Vés al contingut

Andrea Mia Ghez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrea Mia Ghez

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Tecnològic de Califòrnia - Philosophiæ doctor (–1992)
Institut de Tecnologia de Massachusetts - Graduat en Ciències (–1987)
Escola Laboratori de la Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGerald Neugebauer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques i ciència Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònoma, matemàtica, professora d'universitat, científica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralSylvana Yelda (en) Tradueix i Jennifer Lynn Patience (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webastro.ucla.edu… Modifica el valor a Wikidata
TED: andrea_ghez Modifica el valor a Wikidata

Andrea Mia Ghez (Nova York, 16 de juny de 1965) és una astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.[1][2]

Professora al Departament de Física i Astronomia en UCLA,[3] va obtenir un BS en Física de l'Institut Tecnològic de Massachusetts el 1987 i va fer el doctorat a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1992.[4] El 2020, la doctora Ghez va rebre el premi Nobel de Física juntament amb Reinhard Genzel "per la seva descoberta d'un objecte compacte supermassiu al centre de la nostra galàxia" i alhora amb Roger Penrose pels seus estudis del forat negre al centre de la Via Làctia.[5]

La seva recerca actual implica l'ús de tècniques d'alta resolució espacial en imatges, com l'òptica adaptativa i els Telescopis Keck, per estudiar les regions de la formació estel·lar i el forat negre supermassiu al centre de la Via Làctia conegut com a Sagitari A*.[6][7] Usa la cinemàtica dels estels prop del centre de la galàxia com una prova per investigar aquesta regió.[8] L'alta resolució dels telescopis Keck li donen una millora significativa en el primer gran estudi de les galàxies centrals cinemàtiques pel grup Reinhard Genzel.[9][10]

El 2004, Ghez fou escollida per ingressar a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.[11] En 2004, la revista Discover va incloure Ghez entre els vint científics als Estats Units que han demostrat un alt grau de comprensió en els seus respectius camps. Els documentals han estat organitzats per The Learning Channel, BBC, i The History Channel; el 2006 va haver-hi una presentació en Nova.[12]

Forats negres al centre galàctic

[modifica]

Usant l'alta resolució en l'infraroig del telescopi Keck, Ghez i els seus col·legues han estat capaços d'observar el centre fosc de la nostra galàxia. Van descobrir que hi ha molts estels orbitant el·lípticament el forat negre central. Des de 1995, l'objecte SOTA-2 ha fet gairebé una òrbita el·líptica completa. Diverses dècades més seran necessàries per completar les òrbites d'alguna d'aquests estels. A l'octubre de 2012 un segon estel en òrbita al voltant del centre galàctic, SOTA-102, va ser identificada pel seu equip de la UCLA.[13]

Vida privada

[modifica]

Crescuda a Chicago, Ghez primer volia ser ballarina. Els allunatges la van inspirar a ser la primera astronauta i la seva mare li va donar suport. El seu únic model de rol femení va ser la seva professora de química a l'escola.[14] Va començar el col·legi per l'especialització en matemàtiques, però va canviar a la física.[15]

Ghez està casada amb Tom LaTourrette, geòleg i científic de recerca en la corporació RAND. Tenen dos fillsː Evan, nascut el 2001 i Miles, nascut el 2005.[16] Ghez és una nedadora apassionada en el Club de Natació Masters, activitat que practica per prendre un descans de la ciència.[17]

Premis

[modifica]
  • Premi Annie J. Cannon en Astronomia (1994).[18]
  • Premi Packard Packard (1996)[19]
  • Premi Newton Lacy Pierce en Astronomia de l'American Astronomical Society (1998)[18]
  • Premi Sackler (2004)[20]
  • Premi Or per Acadèmia Excel·lent (2004)[21]
  • Beca MacArthur (2008)[22]
  • Premi Crafoord (2012).
  • Premi Nobel de Física (2020)

Publicacions

[modifica]
  • The Multiplicity of T Tauri Stars in the Taurus-Auriga & Ophiuchus-Scorpius Star Forming Regions: A 2.2 micron Imaging Survey, 1993, AJ, 106, 2005
  • High Spatial Resolution Imaging of Pre-Main Sequence Binary Stars: Resolving the Relationship Between Disks and Close Companions, 1997, ApJ, 490, 353
  • High Proper Motions in the Vicinity of Sgr A*: Unambiguous Evidence for a Massive Central Black Hole, 1998, ApJ, 509 678
  • The Accelerations of Stars Orbiting the Milky Way's Central Black Hole, 2000, Nature, 407, 349
  • The First Measurement of Spectral Lines in a Short-Period Star Bound to the Galaxy's Central Black Hole: A Paradox of Youth, 2003, ApJLetters, 586, 126

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrea Mia Ghez
  1. ↑ Vargas, Montserrat Valle. «Ella es Andrea Ghez, la cuarta mujer en conseguir el Nobel de Física» (en castellà). Tec Review, 06-10-2020. Arxivat de l'original el 2021-04-25. [Consulta: 25 abril 2021].
  2. ↑ «Penrose, Genzel i Ghezdel guanyen el Nobel de física 2020». El Periódico, 06-10-2020. [Consulta: 25 abril 2021].
  3. ↑ «20 Young Scientists to Watch». Discover Magazine. [Consulta: 6 març 2008].
  4. ↑ «Changing Faces of Astronomy». Science. Arxivat de l'original el 2012-02-10. [Consulta: 20 març 2008].
  5. ↑ Alcalde, Sergi. «Premio Nobel de Física 2020 a los investigadores de los agujeros negros» (en castellà). National Geographic, 06-10-2020. [Consulta: 25 abril 2021].
  6. ↑ «Supermassive Black Holes». BBC. [Consulta: 20 març 2008].
  7. ↑ «Milky Way Monster Stars in Cosmic Reality Show». Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. [Consulta: 20 març 2008].
  8. ↑ «CELT Science Working Group Meeting». celt.ucolick.org. Arxivat de l'original el 2021-02-03. [Consulta: 20 març 2008].
  9. ↑ «UCLA Galactic Center Group». Arxivat de l'original el 2020-10-11. [Consulta: 11 març 2016].
  10. ↑ Eckart, A.; Genzel, R. «Observations of stellar proper motions near the Galactic Centre». DOI: 10.1038/383415a0.
  11. ↑ «Andrea Ghez Elected to National Academy of Sciences». NASA. Arxivat de l'original el 2012-04-05. [Consulta: 20 març 2004].
  12. ↑ «Andrea M. Ghez». UCLA. Arxivat de l'original el 2021-01-07. [Consulta: 20 març 2008].
  13. ↑ UCLA Newsroom: UCLA astronomers discover star racing around black hole at center of our galaxy, by Stuart Wolpert, 4 d'octubre de 2012.
  14. ↑ Jennifer Lauren Lee. «Science Hero:Andrea Mia Ghez». The My Hero Project. [Consulta: 23 setembre 2009].
  15. ↑ Linda Copman. «Zeroing in on Black Holes». Observatori W. M. Keck. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 23 setembre 2009].
  16. ↑ UCLA astronomer Andrea Ghez named MacArthur Fellow
  17. ↑ Poster Project Biographies
  18. ↑ 18,0 18,1 «Annie J. Cannon Award in Astronomy». American Astronomical Society. Arxivat de l'original el 2008-02-28. [Consulta: 20 març 2008].
  19. ↑ «Packard Fellows - Sorted by Award Year: 1996». University of Virginia. Arxivat de l'original el 2007-11-03. [Consulta: 20 març 2008].
  20. ↑ «Honors and Awards received by IGPP/UCLA Faculty and Research Staff». UCLA. Arxivat de l'original el 2008-02-04. [Consulta: 20 març 2008].
  21. ↑ «Astronomer Andrea Ghez awarded Gold Shield prize». UCSC. Arxivat de l'original el 2014-01-30. [Consulta: 20 març 2008].
  22. ↑ «UCLA astronomer Andrea Ghez named a 2008 MacArthur Fellow». UCLA. [Consulta: 23 setembre 2008].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andrea_Mia_Ghez&oldid=33918034»