Can Llança (Sarrià)

Infotaula edificiCan Llança
Dades
Tipus	Casa
Característiques
Estil arquitectònic	neoclassicisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sarrià (Barcelonès)
Localització	Pl. Sarrià, 12 i Major de Sarrià, 114
	41° 24′ 01″ N, 2° 07′ 18″ E / 41.40015°N,2.12154°E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	30376
Id. Barcelona	2419

Can Llança^[1] (també escrit Llanza o Llansà), conegut també com a Can Feu o Ca n'Estrada,^[2] és un edifici situat al xamfrà de la plaça de Sarrià i el carrer Major de Sarrià de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.^[3]

Descripció

És un gran casal de pedra treballada, distribuït en tres cossos units fent xamfrà. Té planta baixa i dos pisos. A la part que fa cantonada amb el carrer Major de Sarrià hi ha un cos afegit més alt, amb una galeria d'arcs i porxada, de construcció més recent.^[3]

Entre les obertures de la façana, totes amb marc de pedra, destaquen cinc balcons. A la llinda, damunt el portal, s'hi pot veure un escut de pedra. Les façanes estan decorades amb esgrafiats que formen dibuixos geomètrics i un rellotge de sol amb data de 1789.^[3]

Entre les botigues existents destaca la pastisseria Foix, negoci regentat per la familia del poeta Josep Vicent Foix,^[3] i catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).^[4]

Història

Josep Antoni de Llança i Feu, fill primogènit de Maria Antònia Feu i Ravella i de Martí de Llança i Palau,^[5] fou succeït pel seu primogènit Joaquim de Llança i de Bell·lloc (també escrit Belloch). Aquest morí sense fills el 1859, essent succeït per la seva germana germana Lluïsa,^[6] que el 1863 demanà permís per a fer-hi obertures.^[7] Morí soltera el 1868 i nomenà hereu el seu parent Eduard de Llança i Vila (†1874).^[6]^[8] El succeí el seu fill Carles de Llança i de Carballo (1858-1918),^[9]^[10] que el 1890 demanà permís per a transformar-hi una finestra en porta.^[11] El 1920, el seu fill Ignasi de Llança i Montoliu^[6] va demanar permís per a convertir una porta en finestra i pintar la façana.^[12]

El 1936, la casa va ser adquirida per Josep Estrada Campañà (†1961)^[13] i la seva esposa Engràcia Vilalta Joanet per 250.000 pessetes.^[14] Propietari d'un negoci de taxis,^[15] tenia el garatge a la part del darrere, al carrer de l'Avió Plus Ultra, 3-5.^[16]

Vegeu també

Referències

↑ Mestre, Jesús «La plaça de Sarrià». El Jardí, 29-09-2018.
↑ de Oleza i Roncal, 2023.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 «Casa Llansà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ «Foix de Sarrià (2)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
↑ Navarro i Molleví, 1993, p. 91-92, 307.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Navarro i Molleví, 1993, p. 92, 305.
↑ «Permís a Lluïsa de Llança per fer obres. "Dª Luisa de Llanzá solicitando permiso para reformar oberturas en su casa en la plaza del pueblo"». Obres particulars 1863/0073. AMDSG, 22-10-1863.
↑ AHPB, notari Josep Umbert, manual 1.381/17, f. 1007-1087, 8-11-1872.
↑ «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.
↑ La Veu de Catalunya, 17-10-1918, p. 2.
↑ «Plaça de la Constitució 11 (actualment Plaça de Sarrià 12). Carles de Llansà. "D. Carlos de Llanzá solicitando permiso para transformar una abertura en su casa en la plaza de la Constitución"». Obres particulars 1890/0041. AMDSG, 21-10-1890.
↑ «Plaça de Prat de la Riba 10. Ignasi de Llança. "Permiso a Don Ignacio de Llanza para convertir puerta en ventana y pintar fachada casa nº 10 Plaza Prat de la Riba"». Obres particulars. AMDSG, 14-12-1920.
↑ El Noticiero Universal, 25-11-1961, p. 4.
↑ Martínez, Virxinia «Una vivienda pionera en instalar ducha». El Periódico de Catalunya, 04-03-2014.
↑ «Palacio de Justicia. Acusación de los tribunales populares. Tribunal número 1». El Diluvio, 21-03-1937, pàg. 6.
↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 63, 579, 1089.

Bibliografia

de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 111. ISBN 978-84-09-55644-1.
Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 297-307. ISBN 84-7609-618-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Llança

«Can Llança». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«GRAN GARATGE ESTRADA SARRIA 102 BARCELONA LLOGUER D'AUTOCARS I AUTOS (cartró publicitari)». todocoleccion.net.

[1] Mestre, Jesús «La plaça de Sarrià». El Jardí, 29-09-2018.

[FOOTNOTEde_Oleza_i_Roncal2023-2] Oleza i Roncal, 2023.

[ipac-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 «Casa Llansà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

[4] «Foix de Sarrià (2)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

[FOOTNOTENavarro_i_Molleví199391-92,_307-5] Navarro i Molleví, 1993, p. 91-92, 307.

[FOOTNOTENavarro_i_Molleví199392,_305-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 Navarro i Molleví, 1993, p. 92, 305.

[7] «Permís a Lluïsa de Llança per fer obres. "Dª Luisa de Llanzá solicitando permiso para reformar oberturas en su casa en la plaza del pueblo"». Obres particulars 1863/0073. AMDSG, 22-10-1863.

[8] AHPB, notari Josep Umbert, manual 1.381/17, f. 1007-1087, 8-11-1872.

[9] «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.

[10] La Veu de Catalunya, 17-10-1918, p. 2.

[11] «Plaça de la Constitució 11 (actualment Plaça de Sarrià 12). Carles de Llansà. "D. Carlos de Llanzá solicitando permiso para transformar una abertura en su casa en la plaza de la Constitución"». Obres particulars 1890/0041. AMDSG, 21-10-1890.

[12] «Plaça de Prat de la Riba 10. Ignasi de Llança. "Permiso a Don Ignacio de Llanza para convertir puerta en ventana y pintar fachada casa nº 10 Plaza Prat de la Riba"». Obres particulars. AMDSG, 14-12-1920.

[13] El Noticiero Universal, 25-11-1961, p. 4.

[:0-14] Martínez, Virxinia «Una vivienda pionera en instalar ducha». El Periódico de Catalunya, 04-03-2014.

[15] «Palacio de Justicia. Acusación de los tribunales populares. Tribunal número 1». El Diluvio, 21-03-1937, pàg. 6.

[16] Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 63, 579, 1089.

[1]