Alain Jessua

Alain Jessua

Biografia
Naixement	(mul) Alain Rene Sando Jessua 16 gener 1932 16è districte de París (França)
Mort	30 novembre 2017 (85 anys) Évreux (França)
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	director de cinema, escriptor, compositor de bandes sonores, productor de cinema, guionista, realitzador
Família
Cònjuge	Anna Gaylor

Alain Jessua (16è districte de París, 16 de gener de 1932 - Évreux, 30 de novembre de 2017)^[1] fou un director, productor, guionista i novel·lista francès.^[2]

Alain Jessua va ser ajudant de Max Ophüls, Marcel Carné, Yves Allégret i Jacques Becker abans de realitzar el seu únic curtmetratge, Léon la lune^[3] qui li val el premi Jean-Vigo el 1957. Alguns anys més tard, el 1963, el seu primer llargmetratge (convertit en de «culte» pels cinèfils) és doblement premiat, a Canes i a Venècia: La Vie a l'envers, amb Charles Denner i Jean Yanne. Enllaça llavors una sèrie de llargmetratges que produeix ell mateix: J'eu de massacre (Premi al millor guió (Festival de Canes) 1967), amb Michel Duchaussoy i Jean-Pierre Cassel; Tractament de xoc (1972), un gran èxit públic, amb Alain Delon i Annie Girardot. Seguiran: Armaguedon (1977), amb Alain Delon, Jean Yanne i Michel Duchaussoy; Les Chiens (1979), amb Gérard Depardieu, Victor Lanoux, Nicole Calfan i Fanny Ardant; Le paradis pour tous (1982), amb Patrick Dewaere - el seu últim paper, s'havia de suïcidar durant el muntatge de la pel·lícula -, Jacques Dutronc i Fanny Cottençon, Frankenstein 1990 (1984), amb Eddy Mitchell i Jean Rochefort; En toute innocence (1988), amb Michel Serrault i Nathalie Baye; finalment, Les couleurs du diable (1997), amb Ruggero Raimondi, Wadeck Stanczak i Isabelle Pasco…

Els darrers anys de la seva vida Alain Jessua fou regularment objecte d'homenatges. El seu curtmetratge Léon la lune ha estat projectat al MOMA - Museum Of Modern Art - de Nova York, i Martin Scorsese cità La Vie a l'envers com una de les pel·lícules que l'han marcat. D'aquest cineasta sovint visionari, Jean Tulard, al seu "Diccionari del Cinema", escriu: «Roda poc però bé. Proposa un cinema on aborda els problemes del nostre temps i llança crits d'auxili. » ^[4] També escriptor, Alain Jessua és l'autor de sis novel·les, publicades a edicions Léo Scheer.

• 1956: Léon la lune (curt)
• 1964: La Vie a l'envers
• 1967: Jeu de massacre
• 1973: Tractament de xoc (Traitement de choc)
• 1977: Armaguedon
• 1979: Les Chiens
• 1982: Paradis pour tous
• 1984: Frankenstein 90
• 1988: En toute innocence
• 1997: Les Couleurs du diable

• 1957: Premi Jean-Vigo al millor curt per Léon la lune
• 1967: Premi al millor guió (Festival de Canes) per Jeu de massacre

• 1964: Lleó d'Or per La vie à l'envers
• 1967: Palma d'Or per Jeu de massacre

• 1999: Crèvecœur, novel·la (ed. JC Lattès)
• 2003: Ce sourire-là, novel·la (ed. JC Lattès)
• 2006: Bref séjour parmi les homes, novel·la (ed. du Rocher)
• 2007: La Vie a l'envers, novel·la (ed. Léo Scheer)
• 2008: Un jardin au paradis, novel·la (ed. Léo Scheer)
• 2011: Petit Ange, novel·la (ed. Léo Scheer)

• Robert Giraud, guionista d'Alain Jessua Arxivat 2012-05-13 a Wayback Machine.
• Portrait d'Alain Jessua
• Entrevista amb Alain Jessua, dirigida per Yves-Marie Mahe]
• Presentació d'un reportatge de Xavier Magot pel magazine Tracks Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine., Alain Jessua, el Kafka del cinema