Anne Hébert

Anne Hébert

Biografia
Naixement	1r agost 1916 Sainte-Catherine-de-la-Jacques-Cartier (Quebec)
Mort	22 gener 2000 (83 anys) Montreal (Quebec)
Causa de mort	càncer ossi
Director de tesi	Mary-Annick Morel
Activitat
Ocupació	poetessa, novel·lista, escriptora, dramaturga, guionista
Activitat	1937 -
Membre de	Royal Society del Canadà
Obra
Obres destacables (1950) The Torrent (en) (1970) Kamouraska (en) (1982) Les Fous de Bassan
Família
Pare	Maurice Hébert
Premis
(25 octubre 1995)  doctor honoris causa per la Universitat Stendhal (1989)  grand prix de l'écriture S.T. Dupont (fr) (1988)  prix littéraire Canada-Communauté française de Belgique (en) (1983)  doctor honoris causa per la Universitat Laval (1982)  Premi Femina, per l'obra Les Fous de Bassan (1978)  Premi Athanase-David (1976)  premi Roland de Jouvenel, per l'obra Les Enfants du sabbat (1971)  Premi dels Llibreters (1968)  Premi Molson (1968)  Desbordes-Valmore Award (en) (1960)  Premis literaris del Governador General (1958)  Premis Quebec-París  Beca Guggenheim  premi Príncep Pere  Doctor honoris causa per la Universitat McGill  doctor honoris causa per la Universitat de Toronto  Company de l'Orde del Canadà  companya de la Societat Reial del Canadà
Lloc web	anne-hebert.com

Anne Hébert (Sainte-Catherine-de-la-Jacques-Cartier, 1 d'agost de 1916 - Montreal, 22 de gener de 2000) va ser una escriptora i poeta francocanadenca. Va guanyar en tres ocasions el Premi del Governador General, el premi literari més important del Canadà, dos cops per novel·la i un per poesia.^[1]

Va entrar a treballar com a guionista al National Film Board of Canada el 1953 i va treballar després a Mont-real com a guionista fins a la tardor de 1954. El 1960 va ser elegida membre de la Royal Society of Canada i va traslladar-se a París el 1965, després de la mort de la seva mare. Després de la publicació de la segona novel·la, Kamuraska el 1970 va obtenir un notable èxit internacional. El 1978, el Primer ministre de la província de Quebec, va oferir-li el càrrec de tinent-governador del Quebec, que va rebutjar. El 1982 va obtenir el Premi Femina. El 1983 és nomenada doctor honoris causa per la Universidad de Laval.^[2]

Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema.

• Les songes en équilibre (1942)
• Le tombeau des rois (1953)
• Mystère de la parole (1960)

• Kamouraska (1950, premi de les llibreries de França el 1971)
• Les enfants du Sabbat (1975)
• Les fous du Bassan (1982, premi Femina)

• Le torrent (1950)
• Les chambres de bois (1958)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anne Hébert