Amédée Méreaux
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean-Amédée Lefroid de Méreaux 18 setembre 1802 antic 8è districte de París (França) |
| Mort | 25 abril 1874 (71 anys) Rouen (França) |
| Sepultura | cementiri monumental de Rouen |
 President Académie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen | |
| 1864 – 1865 | |
| Dades personals | |
| Residència | Rouen (1835–1874) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, organista, compositor, musicòleg |
| Membre de | |
| Moviment | Romanticisme musical |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Pare | Joseph-Nicolas Le Froid de Méreaux |
| Premis | |
| |
 
| |
Amédée Méreaux (París, 1803 - Rouen, 1874) fou un pianista, compositor i crític musical francès del Romanticisme; era net de Nicolas-Jean.
Fou deixeble del seu pare per al piano, ensems que seguia els cursos del Liceu de Carlemany. Després estudià harmonia, contrapunt i fuga amb Reicha, i quan acabà la seva ensenyança es dedicà a donar lliçons. Posteriorment va recórrer les principals ciutats de França com a concertista, residí dos anys a Londres, i, per acabar, el 1835 fixà la seva residència a Rouen, on passà la resta de la seva vida.[1]
Va compondre nombrosos estudis per a piano, una missa solemne, cantates i peces corals. Per espai de trenta anys fou crític musical del Journal de Rouen, i a més va escriure, Les Clavecinistes, de 1637 à 1790 (1867) que comprèn obres de Frescobaldi, Couperin, Bach, Händel, Marcello, Scarlatti, Rameau, etc.
També publicà fulletons i articles sobre història i crítica musical, que foren reunits per la seva vídua amb el títol de Variétés littéraires et musicales (París, 1878).
Referències
[modifica]- ↑ Bisson, Alexandre. Petite encyclopédie musicale (en francès). A. Hennuyer, 1884.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 34, pàg. 879 (ISBN 84 239-4534-0)