Angioplàstia

Angioplàstia

CIM-9-MC	00.6, 36.0 i 39.50
MeSH	D017130
LOINC	36760-7

L'angioplàstia és un procediment mèdic que consisteix a introduir un petit catèter de baló per dilatar una artèria obstruïda (totalment o parcialment) com a resultat final de l'ateroesclerosi, amb la finalitat de restaurar el flux sanguini.^[1] Un globus (el baló) buit i col·lapsat en una guia d'ànima metal·lica, conegut com un catèter amb baló, es col·loca a nivell d'un tram estret de l'artèria i després s'infla a una mida fixa utilitzant pressions d'aigua d'unes 75-500 vegades la pressió arterial normal (de 6 a 20 atmosferes). Les forces d'expansió del baló en l'interior de l'artèria dilaten la placa ateroscleròtica i la paret muscular que l'envolta, aconseguint millorar el flux, llavors el globus es desinfla i es retira. Es pot inserir un Stent en el moment de retirar el baló per assegurar que el vas roman obert. Aquesta tècnica va aparèixer el 1977 introduïda pel doctor Andreas Grüntzig.^[2]

És un procediment habitual en pacients amb hipertensió renovascular i insuficiència renal. Comparada amb tractaments quirúrgics, l'angioplàstia presenta un risc menor, i tendeix a afavorir la funció renal a llarg termini.^[3] Per altra banda, l'angioplàstia també es pot utilitzar en malalties coronàries i revascularització de miocardi, tot i que està contraindicada en casos de risc, i en presència d'estenosi.^[4][5] En el cas d'estenosi de caròtide, l'angioplàstia amb Stent té un efecte menor a curt termini, i un efecte similar a mitjà i llarg termini al d'una endoarteriectomia.^[6]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angioplàstia

• Angioplàstia coronària percutània