Vés al contingut

Alexandre Soler i March

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre Soler i March
Biografia
Naixement24 abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de l'ETSAB
1931 – 1936
← Francesc de Paula Nebot i TorrensJosep Torres i Clavé → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansLeonci Soler i March Modifica el valor a Wikidata
El convent de Santa Clara de Manresa

Alexandre Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - Barcelona, 28 de març de 1949)[1]fou un arquitecte català, deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.[2] Era germà de l'advocat, bibliòfil i polític Leonci Soler i March.

Biografia

[modifica]

Fou fill de Lluís Gonçaga Soler i Mollet i de Vicenta March i Solernou.[1] Es va titular a Barcelona el 10 d'agost de 1899.[3] Va dirigir l'Escola d'Arquitectura del 1931 al 1936. Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona.

Durant la primera dècada del segle xx i juntament amb l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, s'establí a Castellbell i el Vilar com a arquitecte de la burgesia industrial i menestral del municipi, liderant el projecte de la torre del Vial o l'església de la Sagrada Família de la Bauma, per exemple.

Fou autor de nombroses obres arquitectòniques, bona part d'elles anteriors al període republicà: a Barcelona destaca la casa Heribert Pons, actualment conselleria de Finances. El 1916 va fer el pedestal del monument a Rafael Casanova, amb Josep Llimona com a escultor. Va realitzar, juntament amb Francesc Guàrdia, una obra modernista cabdal, el mercat de València (1910-28).

A Manresa, va projectar l'ampliació del Convent de Santa Clara i va realitzar l'edifici de l'Institut Lluís de Peguera, d'estil modernista en transició cap al noucentisme. Igualment, és autor de l'agulla piramidal que rematava la torre de la Seu i que fou enderrocada a l'inici de la guerra civil. A Rajadell, realitzà el conjunt arquitectònic modernista de Can Gallifa (masia Noguera) que, durant la guerra, es reconvertí en la Llar de l'Infant, on s'acollia nens i nenes refugiats o orfes a causa del conflicte bèl·lic.

En Soler i March fou durant un temps arquitecte municipal de Gironella.[4]

Va morir el 28 de març de 1949.[5]

Obra destacada

[modifica]
La Torre de Cal Bassacs, a Cal Bassacs, Gironella
Ca l'Arau, Sallent

A Barcelona:

A València:

A Manresa:

A Sallent:

A Casserres:

A Gironella:

A Rajadell:

  • Can Gallifa (masia Noguera), presenta un conjunt arquitectònic modernista, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica. Originalment una masia tradicional del segle xvi que va ser convertida en edifici modernista a finals del segle xix per Soler i March i modificada el 1902 per Ignasi Oms i Ponsa.[8][9]

A Castellbell i el Vilar:

A Monistrol de Montserrat:

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 AMCB, Naixements 1873, núm. 2.103.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 198. ISBN 978-84-96696-02-0. 
  3. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313.
  4. «L'hotel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. «Esquela». La Vanguardia, 31-03-1949, pàg. 9.
  6. «Crist Rei de Manresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  8. «Manso Noguera». [Consulta: 4 abril 2021].
  9. Fitxa a Conèixer Catalunya

Bibliografia

[modifica]