Bassanita
 Bassanita | |
|---|---|
 Cristalls de bassanita de Kimba, a la península d'Eyre, Austràlia | |
| Fórmula química | CaSO₄·0,5H₂O |
| Epònim | Francesco Bassani (en)   |
| Descobridor | Ferruccio Zambonini (en) |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CD.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CD.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.16 – Anhang |
| Dana | 29.6.1.1 |
| Heys | 25.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,0317(4) Å; b = 6,9269(2) Å; c = 12,6712(3) Å; β = 90,27(1)° |
| Color | blanc |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,69 a 2,76 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,550 nε = 1,570 |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1910 |
| Símbol | Bss |
| Referències | [1] |
|
Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu la roca volcànica, vegeu «basanita». |
La bassanita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el seu nom l'any 1910 per Ferruccio Zambonini en honor de Francesco Bassani (1853-1916), professor de paleontologia de la Universitat de Nàpols.
Característiques
[modifica]La bassanita és un sulfat de fórmula química CaSO₄·0,5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls semblants a agulles, d'aproximadament 0,1 mil·límetres, típicament en agregats paral·lels.[2] Es pot trobar pseudomòrfic després de guix. És un mineral molt semblant a l'omongwaïta. Aparentment, es tracta una fase precursora comuna de l'anhidrita i del guix.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bassanita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba alterada a partir de guix en blocs de tefrita leucita. Pot ser també d'origen fumaròlic, com en el cas de la seva localitat tipus, el Vesuvi, així com en llacs secs o perennement secs; també en coves, intercalat amb guix. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, anhidrita, celestina, calcita o gibbsita.[2] Va ser descoberta l'any 1910 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia).
Referències
[modifica]