Amin Maalouf

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites

Amin Maalouf
	; (2009)
Nom original	(fr) Amin Maalouf; (ar) أمين معلوف
Biografia
Naixement	(ar) أمين رشدي معلوف ; 25 febrer 1949 (75 anys); Beirut (Líban)
Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
	28 setembre 2023 – ; ← Hélène Carrère d'Encausse
Seient 29 de l'Acadèmia Francesa
	23 juny 2011 – ; ← Claude Lévi-Strauss
Dades personals
Formació	Collège Notre-Dame de Jamhour (en) ; Universitat Sant Josep
Activitat
Camp de treball	Literatura, novel·la i novel·la històrica
Ocupació	periodista (–1986), escriptor de ciència-ficció, autor, llibretista, escriptor, novel·lista
Membre de	Acadèmia Francesa (2011–); commission du Dictionnaire de l'Académie française (fr)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1983) Les croades vistes pels àrabs; (1986) Leo Africanus (en) ; (1988) Samarkand (en) ; (1991) The Gardens of Light (en) ; (1992) The First Century after Beatrice (en) ; (1993) The Rock of Tanios; (1996) Ports of Call (en) ; (1998) Les identitats que maten; (2000) Balthasar's Odyssey (en) ;
Família
Cònjuge	Andrée Maalouf
Pares	Rushdi Maalouf i Odette Maalouf
Germans	Hind Maalouf
Premis
	(3 juliol 2024) Oficial de la Legió d'Honor; (2023) Premi Vauban; (2019) Gran oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (18 novembre 2014) oficial de l'Orde del Mèrit Cultural; (14 maig 2014) Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit; (10 novembre 2013) Gran Cordó de l'orde del Cedre; (2010) Premi Príncep d'Astúries de les Lletres; (2005) Premis Internacionals Terenci Moix; (2003) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (2000) prix des romancières (fr) , per l'obra Le périple de Baltassar (fr) ; (1999) premi Europeu d'assaig Charles Veillon; (1998) Premi Internacional Nonino; (1993) premi Goncourt, per l'obra The Rock of Tanios; (1988) Prix Maison de la Presse (en) , per l'obra Samarkand (en) ; (1987) premi Paul Flat; (1986) Franco-Arabic Friendship Award (en) ; Cavaller Primera Classe de l'Orde del Lleó de Finlàndia; doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili; doctor honoris causa per la Universitat Americana de Beirut; doctor honoris causa per la Université catholique de Louvain; Comanador de les Arts i les Lletres ;
Lloc web	aminmaalouf.org

Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949) és un escriptor libanès en llengua francesa.^[1]

Biografia

Els pares d'Amin Maalouf eren periodistes d'ascendència cristiana. La seva mare procedia d'una família tradicionalment catòlica i francòfona, i el seu pare, de formació anglòfona, procedia de la comunitat melquita. Amin Maalouf cursà estudis de sociologia i d'economia política en una escola jesuïta francesa i a la universitat francesa de Beirut.

Va treballar com periodista durant dotze anys. Fou director del diari an-Nahar fins al començament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva dona i els seus tres fills, i on resideix des d'aleshores. Allà fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique, va cobrir nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l'Iran, i va fer reportatges en més de seixanta països. A partir del 1985, arran de l'èxit obtingut amb Les croades vistes pels àrabs, es dedica exclusivament a l'escriptura.^[2]

La seva obra es troba marcada per les seves pròpies vivències: la diversitat dels seus orígens, la convivència amb diferents llengües i religions, l'enfrontament entre comunitats i l'exili.^[3] En la ressenya de la UAB EN ocasió de l'Any de la Mediterrània 2003/2004, es comenta:

Maalouf combina la narració de fets històrics fascinants amb fantasia i amb idees filosòfiques. Les seves novel·les ofereixen una visió sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents cultures del Pròxim Orient i del Nord d'Àfrica i, en conjunt, del món mediterrani, entre les quals intenta sempre d'establir ponts de diàleg i de comprensió.^[4]

L'any 2005 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any 2004 per Orígens.^[5] El 6 d'abril del 2006 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el juny del 2010 va rebre el premi Príncep d'Astúries de les lletres.^[6]

Obra

Novel·la

Lleó l'africà (1986), premi de l'Amistat franco-àrab 1985
Samarcanda (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam
Els jardins de llum (1991), biografia novel·litzada del profeta Mani
El segle primer després de Beatrice (1992)
La roca de Tanios (Premi Goncourt 1993)
Les escales de Llevant (1996)
El periple de Baldassare (2000). Un mercader genovès, instal·lat a Orient, se'n va a la recerca d'un llibre mític on es diu que s'hi troba «el centè nom», és a dir, el nom ocult de Déu. (Premi Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000)
Les Désorientés (2012)
Nos frères inattendus (2020)

Assaig

Les croades vistes pels àrabs (1983)
Les identitats que maten (1998)
Orígens (Premi Méditerranée 2004)
Un món desajustat (2009)
Un fauteuil sur la Seine: quatre siècles d'histoire de France (2016)

Llibret d'òpera

L'amor de lluny de Kaija Saariaho (2000)
Adriana Mater de Kaija Saariaho (2004)
La Passion de Simone, oratori de Kaija Saariaho (2006)
Émilie de Kaija Saariaho (2010)

Referències

↑ «Amin Maalouf». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
↑ [1] Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine. Entrevista a Amin Maalouf al setmanari Presència
↑ «ANY DE LA MEDITERRÀNIA». [Consulta: 26 juliol 2012].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Julie Christie, Espert, Sampedro y Maalouf, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2005 (castellà)
↑ «El Punt Avui - Notícia: Amin Maalouf, premi Príncep d'Astúries de les lletres 2010». [Consulta: 26 juliol 2012].

Enllaços externs

[1] «Amin Maalouf». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].

[2] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[3] [1] Arxivat 2011-09-08 a Wayback Machine. Entrevista a Amin Maalouf al setmanari Presència

[4] «ANY DE LA MEDITERRÀNIA». [Consulta: 26 juliol 2012].^{[Enllaç no actiu]}

[5] Julie Christie, Espert, Sampedro y Maalouf, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2005 (castellà)

[6] «El Punt Avui - Notícia: Amin Maalouf, premi Príncep d'Astúries de les lletres 2010». [Consulta: 26 juliol 2012].

[1]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1) Europeana (1)