Canal d'Òtranto

Canal d'Òtranto
	(it) Canale d'Otranto
Tipus	estret; si
Epònim	Òtranto
Localització
	40° 13′ 10″ N, 18° 55′ 32″ E / 40.2194°N,18.9256°E
Característiques
Profunditat	850 m

El canal d'Òtranto (Albanès: Ngushtica e Otrantos; italià: Canale d'Otranto; croat: Otrantska Vrata) és un estret de la mar Mediterrània que separa les penínsules Itàlica i Balcànica.^[1] D'altra banda, uneix les mars Adriàtica, que queda al nord del canal, i la Jònica, al sud.^[1] Té una llargada de 105 km i una amplada que va dels 72 als 140 km.^[2] L'estret rep el nom de la ciutat italiana d'Òtranto.

Entorn

A l'est de l'estret hi ha les costes de la regió italiana de la Pulla que acaba a la península del Salento. Actualment forma part de la província italiana de Lecce però, durant molts segles va conformar la Terra d'Òtranto del Regne de Nàpols. La capital, Òtranto és situada a la part més estreta del canal al qual va donar el nom.

A l'oest, a la costa d'Albània, la ciutat més important és Valona, Vlorë en albanès, segon port del país.

Història

Des de l'antiguitat, l'estret d'Otranto va tenir una importància estratègica vital. Els romans l'utilitzaven per transportar les seves tropes cap a l'est. Les legions van marxar cap a Brundisium (ara Bríndisi), només van fer un viatge per mar d'un dia al territori modern d'Albània i després van poder moure's cap a l'est seguint la Via Egnàcia.^[3]

Durant la Primera Guerra Mundial el control del canal va tenir força importància estratègica perquè les flotes aliades d'Itàlia, França i el Regne Unit hi van poder impedir que les naus de l'Imperi Austrohongarès poguessin entrar a la Mediterrània i participar en les batalles navals. El bloqueig va ser conegut com el Bloqueig del canal d'Òtranto.^[4]

No obstant això, el bombardeig va ser notòriament ineficaç contra els submarins alemanys i austríacs que operaven des de l'Adriàtic, que havien de afectar les potències aliades durant la major part de la guerra a tot el Mediterrani.^[4]

El 1992, Albània i Itàlia van signar un tractat que delimitava el límit de la plataforma continental entre els dos països de l'estret.^[5] Sigui com sigui, els drets d'administració sobre l'estret es van donar a Albània sense canviar gaire respecte a l'antic acord d'Òtranto.

El 1997 i el 2004, prop de cent persones van morir intentant travessar il·legalment l'estret arran dels disturbis de 1997 a Albània i les males condicions econòmiques de la tragèdia d'Òtranto i la tragèdia de Karaburun.^[6]

El 2006, el govern albanès va imposar una moratòria als vaixells de vela de motor a tots els llacs, rius i mars d'Albània per frenar el crim organitzat.^[7] L'única exempció de la regla són els vaixells de propietat governamental, els vaixells de propietat estrangera, els vaixells de pesca i els vaixells a reacció. El 2010, la moratòria es va prorrogar fins al 2013.

Polèmica pels aerogeneradors

El debat entorn dels aerogeneradors a la regió del canal d'Otranto, i la suposada amenaça que representen per les muntanyes d'Albània, reflecteix una disputa entre diferents perspectives sobre el desenvolupament econòmic i la conservació del paisatge. La campanya contra l'energia eòlica marina, comparada amb altres moviments com No Tap o No Tav, és interpretada com una estratègia populista que busca desacreditar una forma específica d'emprenedoria.^[8]

Els crítics esgrimeixen el possible dany paisatgístic i ambiental que podrien causar els aerogeneradors, però molts d'ells són els mateixos que han permès altres formes de degradació ambiental, com la sobreedificació costanera o la destrucció d'ecosistemes com els aiguamolls de l'Arneo. A més, s'argumenta que és poc probable que les torres eòliques, situades a una distància considerable de la costa, puguin ocultar completament les muntanyes albaneses, que són clarament visibles des de la regió de Salento.

Els defensors dels aerogeneradors assenyalen la importància de situar-los de manera estratègica per minimitzar l'impacte visual i ambiental, i argumenten que la veritable preocupació hauria de ser la qualitat dels serveis turístics a Salento, en lloc de culpar els aerogeneradors pel possible declivi del turisme. En definitiva, la controvèrsia entorn dels aerogeneradors a la regió del canal d'Òtranto posa de manifest els reptes i les tensions entre el desenvolupament econòmic i la conservació del paisatge en aquesta zona.^[9]

Pesca d'arrossegament al Canal d'Òtranto

La FAO està immersa en negociacions per implementar un conjunt de mesures destinades a reduir l'impacte destructiu de la pesca d'arrossegament i promoure la sostenibilitat de la pesca al mar Adriàtic. Malauradament, una proposta clau que inclou la creació de la reserva protegida més gran de la Mediterrània ha estat bloquejada pel govern italià.^[10]

Durant la seva reunió anual a Atenes del 4 al 8 de novembre, la Comissió General de Pesca per a la Mediterrània (CGPM) de la FAO, que reuneix 24 països de tota la regió, tenia previst aprovar un nou pla d'acció per al Mar Adriàtic. Aquest pla té com a objectiu abordar la preocupant disminució de les poblacions de peixos demersals en aquesta zona, considerada la més explotada del món per la pesca d'arrossegament de profunditat.

Les mesures contemplades en el paquet de negociació són la reducció dels dies de pesca, una prohibició temporal de dos mesos a prop de la costa, la prohibició de l'arrossegament dins de les sis milles nàutiques, una reducció de la mida mínima de captura i l'establiment de sistemes de geolocalització obligatoris per a tots els vaixells pesquers més grans de dotze metres per facilitar els controls.

Una proposta inicial de la UE preveia la creació de la reserva protegida més gran de la Mediterrània, amb una extensió de 2.800 quilòmetres quadrats situada a les aigües internacionals de l'estret d'Òtranto, entre Itàlia i Albània. Aquesta zona és rica en espècies amenaçades i comercialment valuoses com la gamba rosa d'aigües profundes i el lluç, del qual més del quaranta per cent de les captures que arriben a les taules italianes provenen de l'Adriàtic.

Malgrat l'acord de les cooperatives i els armadors de Monopoli i Mola di Bari per restringir l'ús de les xarxes d'arrossegament, el govern italià ha vetat l'establiment d'aquest santuari marí, argumentant precipitació en la seva implementació. Aquesta decisió afecta també la reserva més petita del canó de Bari, tot i els esforços locals per promoure la sostenibilitat de la pesca a la regió.

Repoblació de peixos a l'Adriàtic

La necessitat de repoblar les poblacions de peixos al mar Adriàtic és crítica, especialment considerant l'impacte devastador de la sobrepesca, especialment de l'arrossegament. Aquesta pràctica no només amenaça la biodiversitat de l'ecosistema adriàtic, que alberga gairebé la meitat de totes les espècies marines del Mediterrani, sinó que també posa en perill els mitjans de vida dels pescadors.^[10]

Entre el 2004 i el 2015, les captures de gamba rosa d'aigües profundes i lluç al llarg de la costa oriental d'Itàlia van caure entre un 48 i un 45 per cent respectivament. Això, tot i que es van recuperar parcialment les poblacions de gamba rosa d'aigües profundes. Les captures d'aquests peixos van generar considerables ingressos per als vaixells d'arrossegament italians, però en el mateix període es va registrar una disminució del 27 per cent dels ingressos i del 30 per cent de la capacitat del vaixell.

Els científics coincideixen en la necessitat de repoblar les poblacions de peixos per garantir la sostenibilitat a llarg termini de les activitats pesqueres. La reserva d'Òtranto és una part essencial d'aquesta estratègia de repoblació, inclosa en la xarxa d'hàbitats essencials que Medreact i altres entitats estan treballant per protegir a través de la iniciativa AdriaticRecovery.

Malgrat els beneficis evidents d'aquestes mesures de conservació, el govern italià ha posat obstacles al establiment d'aquesta reserva, argumentant preocupacions sobre la implicació dels operadors i la manca d'avaluacions socioeconòmiques adequades. Tot i això, la recerca i l'experiència d'altres zones protegides, com la depressió de Pomo, ofereixen evidència dels beneficis duradors de la repoblació de les poblacions de peixos.

En definitiva, tot i les dificultats polítiques i econòmiques associades, és essencial que es prenguin mesures immediates per protegir i repoblar les poblacions de peixos al mar Adriàtic, assegurant així un futur sostenible per a les comunitats pesqueres i l'ecosistema marí en general.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «canal d’Òtranto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Frank K. McKinney. The Northern Adriatic Ecosystem: Deep Time in a Shallow Sea. Columbia University Press, 2007, p. 29. ISBN 978-0-231-13242-8.
↑ Bunbury, Edward Herbert. «Hydruntum». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
↑ ^4,0 ^4,1 Willmott, H. P.. First World War (en anglès). Londres: Dorling Kindersley, 2003, p. 186–187. ISBN 978-1-4053-0029-2.
↑ «Agreement between the Republic of Italy and the Republic of Albania on the reciprocal delimitation of the continental shelf, with final act, made at Tirana on 18 de desembre de 1992». [Consulta: 4 novembre 2023].
↑ «Tragödie in der Adria» (en alemany). newsletter Albanien, 11-01-2004. [Consulta: 4 novembre 2023].
↑ «Keshilli i Ministrave». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 25 febrer 2011]. Council of Ministers of the Republic of Albania, www.keshilliministrave.al, 10 agost 2006.
↑ Sparviero, Giovanni Nuzzo e Vincenzo. «Otranto, il grido del «no» al parco eolico in mare» (en italià). [Consulta: 22 març 2024].
↑ «Mega torri eoliche anche nel Canale d’Otranto a largo di Tricase?!» (en italià), 30-05-2010. [Consulta: 22 març 2024].
↑ ^10,0 ^10,1 Caucaso, Osservatorio Balcani e. «Strait of Otranto: Italy vetoes the proposed protected reserve» (en italià). [Consulta: 22 març 2024].

Bibliografia addicional

Anthon, Charles. A Classical Dictionary: Containing the Principle Proper Names Mentioned in Ancient Authors. Kessinger Publishing, 2005. ISBN 978-1-4179-7654-6.
Bianchi, Carlo Nike. Biodiversity in enclosed seas and artificial marine habitats: proceedings of the 39th European Marine Biology Symposium, held in Genoa, Italy, 21–24 juliol 2004, 2007. ISBN 978-1-4020-6155-4.
Blake, Gerald Henry; Topalović, Duško; Schofield, Clive H. The maritime boundaries of the Adriatic Sea. IBRU, 1996. ISBN 978-1-897643-22-8.
Bombace, Giovanni. Marine Eutrophication and Population Dynamics: With a Special Section on the Adriatic Sea: 25th European Marine Biology Symposium, Institute of Zoology, University of Ferrara. Olsen&Olsen, 1992. ISBN 978-87-85215-19-2.
Braudel, Fernand. Civilization and Capitalism, 15th–18th Century. University of California Press, 1992. ISBN 978-0-520-08116-1.
Brown, Gordon S. The Norman conquest of Southern Italy and Sicily. McFarland, 2003. ISBN 978-0-7864-1472-7.
Browning, Robert. The Byzantine Empire. CUA Press, 1992. ISBN 978-0-8132-0754-4.
Buckley, Jonathan; Hebbert, Charles; Hughes, Kate. The Rough Guide to Venice & the Veneto. Rough Guides, 2004. ISBN 978-1-84353-302-3.
Burgwyn, H. James. Italian foreign policy in the interwar period, 1918–1940. Greenwood Publishing Group, 1997. ISBN 978-0-275-94877-1.
Burns, Thomas S. A history of the Ostrogoths. Indiana University Press, 1991. ISBN 978-0-253-20600-8.
Cabanes, Pierre. Greek colonisation. BRILL, 2008. ISBN 978-90-04-15576-3.
Calmet, Antoine Augustin; Taylor, Charles. Calmet's dictionary of the Holy Bible, 1830.
Chin, David A. John Wiley and Sons. Water-quality engineering in natural systems, 2006. ISBN 978-0-471-71830-7.
Crouzet-Pavan, Elisabeth; Cochrane, Lydia G. JHU Press. Venice Triumphant, 2005. ISBN 978-0-8018-8189-3.
Cunliffe, Barry. Yale University Press. Europe Between the Oceans, 2008. ISBN 978-0-300-11923-7.
Cushman-Roisin, Benoit; Gačić, Miroslav; Poulain, Pierre-Marie. Springer. Physical oceanography of the Adriatic Sea, 2001. ISBN 978-1-4020-0225-0.
Ćirković, Sima M. John Wiley & Sons. The Serbs, 2004. ISBN 978-0-631-20471-8.
D'Agostino, Peter R. University of North Carolina Press. Rome in America, 2004, p. 127–128. ISBN 978-0-8078-5515-7.
Del Negro, Paola. Springer. Mediterranean Ecosystems: structures and processes, 2001. ISBN 978-88-470-0114-5.
Ferla, Maurizio. Cambridge University Press. Flooding and environmental challenges for Venice and its lagoon: state of knowledge, 2005. ISBN 978-0-521-84046-0.
Fremont-Barnes, Gregory. Greenwood. Encyclopedia of the Age of Political Revolutions and New Ideologies, 1760–1815: Volume 1, 2007, p. 495. ISBN 978-0-313-33446-7.
Frucht, Richard C. ABC-CLIO. Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture, 2005. ISBN 978-1-57607-800-6.
Garwood, Duncan. Lonely Planet. Mediterranean Europe, 2009. ISBN 978-1-74104-856-8.
Goodrich, Samuel Griswold. Miller, Orton & Mulligan. A history of all nations, from the earliest periods to the present time, 1856.
Gower, Jim F.R.. Springer. Oceanography from Space: Revisited, 2010. ISBN 978-90-481-8680-8.
Grab, Alexander I. Palgrave Macmillan. Napoleon and the transformation of Europe, 2003. ISBN 978-0-333-68274-6.
Grant, Michael. Schribners. History of Rome, 1978. ISBN 0-684-15986-4.
Gruen, Erich S. University of California Press. The Hellenistic world and the coming of Rome, 1986. ISBN 978-0-520-05737-1.
Hall, John Franklin. Indiana University Press. Etruscan Italy, 1996. ISBN 978-0-8425-2334-9.
Henderson, James. Leo Cooper. The frigates, 1994. ISBN 978-0-85052-432-1.
Hinson, E. Glenn. Mercer University Press. The church triumphant, 1995. ISBN 978-0-86554-436-9.
King, Margaret L. Laurence King Publishing. The Renaissance in Europe, 2003. ISBN 978-1-85669-374-5.
Klemenčič, Matjaž; Žagar, Mitja. ABC-CLIO. The former Yugoslavia's diverse peoples, 2004. ISBN 978-1-57607-294-3.
The Papacy: Gaius-Proxies. Routledge, 2002, p. 1103. ISBN 978-0-415-92230-2.
Lionello, Piero; Malanotte-Rizzoli, Paola; Boscolo, Roberta. Mediterranean climate variability. Elsevier, 2006. ISBN 978-0-444-52170-5.
Lipej, Lovrenc; Dulčić, Jakov. Balkan Biodiversity: Pattern and Process in the European Hotspot. Springer, 2004. ISBN 978-1-4020-2853-3.
Martin, John Jeffries; Romano, Dennis. Venice reconsidered. JHU Press, 2002. ISBN 978-0-8018-7308-9.
McKinney, Frank Kenneth. The northern Adriatic ecosystem: Deep time in a shallow sea. Columbia University Press, 2007. ISBN 978-0-231-13242-8.
Moranta, Joan; Quetglas, Antoni; Massutí, Enric. Advances in Environmental Research. Nova Publishers, 2008. ISBN 978-1-60456-413-6.
Monzali, Luciano. University of Toronto Press. The Italians of Dalmatia, 2009. ISBN 978-0-8020-9621-0.
Muço, Betim. The Adria microplate: GPS geodesy, tectonics and hazards. Springer, 2006. ISBN 978-1-4020-4234-8.
Nanjira, Daniel Don. African Foreign Policy and Diplomacy. ABC-CLIO, 2010. ISBN 978-0-313-37982-6.
Navone, John J. Legas / Gaetano Cipolla. The land and the spirit of Italy, 1996. ISBN 978-1-881901-12-9.
Nicolson, Harold. Grove Press. The Congress of Vienna, 2000. ISBN 978-0-8021-3744-9.
Noble, Thomas F. X.; Strauss, Barry S.; Osheim, Duane J. Western Civilization: Beyond Boundaries. Cengage Learning, 2010. ISBN 978-1-4240-6962-0.
Norwich, John Julius. A short history of Byzantium. Knopf, 1997. ISBN 978-0-679-77269-9.
O'Shea, Brendan. The modern Yugoslav conflict 1991–1995. Routledge, 2005. ISBN 978-0-415-35705-0.
Palmer, Alan. Grove Press. Victory 1918, 2000. ISBN 978-0-8021-3787-6.
Polmar, Norman; Noot, Jurrien. Submarines of the Russian and Soviet navies, 1718–1990. Naval Institute Press, 1991. ISBN 978-0-87021-570-4.
Prothero, George Walter; Leathes, Stanley; Ward, Adolphus William. The Cambridge modern history. Cambridge University Press Archive, 1934.
Saliot, Alain. The Mediterranean Sea. Birkhäuser, 2005. ISBN 978-3-540-25018-0.
Sarti, Roland. Italy. Infobase Publishing, 2004. ISBN 978-0-8160-4522-8.
Schjerve, Rosita Rindler. Diglossia and power. Walter de Gruyter, 2003. ISBN 978-3-11-017654-4.
Springer. Encyclopedia of coastal science, 2005. ISBN 978-1-4020-1903-6.
Sethre, Janet. The souls of Venice. McFarland, 2003. ISBN 978-0-7864-1573-1.
Shaw, Stanford J. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey. Cambridge University Press, 1976. ISBN 978-0-521-29163-7.
Singleton, Frederick Bernard. A short history of the Yugoslav peoples. Cambridge University Press, 1985. ISBN 978-0-521-27485-2.
Soloviev, Sergey Leonidovich; Solovieva, Olga N.; Go, Chan N. Tsunamis in the Mediterranean Sea, 2000 B.C.-2000 A.D.. Springer, 2000. ISBN 978-0-7923-6548-8.
Standish, Dominic. Venice in Environmental Peril?: Myth and Reality. University Press of America, 2011. ISBN 978-0-7618-5664-1.
Stephens, H. Morse. Forgotten Books. Europe, 2010. ISBN 978-1-4400-6217-9.
Tacitus, Cornelius. Harper. The Germania and Agricola, and also selections from the Annals, of Tacitus, 1853.
Tockner, Klement; Uehlinger, Urs; Robinson, Christopher T. Academic Press. Rivers of Europe, 2009. ISBN 978-0-12-369449-2.
Tomasevich, Jozo. Stanford University Press. War and revolution in Yugoslavia, 1941–1945, 2001. ISBN 978-0-8047-3615-2.
Tomljenović, Bruno; Csontos, László; Márton, Emő. Geological Society. Tectonic aspects of the Alpine-Dinaride-Carpathian system, 2008. ISBN 978-1-86239-252-6.
ABC-CLIO. A global chronology of conflict, 2009. ISBN 978-1-85109-667-1.
Tucker, Spencer C. ABC-CLIO. World War I, 2005. ISBN 978-1-85109-420-2.
Tucker, Spencer C. Taylor & Francis. The European powers in the First World War, 1996. ISBN 978-0-8153-0399-2.
Valiela, Ivan. John Wiley & Sons. Global coastal change, 2006. ISBN 978-1-4051-3685-3.
Vezzani, Livio; Festa, Andrea; Ghisetti, Francesca C. Geological Society of America. Geology and tectonic evolution of the central-southern Apennines, Italy, 2010. ISBN 978-0-8137-2469-0 [Consulta: 3 febrer 2012].
Vukas, Budislav. Martinus Nijhoff Publishers. Law of the Sea, Environmental Law, and Settlement of Disputes: Liber Amicorum Judge Thomas A. Mensah, 2007, p. 553–566. ISBN 978-90-04-16156-6.
Vukas, Budislav. Brill Publishers. Maritime Delimitation, 2006. ISBN 978-90-04-15033-1.
Wilkes, John. Wiley-Blackwell. The Illyrians, 1995. ISBN 978-0-631-19807-9.

Enllaços externs

«La batalla de Queronea» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2009-03-03. [Consulta: 2006].

[:0-1] 1,0 ^1,1 «canal d’Òtranto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[McKinney2007-2] Frank K. McKinney. The Northern Adriatic Ecosystem: Deep Time in a Shallow Sea. Columbia University Press, 2007, p. 29. ISBN 978-0-231-13242-8.

[smithgeo-3] Bunbury, Edward Herbert. «Hydruntum». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.

[:1-4] 4,0 ^4,1 Willmott, H. P.. First World War (en anglès). Londres: Dorling Kindersley, 2003, p. 186–187. ISBN 978-1-4053-0029-2.

[5] «Agreement between the Republic of Italy and the Republic of Albania on the reciprocal delimitation of the continental shelf, with final act, made at Tirana on 18 de desembre de 1992». [Consulta: 4 novembre 2023].

[6] «Tragödie in der Adria» (en alemany). newsletter Albanien, 11-01-2004. [Consulta: 4 novembre 2023].

[7] «Keshilli i Ministrave». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 25 febrer 2011]. Council of Ministers of the Republic of Albania, www.keshilliministrave.al, 10 agost 2006.

[8] Sparviero, Giovanni Nuzzo e Vincenzo. «Otranto, il grido del «no» al parco eolico in mare» (en italià). [Consulta: 22 març 2024].

[9] «Mega torri eoliche anche nel Canale d’Otranto a largo di Tricase?!» (en italià), 30-05-2010. [Consulta: 22 març 2024].

[:2-10] 10,0 ^10,1 Caucaso, Osservatorio Balcani e. «Strait of Otranto: Italy vetoes the proposed protected reserve» (en italià). [Consulta: 22 març 2024].

[1]

Registres d'autoritat	GND (1) LCCN (1) VIAF (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)