Vés al contingut

Barão Vermelho

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBarão Vermelho
lang=ca
Formació de Barão Vermelho el 2017: Mauricio Barros, Rodrigo Santos, Guto Goffi, Rodrigo Suricato i Fernando Magalhães. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981, Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficWarner Music Group Modifica el valor a Wikidata
GènereRock brasiler Modifica el valor a Wikidata
Format per
Rodrigo Suricato
Cazuza
Maurício Barros
Fernando Magalhães
André Palmeira Cunha
Roberto Frejat
Dadi Carvalho
Rodrigo Santos
Guto Goffi Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbarao.com.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: baraovermelhooficial Instagram: baraovermelhooficial Youtube: UCMW9W9TDimlphxlZN71-BFQ Spotify: 5zq0SGWxrmzpTSXkBEQzMj Apple Music: 208022832 Musicbrainz: 84ac395b-482b-48cb-b381-b9bc420b2dd3 Songkick: 197292 Discogs: 253025 Allmusic: mn0000149344 Deezer: 13946 Modifica el valor a Wikidata

Barão Vermelho (lit. «Baró Vermell») és un grup de rock brasiler. Format l'any 1981 a Rio de Janeiro,[1] va ser liderat originalment pel duet format per Cazuza (cantant) i Roberto Frejat (guitarrista), que van assumir la veu després de la sortida del grup de Cazuza, el 1985. Frejat va deixar la banda el 2017 i va ser substituït per Rodrigo Suricato. Es considera una de les bandes més influents del rock brasiler, i forma part del Quarteto Sagrado del rock brasiler de la dècada del 1980, al costat de les bandes Legião Urbana, Os Paralamas do Sucesso i Titãs,[2] a més de ser l'encarregada de popularitzar el gènere en la mateixa dècada. Alguns dels seus àlbums han arribat a disc d'or i disc de platí.[3]

Història

[modifica]

Inicis

[modifica]
Cazuza en un concert el 1988.

La banda, que porta el nom de les tires còmiques Red Baron de Snoopy,[1][4] va néixer l'any 1981 a Rio de Janeiro com una banda de garatge literal, quan Maurício Barros i Guto Goffi, tots dos estudiants al Colégio da Imaculada Conceição, es reunien per tocar Led Zeppelin i The Rolling Stones a casa dels pares del primer.[1][4] S'hi van unir el guitarrista Roberto Frejat i el baixista Dé Palmeira, i la banda va començar a buscar un solista. Un dels candidats va ser el cantant i guitarrista de Goiânia Leo Jaime, que va ser rebutjat per la banda, perquè consideraven el seu estil vocal "massa suau" per al seu gust.[5] Jaime va suggerir un dels seus col·legues de la classe d'interpretació, Agenor Miranda Araújo Neto, més conegut com a Cazuza;[1] aquest era fill de João Araújo, un executiu a Som Livre, una de les discogràfiques més grans del Brasil. Cazuza els va mostrar algunes lletres que ja havia escrit, i Barão Vermelho, que fins aleshores havia estat una banda de versions, va començar a escriure les seves pròpies cançons.[1]

L'any 1982 van gravar el seu primer disc amb Som Livre, Barão Vermelho, en només dos caps de setmana. L'àlbum incloïa cançons com "Bilhetinho Azul", "Ponto Fraco" i "Down em Mim"; el disc no va aconseguir arribar al gran públic, malgrat les crítiques positives. Van tocar en uns quants concerts a Rio de Janeiro i São Paulo i van tornar a l'estudi durant un mes per gravar el seu segon àlbum, Barão Vermelho 2, que es va publicar l'any 1983 i que inclou la cançó "Pro Dia Nascer Feliz"; novament va rebre bones crítiques i poca repercussió de públic.[1]

Tot i haver publicat dos àlbums, les ràdios es van negar a reproduir les seves cançons. Barão Vermelho només va guanyar reconeixement després que Caetano Veloso anomenés Cazuza «el poeta més gran de la seva generació» i toqués una versió de "Todo Amor Que Houver Nessa Vida", i Ney Matogrosso enregistrés "Pro Dia Nascer Feliz". Com a resultat, van ser convidats a escriure la banda sonora de la pel·lícula de Lael Rodrigues Bete Balanço l'any 1984, que va arribar a 1,4 milions d'espectadors; la popularitat de la pel·lícula juvenil i de la seva música va ajudar a estendre la fama del grup per tot el país.[4] Aquell mateix any van editar el seu tercer àlbum, Maior Abandonado, que inclou la cançó "Bete Balanço"; el disc va vendre més de 100.000 còpies en només 6 mesos. El gener de 1985, Barão Vermelho va tocar al Rock in Rio i van iniciar una gira per tot el país.[1]

Nova formació sense Cazuza

[modifica]

Cazuza ja havia expressat el seu desig de seguir una carrera en solitari, i comptava amb el suport de Frejat sempre que no abandonés la banda. No obstant això, després d'algunes baralles, Cazuza va abandonar definitivament el grup, de manera amistosa,[1] emportant-se amb ell algunes cançons per al seu primer àlbum en solitari, Cazuza (1985). Frejat va prendre el relleu com a cantant i el 1986 la banda va publicar el seu quart disc, Declare Guerra. Tot i que artistes famosos com Renato Russo i Arnaldo Antunes van ajudar a compondre l'àlbum, no va rebre gaire promoció i va ser un fracàs, fet que va provocar que la banda finalitzés el contracte amb Som Livre i signés amb la discogràfica WEA, amb la qual van publicar Rock'n Geral el 1987.[1][4] L'àlbum va rebre bones crítiques, però no va arribar a les 15.000 còpies venudes.[6] Aquell mateix any, Maurício Barros va deixar la banda per formar Buana 4, i Peninha va entrar com a percussionista i Fernando Magalhães com a guitarrista.[1] Més endavant, Barros tornaria com a músic convidat en molts àlbums de Barão Vermelho.

L'any 1988 la banda va publicar el seu sisè àlbum, Carnaval, que barrejava rock dur amb lletres romàntiques. L'àlbum va tenir un gran èxit a la ràdio, especialment al sud, a Minas Gerais i São Paulo,[1] i el grup va iniciar una gira per tot el país i van tenir l'oportunitat d'obrir per a Rod Stewart al Brasil.[7] L'any següent, amb la seva gran popularitat, van publicar el seu setè àlbum, Barão ao Vivo, i aquell mateix any Som Livre va publicar el recopilatori Melhores Momentos: Cazuza & Barão Vermelho. El disc incloïa temes rars i inèdits com "Eclipse Oculto" i "Eu Queria Ter Uma Bomba".

Nova formació sense Dé Palmeira

[modifica]

El 1990, el baixista Dé Palmeira va deixar la banda després de contínues baralles i Dadi Carvalho va entrar al seu lloc. Aquell mateix any, Barão Vermelho va gravar i publicar Na Calada da Noite,[1] en el qual mostrava el seu vessant acústic. Aquest disc incloïa la cançó "O Poeta está Vivo", una al·lusió a Cazuza, que havia mort uns mesos abans[1] a causa de les complicacions causades pel virus de la sida.[8] L'any següent, l'àlbum va ser escollit pel públic i la crítica de la revista Bizz com el millor disc de l'any,[7] i va gravar un MTV Unplugged. Encara el mateix any, el teclista Maurício Barros va tornar a la banda.

L'any 1992 van ser nomenats millor grup de Hollywood Rock[9] i també van publicar l'àlbum Supermercados da Vida, que inclou l'èxit "Pedra Flor e Espinho". El 1994 van guanyar el premi Sharp al millor grup de rock[9] i van publicar Carne Crua, amb el senzill "Meus Bons Amigos" abans que Dadi Carvalho marxés, que va ser substituït per Rodrigo Santos.[1] El 1995, la banda va obrir per a The Rolling Stones als concerts del Voodoo Lounge brasiler,[1][10] i l'any següent va publicar un àlbum de versions, Álbum, la cançó de més èxit del qual va ser "Malandragem Dá Um Tempo", tema original de Bezerra da Silva.[1]

El 1998, Barão Vermelho va treure al mercat Puro Êxtase, un àlbum d'influència techno que es va convertir en el seu major èxit de la dècada, liderat per l'electrònica "Puro Extase" i la balada "Por Você". El 1999 van gravar un àlbum per a MTV Brasil, Balada MTV: Barão Vermelho, i Frejat va anunciar la seva intenció de centrar-se en la seva carrera en solitari.[1]

Segona etapa

[modifica]
Rodrigo Santos i Frejat en una actuació de 2008.

A principis de la dècada del 2000, la banda va entrar en una pausa per tal que els seus integrants poguessin desenvolupar altres projectes, després d'actuar al Rock in Rio III.[9] La banda va tornar a publicar un altre àlbum, titulat Barão Vermelho, l'any 2004, i l'any següent MTV ao Vivo: Barão Vermelho, que inclou "Codinome Beija-Flor" una cançó de Cazuza, en la qual van samplejar parts del vídeo musical oficial de la cançó oficial d'aquesta cançó per a simular un duet.[9] El 2006, Magalhães va anunciar que quan acabés la gira MTV Ao Vivo el març de l'any següent, la banda es prendria una altra pausa, però que aquesta seria més curta que l'anterior.[11] Abans de la segona pausa, però, la banda va publicar el CD/DVD Rock in Rio 1985: Barão Vermelho, amb l'històric concert de la primera edició de Rock in Rio[12] i un llibre sobre la seva carrera: Por Que a Gente É Assim?, una biografia escrita conjuntament pel barão Guto Goffi, el descobridor de la banda Ezequiel Neves i el periodista Rodrigo Pinto.[1][10]

Tercera etapa

[modifica]

L'any 2012, Frejat i Rodrigo Santos van confirmar a través d'entrevistes i a les xarxes socials el segon retorn de la banda després de cinc anys, ara per celebrar els 30 anys de carrera i la publicació del seu primer disc. A més de les celebracions amb una gira de sis mesos,[13] anomenada + 1 Dose,[14][15][16] hi va haver la reedició del seu primer àlbum, ara remesclat i remasteritzat, amb bonus tracks, rareses i una cançó inèdita,[17] "Sorte e Azar",[15] que es va trobar amb la veu de Cazuza[18] en cintes dels arxius de Som Livre.[14]

L'espectacle va comptar amb el baixista Dé Palmeira com a convidat especial. Aleshores es planejava un nou espectacle en col·laboració amb MTV Brasil, amb transmissió en directe des de la platja d'Arpoador, a Rio de Janeiro,[19] i un documental, que explicava la història del grup, cosa que finalment no va passar. Després d'aquests fets, la banda va tornar a entrar en recés, a partir del març de 2013, sense previsió de retorn. Aquell mateix any va aparèixer el llibre Dias de Luta – O Rock e o Brasil dos Anos 80, escrit per Ricardo Alexandre, que relatava part de la trajectòria del grup.[1]

Tres anys després de l'última reunió, el 19 de setembre de 2016, el percussionista Peninha va morir als 66 anys, víctima d'una hemorràgia estomacal.[20]

Quarta etapa

[modifica]
Barão Vermelho en un concert de 2022.

El 17 de gener de 2017, la banda va anunciar el seu retorn oficial als escenaris, però sense la presència de Frejat. En el seu lloc va entrar Rodrigo Suricato, líder de la banda Suricato,[21] revelada el 2014 al concurs de talents Superstar, a Rede Globo. Frejat també va afirmar que en aquells moments no tenen interessos professionals amb el grup i que pretenien retrobar-se amb Barão Vermelho quan la banda complís 40 anys de carrera el 2021, però això no estava en els plans dels altres membres, que van decidir tornar als escenaris amb el nou cantant.[22][23][24] El novembre del mateix any, el baixista Rodrigo Santos va deixar la banda per dedicar-se exclusivament als seus projectes personals.[25]

El 2018, el grup va publicar "A Solidão Te Engole Vivo", la seva primera cançó inèdita amb les veus de Rodrigo Suricato.[26] L'any següent, la banda va treure al mercat l'àlbum Viva,[27] el primer en 15 anys amb material original, i que comptava amb les aparicions especials com a convidats de BK' i Letrux.[28] Els dies 1 i 2 de juny de 2022, la banda va gravar el concert Barão 40, que celebrava els seus 40 anys de carrera, al Teatro Claro Rio de Rio de Janeiro. L'espectacle va comptar amb les aparicions especials de Chico César, Frejat,[29] Jade Baraldo i Samuel Rosa.[30]

Membres

[modifica]
Actuals
  • Guto Goffi: bateria (1981–2001, 2004–2007, 2012–2013, 2017–present) i percussió (1981–1989, 2017–present)
  • Maurício Barros: teclats i corista (1981–1988, 1991–2001, 2004–2007, 2012–2013, 2017–present; membre de gira/sessió 1990)
  • Fernando Magalhães: guitarra elèctrica i corista (1989–2001, 2004–2007, 2012–2013, 2017–present; membre de gira/sessió 1985–1988)
  • Rodrigo Suricato: vocalista, guitarra elèctrica i acústica (2017–present)
Ex-membres
  • Cazuza: vocalista (1981–1985; mort el 1990)
  • Dé Palmeira: baix i corista (1981–1989)
  • Dadi Carvalho: baix (1990–1992)
  • Peninha: percussió (1989–2001, 2004–2007, 2012–2013; membre de gira/sessió 1985–1988; mort el 2016)[31][32]
  • Frejat: guitarres elèctrica i acústica i corista (1981–1985), vocalista i guitarres (1985–2001, 2004–2007, 2012–2013)
  • Rodrigo Santos: baix i corista (1992–2001, 2004–2007, 2012–2013, 2017)[33][34]

Cronologia

[modifica]

Discografia

[modifica]

La discografia principal està formada per els següents àlbums:[35]

Àlbums d'estudi
  • 1982 - Barão Vermelho
  • 1983 - Barão Vermelho 2
  • 1984 - Maior Abandonado
  • 1986 - Declare Guerra
  • 1987 - Rock 'n Geral
  • 1988 - Carnaval
  • 1990 - Na Calada da Noite
  • 1992 - Supermercados da Vida
  • 1994 - Carne Crua
  • 1996 - Álbum
  • 1998 - Puro Êxtase
  • 2004 - Barão Vermelho
  • 2019 - Viva
Àlbums en viu
  • 1989 - Barão ao Vivo
  • 1992 - Barão Vermelho ao Vivo (gravat el 1985)
  • 1997 - Barão Vermelho ao Vivo + Remixes
  • 1999 - Balada MTV: Barão Vermelho
  • 2005 - MTV ao Vivo: Barão Vermelho
  • 2007 - Rock in Rio 1985: Barão Vermelho (gravat el 1985)
  • 2022 - Barão 40
Recopilatoris
  • 1989 - Melhores Momentos: Cazuza & Barão Vermelho
  • 2002 - Pedra, Flor e Espinho
  • 2018 - #BarãoPraSempre

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 «Barão Vermelho - Dicionário Cravo Albin» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. Arxivat de l'original el 2022-12-07. [Consulta: 17 maig 2023].
  2. ↑ «O quarteto sagrado do rock brasileiro: Legião Urbana, Paralamas, Titãs e Barão Vermelho!» (en portuguès). Universo do Vinil, 29-05-2016. [Consulta: 17 maig 2023].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «CERTIFICADOS - Pro-Música Brasil - Barão Vermelho» (en portuguès). Pro-Música Brasil. Arxivat de l'original el 2024-05-25. [Consulta: 17 maig 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Neder, Alvaro. «Barão Vermelho Biography, Songs, & Albums | AllMusic» (en anglès). AllMusic. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
  5. ↑ Dapieve, Arthur. BRock – O Rock Brasileiro dos Anos 80 (en portuguès), 2000, p. 66. 
  6. ↑ Carlos Eduardo Lima. «Cadê: “Rock’n’Geral”, quinto disco do Barão Vermelho (1987) – Monkeybuzz» (en portuguès). Monkeybuzz, 14-10-2013. Arxivat de l'original el 2021-10-19. [Consulta: 18 maig 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Folha Online - Ilustrada - Rock in Rio» (en portuguès). Folha Online, 2001. Arxivat de l'original el 2006-05-16. [Consulta: 17 maig 2023].
  8. ↑ «Cazuza. Há 19 anos o país perdia o cantor, vítima do vírus da Aids» (en portuguès). Correio, 07-07-2009. Arxivat de l'original el 2018-06-15. [Consulta: 17 maig 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Cliquemusic : Artista : Barão Vermelho» (en portuguès). CliqueMusic. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 Bryan, Guilherme. «A gente era assim - Rede Brasil Atual» (en portuguès). Rede Brasil Atual, 04-04-2013. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
  11. ↑ Oliveira, Cinthya. «Barão Vermelho lança box com três DVDs | O TEMPO» (en portuguès). www.otempo.com.br, 17-10-2006. Arxivat de l'original el 2024-05-25. [Consulta: 18 agost 2022].
  12. ↑ «Folha de S.Paulo - Crítica/"Barão Vermelho 1985 - Rock in Rio": DVD recupera noite histórica do Barão - 10/08/2007» (en portuguès). Folha Online. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  13. ↑ Nascimento, André. «Barão Vermelho: baixista anuncia turnê de seis meses» (en portuguès). Whiplash.Net, 18-08-2012. Arxivat de l'original el 2024-05-25. [Consulta: 17 maig 2023].
  14. ↑ 14,0 14,1 Machado, Lívia; Paulo. «'É tipo Carnaval’, diz Frejat sobre turnê do Barão Vermelho» (en portuguès). São Paulo: G1, 18-10-2012. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 Júdice, Fábio. «Barão Vermelho comemora 30 anos do lançamento de disco de estreia» (en portuguès). Rio de Janeiro: G1, 19-10-2012. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  16. ↑ Nogueira, Eduardo. «Show de 30 anos do álbum de estreia do Barão Vermelho será exibido ao vivo na TV - TMDQA!» (en portuguès). Tenho Mais Discos Que Amigos!, 07-12-2012. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  17. ↑ Leandro Souto Maior. «Frejat lança DVD com show no Rock In Rio e prepara a volta do Barão Vermelho» (en portuguès), 23-08-2012. Arxivat de l'original el 2013-07-18. [Consulta: 17 maig 2023].
  18. ↑ «Fantástico | Barão Vermelho lança música inédita com voz de Cazuza | Globoplay» (en portuguès). Globoplay. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  19. ↑ BARÃO VERMELHO 30 anos[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «Percussionista do Barão Vermelho, Peninha morre aos 66 anos» (en portuguès). O Globo, 19-09-2016. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
  21. ↑ «Novo vocalista do Barão Vermelho, Rodrigo Suricato, fala sobre último disco» (en portuguès). Caras. UOL, 10-09-2019. Arxivat de l'original el 2019-09-11. [Consulta: 17 maig 2023].
  22. ↑ Muraro, Cauê. «Barão Vermelho anuncia volta sem Frejat e com Rodrigo Suricato no vocal» (en portuguès). G1, 17-01-2017. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  23. ↑ «Frejat deixa Barão Vermelho e Rodrigo Suricato assume os vocais da banda» (en portuguès). São Paulo: musica.uol.com.br, 17-01-2017. Arxivat de l'original el 2022-06-11. [Consulta: 12 juny 2022].
  24. ↑ «Frejat sobre saída do Barão Vermelho: "Outra visão sobre futuro da banda"» (en portuguès). São Paulo: musica.uol.com.br, 19-01-2017. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  25. ↑ Essinger, Silvio «Frejat deixa Barão Vermelho e é substituído por Rodrigo Suricato» (en portuguès). O Globo, 17-01-2017. Arxivat de l'original el 2024-05-25 [Consulta: 17 maig 2023].
  26. ↑ Lorentz, Braulio; Ortega, Rodrigo. «Barão Vermelho retorna com Rodrigo Suricato no lugar de Frejat e balada 'contra discurso de ódio'» (en portuguès). G1, 25-11-2018. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  27. ↑ Neto, Weslley. «40 anos do Barão Vermelho: qual é a atual formação da banda de rock?» (en portuguès). UOL Splash. São Paulo: UOL, 01-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  28. ↑ Pinheiro, Pedro Henrique. «Com BK e Letrux, Barão Vermelho lança primeiro disco de inéditas em 15 anos» (en portuguès). Tenho Mais Discos Que Amigos!, 19-08-2019. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  29. ↑ Oliveira, Adreana. «Frejat participará de show dos 40 anos do Barão Vermelho» (en portuguès). Igor Miranda, 23-05-2022. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 12 juny 2022].
  30. ↑ «Barão Vermelho revisa 40 anos em gravação ao vivo com Chico César, Samuel Rosa e Roberto Frejat» (en portuguès). G1. Arxivat de l'original el 2022-06-12. [Consulta: 12 juny 2022].
  31. ↑ «Morre Peninha, percussionista do Barão Vermelho» (en portuguès), 19-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-24. [Consulta: 20 setembre 2016].
  32. ↑ «Percussionista do Barão Vermelho, Peninha morre no Rio de Janeiro» (en portuguès). EGO, 19-09-2016. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 17 maig 2023].
  33. ↑ «Baixista Rodrigo Santos sai do Barão Vermelho após 25 anos no grupo» (en portuguès), 14-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-17. [Consulta: 17 novembre 2017].
  34. ↑ «Barão Vermelho regrava a música ‘Brasil’, de Cazuza, com Rodrigo Suricato no lugar de Frejat» (en portuguès). Radar Cultural. Arxivat de l'original el 2022-05-18 [Consulta: 17 maig 2023].
  35. ↑ «Barão Vermelho Albums and Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. Arxivat de l'original el 2021-11-25. [Consulta: 17 maig 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barão Vermelho
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barão_Vermelho&oldid=34071948»