Vés al contingut

Bocabadat negre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBocabadat negre
Dissingia leucomelaena Modifica el valor a Wikidata

Exemplars fotografiats a Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClassePezizomycetes
OrdrePezizales
FamíliaHelvellaceae
GènereDissingia
EspècieDissingia leucomelaena Modifica el valor a Wikidata
(Pers.) Nannf. 1941[1]
Nomenclatura
BasiònimPeziza leucomelaena Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Acetabula leucomelaena (Pers.) Sacc. 1889
  • Acetabula leucomelaena var. helenae L. Remy 1965
  • Acetabula leucomelaena var. leucomelaena (Pers.) Sacc. 1889
  • Acetabula leucomelaena var. percevalii (Berk. & Cooke) Boud. 1907
  • Acetabula leucomelaena var. semihypogaea Wichanský 1959
  • Acetabula percevalii (Berk. & Cooke) Massee
  • Geopyxis cookei var. percevalii (Berk. & Cooke) W. Phillips
  • Geopyxis percevalii (Berk. & Cooke) Sacc. 1889
  • Paxina leucomelaena (Pers.) Kuntze 1891
  • Peziza leucomelaena Pers. 1822
  • Peziza percevalii Berk. & Cooke 1875
  • Pseudotis radiculata var. percevalii (Berk. & Cooke) Cooke[1]

El bocabadat negre (Helvella leucomelaena) és un bolet fràgil, freqüent a Catalunya i típic de les contrades mediterrànies.[2]

Descripció

[modifica]

Mesura d'1,5 a 3 cm d'alçada i té forma de calze, amb un peu curt a la base que s'endinsa parcialment en el sòl, i d'on surten uns plecs que s'enfilen lleugerament cap a la copa. La part interna de la cassoleta és de color gris a bru molt fosc, i l'externa va del gris al bru i presenta un tacte vellutat. La base és molt més clara i pot arribar a adquirir un to gairebé blanc. Aquest canvi de color de la part externa, del gris bru al blanc, és el que li dona el nom científic leucomelaena, que vol dir blanquinegre. El marge de la cassoleta és una mica dentat. La carn, de consistència tenaç, no té cap olor ni sabor especials. Vistes al microscopi, les espores del bocabadat negre són hialines, el·lipsoïdals, llises, amb una vistosa gútula de lípids a l'interior, i mesuren 18-22,5 x 5-12,5 µm. Els ascs són cilíndrics i mesuren 280-340 x 14-19 µm. Les paràfisis són filiformes i tenen l'extrem engruixit, en forma de porra.

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

Apareix des de l'hivern fins a la primavera (des del desembre fins al maig) als marges de les pinedes i a les vores dels camins entre 0 i 700 m d'altitud.[2] Es troba a Europa[3] (Espanya[4] -Conca, Granada, Mallorca,[5] Eivissa,[6] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[7] Madrid i Ourense[8]-, França, la Gran Bretanya, Irlanda), Sud-amèrica[3] i l'Amèrica del Nord[9][10] (Califòrnia,[11][12] Alaska,[13] Ontario i les muntanyes Rocoses).[14][1]

Confusió amb altres espècies

[modifica]

És una de les espècies més menudes del seu gènere i té les costelles del peu menys desenvolupades que la resta d'espècies. Les que li són més properes són Helvella solitaria, la qual es distingeix perquè té el peu més clar i és d'un color més bru, i Helvella acetabulum, que és força més gran i, a més a més, es diferencia perquè té uns plecs que s'allarguen per la cara externa de la cassoleta.[2]

Observacions

[modifica]

És considerat comestible per alguns autors,[2] tot i que, perquè desapareguin les toxines pròpies del seu gènere (com ara, la giromitrina),[15] ha d'ésser cuinat força temps i rebutjar l'aigua de la cocció.[16] Aquesta espècie és inclosa en l'Ordre SCO/190/2004, del 28 de gener, per la qual s'estableix la llista de plantes la venda al públic de les quals resta prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 43.
  3. 3,0 3,1 Dissing H., 1966. The genus Helvella in Europe with special emphasis on the species found in Norden. Dansk Botanisk Arkiv, 25: 1–172.
  4. Calonge, F. D., Arroyo I., 1990. Notes on the genus Helvella in Spain. Mycotaxon 39: 203–17.
  5. Bolets de les illes Balears (català)
  6. J. L. Siquier, J. C. Salom, J. Espinosa i A. Serra, 2011. Notes corològiques sobre la flora micològica d'Eivissa (Illes Balears, Espanya). II. Revista Catalana de Micologia, vol. 33: 1-14. [1]
  7. Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
  8. 8,0 8,1 AsturNatura (castellà)
  9. Tylutki E. E., 1979. Mushrooms of Idaho and the Pacific Northwest. Moscow: University Press of Idaho. Pàg. 78. ISBN 0893010626
  10. Abbott, S. O. & Currah, R. S., 1997. The Helvellaceae: Systematic revision and occurrence in northern and northwestern North America. Mycotaxon 62: 1-125.
  11. The Fungi of California Arxivat 2020-01-24 a Wayback Machine. (anglès)
  12. Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. 560 p.
  13. Kempton, P. E. & Wells, V. L., 1970. Studies on the Fleshy Fungi of Alaska. IV. A Preliminary Account of the Genus Helvella. Mycologia 62(5): 940-959.
  14. Orr, Dorothy B, Orr R.T., 1979. Mushrooms of Western North America. Berkeley: University of California Press. Pàg. 32. ISBN 0520036565
  15. Associació de Boletaires B de Bolets (català)
  16. Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri (castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Weber, N. S., 1972. The Genus Helvella in Michigan. Michigan Botanist 11: 147-201.
  • Weber, N. S., 1975. Notes on western species of Helvella. I. Nova Hedwigia Beiheft 51: 25-38.

Enllaços externs

[modifica]