Blatterita
Blatterita | |
---|---|
Blatterita (negre) | |
Fórmula química | Sb5+ 3Mn3+ 9Mn2+ 35(BO₃)16O32 |
Epònim | Fritz Blatter (en) |
Descobridor | Fritz Blatter (en) |
Localitat tipus | mina Kitteln, Nordmark Odal Field (Nordmarksberg), Filipstad, Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.40 |
Dana | 24.2.7.1 |
Heys | 9.7.9 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 37,69Å; b = 12,62Å; c = 6,25Å; |
Duresa | 6 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,910 nβ = 1,970 nγ = 2,000 |
Birefringència | δ = 0,090 |
Dispersió òptica | r < v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1984-038 |
Any d'aprovació | 1984 |
Símbol | Bla |
Referències | [1] |
La blatterita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom en honor de Fritz Blatter (1943-), col·leccionista de minerals alemany, que va proporcionar el material original.
Característiques
[modifica]La blatterita és un borat de fórmula química Sb5+
3Mn3+
9Mn2+
35(BO₃)16O32. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls tenen una secció transversal plana, en forma de diamant, amb prismes {110} estriats al llarg de la longitud. Sovint, els cristalls es troben amb superfícies mats. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Es diferencia dels minerals relacionats del grup de l'ortopinakiolita per la seva gran cel·la unitat (a = 37,69).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blatterita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Kitteln, al Nordmark Odal Field, al municipi de Filipstad, Värmland (Suècia), son sol trobar-se incrustada en calcita o manganosita. També ha estat descrita a les properes mines de Brattfors i Moss, totes elles pertanyents a Långban.
Referències
[modifica]- ↑ «Blatterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].