Carl Justi

Carl Justi

Biografia
Naixement	2 agost 1832 Marburg (Alemanya)
Mort	9 desembre 1912 (80 anys) Bonn (Alemanya)
Sepultura	Hauptfriedhof Marburg
Formació	Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Lloc de treball	Bonn Marburg
Ocupació	historiador de l'art, professor d'universitat
Activitat	1866 - 1912
Ocupador	Universitat de Bonn Universitat de Marburg
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències
Família
Germans	Ferdinand Justi
Parents	Ludwig Justi, nebot
Premis
(1912)  ciutadà honorífic de Bonn (1908)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1902)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Carl Justi (Marburg, 2 d'agost de 1832 - Bonn, 9 de desembre de 1912), va ser un filòsof i historiador de l'art alemany especialitzat en artistes espanyols del Segle d'or espanyol.

Després de la seva formació inicial al Gymnasium Philippinum de Marburg, Justi va estudiar Teologia i Filosofia a Berlín. Va aconseguir l'any 1859 la plaça en Filosofia pel seu treball sobre els elements estètics a la filosofia platònica Die ästhetischen Elemente in der platonischen Philosophie. Tot seguit, Justi va ensenyar, a la Universitat Philipps de Marburg, Història de l'estètica des de l'Antiguitat.

Va ser professor extraordinari des de 1866 i ordinari des de 1869. El 1871 va tenir la seva docència a Kiel. Entre 1872 i 1901 va ser professor dels futurs historiadors de l'art a la Universitat Rheinische Friedrich-Wilhelms, de Bonn, ciutat on va morir el 1912.

Va seguir la tradició de Le Vite de Giorgio Vasari. La seva obra capital està dedicada a Diego Velázquez. Però va escriure també biografies de Winckelmann, Murillo i Miquel Àngel. Carl Justi va ser un dels pocs historiadors de l'art alemanys que, al segle xix, es va centrar en la recerca de l'art espanyol del Segle d'or espanyol.

Va ser premiat a Bonn el 1902. En memòria de la seva figura, es va crear el 1989 la «Carl-Justi-Vereinigung zur Förderung der kunstwissenschaftlichen Zusammenarbeit mit Spanien, Portugal und Iberoamerika». Justi va ser conegut pels historiadors de l'art espanyols de principis de segle xx; Ricardo de Orueta el cita com a font en el seu llibre Berruguete y su obra, 1917.

• Diego Velazquez und sein Jahrhundert, Bonn, Cohen, 1888.
• Murillo, Leipzig, E. A. Seemann, 1892.
• Miscellaneen aus drei Jahrhunderten spanischen Kunstlebens, Berlín, Grote, 1908.
• Spanische Reisebriefe, Bonn, Cohen, 1923.

• Johannes Rößler, Poetik der Kunstgeschichte. Anton Springer, Carl Justi und die ästhetische Konzeption der deutschen Kunstwissenschaft, Berlín, Akademie, 2009, ISBN 978-3-05-004451-4
• Josef Niesen: Bonner Personenlexikon, Bonn, Bouvier 2006, ISBN 978-3-416-03159-2

• Pàgina Carl-Justi-Vereinigung Arxivat 2010-05-31 a Wayback Machine.