Askaran

Askaran

Əsgəran (az)
Jutjat de districte
Tipus	vila
Localització
39° 56′ 12″ N, 46° 49′ 58″ E / 39.9367°N,46.8328°E / 39.9367; 46.8328
Raion	districte de Khojaly
Població humana
Població	1.967 (2005)
Predom. ling.	Armeni
Geografia
Banyat per	Qarqar River (en)
Altitud	512 m
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+04:00

Askaran (armeni: Ասկերան, àzeri: Əsgəran; també, Khachen) és una vila de l'Artsakh (Nagorno Karabakh o Alt Karabakh), autoproclamada independent i de fet unida a Armènia però jurídicament part de l'Azerbaidjan a uns 12 km al nord-est de Stepanakert.

S'hi van celebrar negociacions de pau entre Rússia i Pèrsia el 1810. Després dels guanys territorials al Caucas el 1805 els russos s'havien d'enfrontar a georgians rebels, otomans i perses i van intentar la pau amb Pèrsia. El 1809, després d'una derrota a Erevan el 1809, el governador militar rus a Geòrgia, general Ivan Vasilevich Gudovich fou substituït pel general Aleksandr Tormàssov que va enviar el baró Wrede per acordar un armistici, tot i l'oposició dels britànics, dels quals l'enviat era Sir Harford Jones, amic de Mirza Bozorg Qāemmaqām, visir de l'Azerbaidjan i hereu designat al tron qajar, va retardar les negociacions durant uns mesos. Finalment es va celebrar una reunió a Askaran. Mirza Boizirg hi va anar sortint de Tabriz el 5 d'abril de 1810. Hi va haver desacord sobre Mugan, Geòrgia i la frontera amb els otomans que van fer trencar les converses el 5 de maig de 1810.^[1][2]

En 1988 es produïren enfrontaments a la ciutat que foren una de les guspires que provocaren els enfrontaments ètnics entre armenis i àzeris que acabaren en la Guerra de l'Alt Karabakh.^[3]

• 
  Fortalesa d'Askeran
• 
  Vista de la Fortalesa d'Askeran
• 
  Església d'Askeran
• 
  Estadi d'Askeran

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Askaran

• World Gazetteer: Azerbaijan – World-Gazetteer.com
• Població de la República de l'Alt Karabakh (2005) Arxivat 2011-03-02 a Wayback Machine.