Bohdan Khmelnitski

Bohdan Khmelnitski
	;
Nom original	(uk) Богдан Зиновій Хмельницький
Biografia
Naixement	30 octubre 1595 (Julià) ↔ 27 desembre 1595 (Julià) ; Jovkva (Confederació de Polònia i Lituània)
Mort	27 juliol 1657 (Julià) (61/62 anys); Txihirín (Hetmanat cosac)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Illinska Church in Subotiv (en)
Hetman of Zaporizhian Host (en)
	20 gener 1648 (Julià) – 27 juliol 1657 (Julià) ; ← cap valor – Yurii Khmelnytskyi (en) →
Dades personals
Religió	Església ortodoxa
Activitat
Ocupació	polític, cap militar, diplomàtic
Carrera militar
Lleialtat	Tsarat Rus
Rang militar	Ataman
Conflicte	Polish–Ottoman War of 1620–1621 (en) ; guerra dels Trenta Anys ; Rebel·lió de Khmelnitski ; Diluvi (Polònia)
Altres
Títol	Hetman
Família	House of Chmielnicki (en)
Cònjuge	Anna Zolotarenko (1651–); Olena Chaplynska (1649–1651); Hanna Somko (1623–1647)
Fills	Catherine Bogdanovna Khmelnytsky; () ; Elena Khmelnytsky; () ; Tymofiy Khmelnytsky; () Hanna Somko; Yurii Khmelnytskyi; () Hanna Somko
Pare	Michał Chmielnicki
	Signatura

Bohdan Khmelnitski (ucraïnès: Богдан Хмельницький; rus: Богда́н Хмельни́цкий, Bogdan Khmelnitski; polonès Bohdan Zenobi Chmielnicki), nascut cap al 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.^[1]

Bohdan Khmelnitski esdevindrà després de la seva mort una autèntica llegenda, símbol de la resistència cosaca i heroi ucraïnès.

Biografia

D'origen noble, probablement nascut a Ucraïna central a Txihirín, el seu pare va servir sota l'ataman polonès Stanisław Żółkiewski. Havent estudiat amb els jesuïtes a Lviv i sens dubte a Cracòvia, va participar en la Batalla de Cecora el 1620 contra l'exèrcit del sultà, en el transcurs de la qual el seu pare mor. Ell mateix va ser fet pres i va aprendre turc i tàrtar en el transcurs de la seva captivitat. El 1637 esdevé secretari militar dels Cosacs, i després comandant d'una centúria cosaca.

Ja havia començat una vida de noble ordinari quan un violent conflicte personal el va oposar amb un starosta adjunt local, la qual cosa s'acompanyà de la mort del seu fill de deu anys. Bohdan Khmelnitski va decidir venjar-se i es va refugiar amb els cosacs zaporoges dels quals es va fer ataman el 1648. Amb l'ajuda dels tàrtars de Crimea incità els pagesos ucraïnesos a la revolta, amb la qual cosa aquests esperaven evitar el servatge que els reservaven els nobles polonesos. Ucraïna ja havia conegut diverses revoltes, però aquesta vegada l'aposta era la constitució d'un país independent. L'èxit de Khmelnitski va ser enorme: va aixecar en efecte tot Ucraïna, va reunir un exèrcit més de 80.000 homes, va vèncer els exèrcits polonesos dinerses vegades i va fer vacil·lar la poderosa República polonesa de l'època.

Nombroses batalles sagnants i mortíferes el van oposar als caps polonesos, entre d'altres el duc Jeremi Wiśniowiecki, voivoda d'Ucraïna. Nombrosos pogroms van sacsejar Ucraïna durant aquests anys, en els quals es mataren a sang freda milers de jueus (el nombre varia segons les fonts: entre 50.000 i 60.000 segons l'historiador Henri Minczeles, o entre 80.000 i 100.000 segons l'historiador Txerikower).^[2]

Els rebels van ser vençuts finalment el 1651, però la resistència cosaca no va ser definitivament controlada. Khmelnitski es va adreçar llavors cap a Aleix de Rússia tsar de Moscòvia i convencé els cosacs, no sense dificultats, de posar-se sota la seva protecció. El Tractat de Pereiàslav del 1654 confirmà aquesta proposició, que donava al tsar la riba oriental del Dniéper, que els cosacs controlaven encara (Hetmanat cosac). La revolta cosaca es va transformar llavors en guerra russo-polonesa, que no es va acabar fins al 1667, amb la signatura del tractat d'Andrússovo.

Khmelnitski va morir finalment enverinat per un emissari del sultà otomà, oposat a la pau aconseguida.

Literatura

Khmelnitski ha estat l'heroi de diverses obres de ficció, entre les quals la trilogia de Henryk Sienkiewicz titulada Pel ferro i pel foc, la més cèlebre.

Referències

↑ Magocsi, Paul R. A History of Ukraine: The Land and Its Peoples (en anglès). University of Toronto Press, 2010, p. 245. ISBN 1442610212.
↑ Sota la direcció de Yves Plasseraud, Histoire de la Lituanie. Un millénaire. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohdan Khmelnitski

Iaroslav Lebedynsky, Les Cosaques, Une société guerrière entre libertés et pouvoirs - Ukraine - 1490-1790, Paris, Errance, «Civilisations et cultures», 2004. ISBN 2 87772-272-4
Prosper Mérimée, Bogdan Chmielnicki, L'Harmattan, 1865 - 2007. ISBN 978-2-296-02965-1
Philip Longworth, Les Cosaques, Paris, Albin Michel, 1972.
Mikhaïl W. Ramseier, Cosaques, Genève, Nemo, 2009. ISBN 2-940038-39-2
Jean Savant, Les Cosaques, Paris, Editions Balzac, 1948.

[1] Magocsi, Paul R. A History of Ukraine: The Land and Its Peoples (en anglès). University of Toronto Press, 2010, p. 245. ISBN 1442610212.

[2] Sota la direcció de Yves Plasseraud, Histoire de la Lituanie. Un millénaire. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194

[1]