Vés al contingut

Bar el Pastís

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Bar el Pastís
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBar Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud5 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanta Mònica, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 38″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.37732°N,2.17516°E / 41.37732; 2.17516
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC43385 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusestabliment d'interès
Id. Barcelona4406 Modifica el valor a Wikidata

El bar el Pastís és un establiment situat al carrer de Santa Mònica del Raval de Barcelona, catalogat com a d'interès (categoria E2).[1]

Descripció

[modifica]

És un bar on es serveix pastís, un licor típic de l'Occitània oriental fet a partir d'anís i regalèssia.[2] Té una sola obertura a la dreta del portal d'accés. A l'exterior disposa d'una fusteria situada arran de façana encaixada al marc de l'obertura. Aquesta és senzilla, amb uns cassetons de vidriera amb una porta de doble full situada a la dreta. A l'interior, l'espai és molt reduït, disposa d'una barra de fusta i destaca la decoració de les parets del bar.[3]

Història

[modifica]

Va ser fundat el 1947 pel matrimoni Folch, amb la idea de fer un típic bar d'estètica francesa i recuperar per a Barcelona l'ambient dels bars del port de Marsella.[4] El primer propietari va pintar els quadres d'inspiració existencialista que es poden veure a l'establiment. A més, el local es va decorar amb cames de dones de maniquins amb els talons al sostre, un llum que recorda els bordells francesos, imatges d'actrius i cantants franceses i objectes antics.[4]

Detall ornamental de la façana
Got de pastís
Got de pastís

Als 1980, el nou propietari José Ángel de la Villa va afegir un escenari per a espectacles de música en viu. Els dimarts hi ha tango; els dimecres, cantautors; els dijous, poesia, i els caps de setmana, música variada. La chanson francesa, des de la inauguració del bar, ha estat sempre molt present i sovint es pot escoltar als seus principals representants: Aznavour, Piaf, etc.[2][5]

El 2005, el bar va sobreviure un conflicte entre el gerent i la propietària i va poder descartar que el local es tanqui.[6]

El 2008, l'Ajuntament de Barcelona va exigir que s'insonoritzés el local, però el propietari s'hi va negar,[7] ja que implicava tirar les parets i fer-ho tot nou, el que hauria destruït l'essència del local. Amb tot, l'Ajuntament va cursar una ordre de tancament. Finalment, es va aconseguir mantenir-lo obert després de la recollida de gairebé 3.000 signatures, la difusió de les amenaces de tancament en els mitjans de comunicació i un concert reivindicatiu que va tenir lloc a la sala Luz de Gas, en el qual van actuar Paco Ibáñez, Pi de la Serra i molts altres artistes.[7]

El 2018, de la Vila es va jubilar i els propietaris del Circ Raluy van reprendre les activitats. Van tancar durant unes setmanes per fer reformes, sense tocar a l'essència del local.[8]

Referències

[modifica]
  1. «El Pastís». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 Candel, Pablo «Cinc bars on no ha passat el temps». El País, 10-02-2017.
  3. «Bar el Pastís». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. 4,0 4,1 Pauné, Meritxell N. «El mítico Bar Pastís reabrirá bajo la tutela del London Bar». La Vanguardia, 10-08-2018.
  5. «Bar Pastís». Time Out Barcelona.
  6. Benvenuty, Luis «Mediación municipal para salvar El Pastís». La Vanguardia, 05-05-2015.
  7. 7,0 7,1 «El Bar Pastís, història d'un bar que volen tancar». VilaWeb, 27-05-2008.
  8. «El Bar Pastís tanca i reobre a la tardor a mans de la família Raluy». Bétévé, 23-09-2018. [Consulta: 10 octubre 2023].