1609 (84 anys) Leiden (Països Baixos)
Sepultura	Pieterskerk
Professor d'universitat botànica
octubre 1593 – 4 abril 1609 – Aelius Everardus Vorstius →
Director Hortus Botanicus Leiden
octubre 1593 – 4 abril 1609 – Pieter Paaw →
Dades personals
Nacionalitat	Països Baixos
Formació	Universitat de Gant Universitat de Wittenberg Universitat de Marburg Antiga Universitat de Lovaina Facultat de Medicina de Montpeller
Activitat
Camp de treball	Botànica
Ocupació	metge, micòleg, botànic, professor universitari
Ocupador	Universitat de Leiden. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1593–1609) Universitat de Leiden, professor d'universitat (1593–1609)
Professors	Philipp Melanchthon i Guillaume Rondelet
Influències	Philipp Melanchthon, Guillaume Rondelet
Obra
Obres destacables (1590) Hortus Botanicus Leiden
Abrev. botànica	Clus.

Charles de l'Écluse, L'Escluse, o Carolus Clusius (Arràs, 19 de febrer de 1526 – Leiden, 4 d'abril de 1609), Senyor de Watènes, va ser un botànic i metge flamenc, segurament el botànic més influent de tot el segle xvi.

Estudià a Montpellier amb el famós professor de medicina Guillaume Rondelet, tot i que mai va exercir com a metge. El 1573 va ser nomenat prefecte del jardí imperial de Viena per l'emperador Maximilià II i va ser fet cavaller de la Cambra imperial però va ser desallotjat de la cort amb l'arribada de l'emperador Rudolf II el 1576. Després de deixar Viena s'establí a Frankfurt, abans de ser nomenat professor a la Universitat de Leiden l'octubre de 1593.

Va ajudar a crear el que es considera primer jardí botànic d'Europa a Leyden, l'Hortus Academicus. Les seves llistes detallades de plantacions han fet possible recrear seu jardí prop d'on estava originalment.

En la història de la jardineria és recordat no només per la seva erudició, sinó també per les seves observacions sobre les tulipes en observar el fenomen del trencament - descobert al segle xix que a causa d'un virus de les plantes - que va ocasionar les moltes varietats de diferents colors i mides, i que comportaria l'obsessió especulativa sobre les tulipes, la tulipomania, en la dècada de 1630. Clusius va establir les bases de la cria de tulipa holandesa i la indústria dels bulbs contemporània.

La seva primera publicació va ser una traducció francesa de l'Herbari de Rembert Dodoens, publicat a Anvers el 1557 per van der Löe. El seu Antidotarium sive de exacta componendorum miscendorumque medicamentorum ratione ll. III ... nunc ex Ital. sermone Latini facti (1561) va iniciar la seva fructífera col·laboració amb el reconegut impressor Plantin Press a Anvers, cosa que li permeté fer difusió de novetats d'última hora en la història natural, i decorar els seus textos amb gravats força elaborats. Clusius, com era conegut pels seus contemporanis, va publicar dos importants obres originals: la seva Rariorum alíquota Stirpium per Hispania observatarum història (1576) - és un dels primers llibres sobre flora hispànica i el seu Rariorum Stirpium per Pannonias observatorum Historiae (1583) és el primer llibre sobre la flora alpina d'Àustria i Hongria. Les seves obres completes van ser publicades en dues parts: Rariorum història plantarum (1601) conté la seva flora d'Espanya i Àustria, i afegeix més informació sobre noves plantes, així com un estudi pioner sobre la micològica del centre d'Europa; i l' Exoticorum Libri Decem (1605) és un estudi important de la flora i fauna exòtiqies, ambdós encara consultats amb freqüència. Clusius va contribuir així al mapa d'Espanya d'Abraham Ortelius; i va traduir diverses obres contemporànies en història natural.

Clusius també va estar entre els primers a estudiar la flora d'Àustria, sota els auspicis de l'emperador Maximilià II. Va ser el primer botànic en pujar el Ötscher i el Schneeberg de la Baixa Àustria, que també va ser el primer ascens documentat d'aquest darrer cim. Les seves obres il·lustrades formen un capítol important en la història natural del segle xvi.

La seva contribució a l'estudi de les plantes alpines ha portat a moltes d'elles fossin conegudes amb la nomenclatura binomial botànica del seu cognom, com per exemple: Gentiana clusii, Potentilla clusiana i Primula clusiana. També el gènere Clusia (d'aquí la família Clusiaceae) es nomena en el seu honor.

L'abreviatura d'autor estàndard es Clus. i s'utilitza per indicar aquest personatge com una autoritat en la nomenclatura botànica.

• 1557: Rembert Dodoens, Histoire des plantes: Traducció francesa de l'holandès
• 1567: Garcia de Orta, Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud Indios nascentium historia: Traducció llatina del portugupes.
• 1574: Nicolás Monardes, De simplicibus medicamentis ex occidentali India delatis quorum in medicina usus est: Traducció llatina del castellà.
• 1576: Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observatarum historia
  • 1579: edició revisada amb el títol Simplicium medicamentorum ex novo orbe delatorum, quorum in medicina usus est, historia
• Clusius, Carolus. Rariorum alioquot stirpium per Hispanias observatarum historia: libris duobus expressas. Antwerp: Christophori Plantinus, 1576. 
• 1582: Compendium of the translations from Garcia de Orta and Nicolás Monardes, now combined with selections from Cristóbal Acosta, Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales
• 1583: Rariarum stirpium per Pannonias observatorum Historiae
• Clusius, Carolus. Rariorum plantarum historia: quae accesserint, proxima pagina docebit. Antwerp: Ioannem Moretum, 1601. 
  • 1593: Edició revisada del compendium anterior.
• 1605: Exoticorum libri decem, incloent la versió final revisada de les traduccions de Garcia de Orta, Nicolas Monardes i Cristóvão da Costa.

Consulteu http://athena.leidenuniv.nl/ub/bc/index.php3?m=24&c=84 Arxivat 2006-02-25 at Archive.is per la llista completa de la seva obra.

• Barona Vilar, Josep Lluis. Carolus Clusius, Joan Plaça i la flora valenciana. a: Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, nº. 45, 2005, p. 120-121. En línia Arxivat 2016-10-09 a Wayback Machine.

• Barona, Josep Lluis, Gómez Font, Xavier. La Correspondencia de Carolus Clusius con los científicos españoles. València : Seminari d'Estudis sobre la Ciència, 1998. ISBN 8437033446

• Egmond, Florike. The World of Carolus Clusius: Natural History in the Making, 1550-1610. London : Routledge, 2016. ISBN 1138661198

• Egmond, Florike. Apothecaries as experts and brokers in the sixteenth-century network of the naturalist Carolus Clusius. a: History of universities. n. 23 (2008): 59-91.

• Egmond, Florike, Hoftijzer, Paul, Visser, Robert eds. Carolus Clusius: Towards a Cultural History of a Renaissance Naturalist: Cultural Histories of Renaissance Natural Science. Amsterdam: Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (KNAW), 2007. ISBN 9069845067 En línia

• Fontes da Costa, P., & Nobre de Carvalho, T. (2013). Between East And West: Garcia de Orta’s Colloquies and the Circulation of Medical Knowledge in the Sixteenth Century. dins: Asclepio, 65(1): p. 1-13. doi:10.3989/asclepio.2013.08 En línia Arxivat 2016-10-09 a Wayback Machine.

• Hunger, Friedrich Wilhelm Tobias. Charles de L'Escluse (Carolus Clusius) Nederlandsch kruidkundige, 1526-1609. 2 vols. The Hague: M. Nijhoff, 1927-43. (Text en holandès i alemany, documents en llatí)

• Landtsheer, JD.Justus Lipsius and Carolus Clusius: a Flourishing Friendship. a: Bulletin de l'Institut Historique Belge de Rome. no. 68, 1988, p. 273–296.

• Ogilvie, Brian W. The Science of Describing: Natural History in Renaissance Europe. Chicago: University of Chicago Press, 2006. (Clusius hi rep una considerable atenció)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carolus Clusius

• Edició en línia (in-progress) de la correspondència completa deCarolus Clusius (1600 cartes, 1000 transcripcions) a Huygens Eng.
• Clusius Garden, Botanical Garden of Leiden University Arxivat 2015-09-21 a Wayback Machine.
• Rariorum plantarum historia a Botanicus