Booth Tarkington

Booth Tarkington

Biografia
Naixement	29 juliol 1869 Indianàpolis (Indiana)
Mort	19 maig 1946 (76 anys) Indianàpolis (Indiana)
Sepultura	cementiri de Crown Hill
Membre de la Cambra de Representants d'Indiana
Dades personals
Formació	Universitat de Princeton Phillips Exeter Academy Universitat Purdue Shortridge High School (en)
Activitat
Ocupació	dramaturg, guionista, escriptor de literatura infantil, escriptor, novel·lista, polític
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Princeton
Família
Parents	Tarkington Baker, cosí
Premis
(1945)  William Dean Howells Medal of the American Academy of Arts and Letters (en)
Signatura

Newton Booth Tarkington (29 de juliol de 1869 - 19 de maig de 1946) va ser un novel·lista i dramaturg nord-americà conegut sobretot per les seves novel·les The Magnificent Ambersons (1918) i Alice Adams (1921). És un dels quatre novel·listes que va guanyar el Premi Pulitzer de ficció més d'una vegada, juntament amb William Faulkner, John Updike i Colson Whitehead. Als anys 1910 i 1920 va ser considerat el millor autor viu d'Amèrica.^[1] Diverses de les seves històries van ser adaptades al cinema. Durant el primer quart del segle xx, Tarkington, juntament amb Meredith Nicholson, George Ade i James Whitcomb Riley van ajudar a crear una Edat d'Or de la literatura a Indiana.

Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats. Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novel·la, The Gentleman from Indiana, un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò.^[2] Seguiren, amb un reconeixement similar, les novel·les històriques Monsieur Beaucaire (1900) i The Two Vanrevels (1902). Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l'Oest Mitjà nord-americà (Midwest), entre satíriques i nostàlgiques. Els anys 1902-05 fou membre del parlament d'Indiana, experiència que recollí en les narracions In the Arena (1905). Superada una etapa de dificultats personals (divorci i alcoholisme), el 1913 començà a publicar la sèrie d'aventures juvenils Penrod, a la qual seguí Seventeen (1916), d'un èxit extraordinari, obres gràcies a les quals feu una gran fortuna.^[2] Amb les novel·les The Turmoil (1915), The Magnificent Ambersons (1918) i Alice Adams (1921), centrades en el desplaçament de les elits tradicionals per una nova classe de sobrevinguts, la seva obra arribà a la culminació. Les dues darreres d'aquestes novel·les guanyaren el premi Pulitzer, i el 1942 Orson Welles rodà una versió cinematogràfica de la segona.^[2]

Finalment, es va traslladar a Kennebunkport (Maine), on va continuar el seu treball vital tot i patir una pèrdua de visió. Tot i la popularitat de què gaudí en vida i la destresa en la creació de trames, la seva prolífica obra (més de cinquanta títols entre narracions, novel·les i algunes obres de teatre), ha restat en gran part en l'oblit des de poc després de la seva mort.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Booth Tarkington