Air Force One

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Air Force One
	Un avió Air Force One (SAM 28000, Boeing VC-25) sobrevolant la muntanya Mount Rushmore
Tipus	Air transports of heads of state and government (en)
Fabricant	Boeing
Estat	Estats Units d'Amèrica
Primer vol	16 maig 1987
Dimensions	19,4 () × 70,4 () m ;
Abast	13.700 km
Sostre de vol	45.100 peus
Operador/s	Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica; president dels Estats Units
Construïts	2

Air Force One és el nom oficial que rep en el sistema de control aeri qualsevol aparell de vol de la Força Aèria dels Estats Units que porti en aquell moment el President dels Estats Units.^[1] Des de 1990, la flota del President ha estat en dues sèries d'aparells Boeing 747 i Boeing VC-25 adaptats. Aquests avions només reben el nom oficial d'Air Force One quan el President dels Estats Units hi està a bord. De manera col·loquial qualsevol dels dos aparells s'anomenen Air Force One.^[2]

La instal·lació militar de les Forces Aèries anomenada Base conjunta Andrews, situada al comtat de Prince George de Maryland, serveix de base pels avions.^[3]

Air Force One és un símbol prominent de la presidència dels Estats Units i del seu poder. Aquests aparells es troben entre els més famosos i entre els més fotografiats del món.^[4]

Història

L'11 d'octubre de 1910, el president Theodore Roosevelt va ser el primer president dels Estats Units en volar en un avió a Kinloch Field (prop de Saint Louis, Missouri) tot i que llavors ja no ocupava el càrrec de president.^[5]

Fins a la dècada de 1930, amb l'arribada del Douglas DC-3 i de les telecomunicacions sense fils, no es va generalitzar el transport aeri amb avions als Estats Units.Franklin D. Roosevelt va ser el primer president que durant el seu càrrec va utilitzar avions per a desplaçar-se configurats especialment per l'ocasió en 1943 durant la Segona Guerra Mundial, desplaçant-se en un Douglas C-54 Skymaster a la Conferència de Casablanca (Marroc,1943).^[6] El viatge en vaixell per l'atlàntic es va descartar pel perill que suposava la presència de submarins alemanys en l'oceà. Amb aquest avió, anomenat Sacred Cow`es desplaçà a la Conferència de Yalta al febrer de 1945. Des de llavors han estat successivament un Boeing 707 SAM 26000 (1962)^[7] remodelat per Raymond Loewy a petició de Jacqueline Kennedy,^[8] un Boeing 707 SAM 27000 (1972)^[9] i dos Boeing 747 VC-25A (1990).^[10]

Referències

↑ «Order 7110.65V Air Traffic Control Federal Aviation Administration», 03-04-2014. [Consulta: 27 abril 2016].
↑ Bosman, Julie. "Politics Can Wait: The President Has a Date." The New York Times, May 30, 2009. Retrieved: June 17, 2009.
↑ «PRESIDENTIAL AIRLIFT GROUP (AMC)» (en anglès). Air Force Historical Research. Arxivat de l'original el 2013-05-30. [Consulta: 22 maig 2022].
↑ Wallace, Chris (host). "Aboard Air Force One." Fox News, November 24, 2008. Retrieved: November 28, 2008.
↑ Hardesty, 2005, p. 31-32.
↑ Hardesty, 2005, p. 38.
↑ (Walsh 2003, p. 63)
↑ Hardesty, 2005, p. 70.
↑ Thomma, Steve. "Presidential Plane Heads for History; This Air Force One Served Every President Since Kennedy. A Museum is Next." Arxivat 2012-09-03 a Wayback Machine. The Philadelphia Inquirer, 20 May 1998, p. A14.
↑ Williams, Rudi. "Reagan Makes First, Last Flight in Jet He Ordered." United States Department of Defense, 10/6/2004. Consulta 23/6/20092009.

Vegeu també

Marine One.

Bibliografia

Abbott James A. and Elaine M. Rice. Designing Camelot: The Kennedy White House Restoration. Nova York: Van Nostrand Reinhold, 1998. ISBN 0-442-02532-7.
Albertazzie, Ralph and Jerald F. TerHorst. Flying White House: The Story of Air Force One. Nova York: Coward, McCann & Geoghegan, 1979. ISBN 0-698-10930-9.
Braun, David. "Q&A: U.S. Presidential Jet Air Force One." National Geographic News, May 29, 2003.
Dorr, Robert F. Air Force One. St. Paul, Minnesota: Motorbooks International, 2002. ISBN 0-7603-1055-6.
Hardesty, Von. Air Force One: The Aircraft That Shaped The Modern Presidency (en anglès). Creative Publishing Int'l, 2005. ISBN 158923233X.
Harris, Tom. "How Air Force One Works." HowStuffWorks.com. Retrieved: October 10, 2006.
Walsh, Kenneth T. Air Force One: A History of the Presidents and Their Planes. Nova York: Hyperion, 2003. ISBN 1-4013-0004-9.

Enllaços externs

[foxtrot-1] «Order 7110.65V Air Traffic Control Federal Aviation Administration», 03-04-2014. [Consulta: 27 abril 2016].

[2] Bosman, Julie. "Politics Can Wait: The President Has a Date." The New York Times, May 30, 2009. Retrieved: June 17, 2009.

[3] «PRESIDENTIAL AIRLIFT GROUP (AMC)» (en anglès). Air Force Historical Research. Arxivat de l'original el 2013-05-30. [Consulta: 22 maig 2022].

[af1-4] Wallace, Chris (host). "Aboard Air Force One." Fox News, November 24, 2008. Retrieved: November 28, 2008.

[FOOTNOTEHardesty200531-32-5] Hardesty, 2005, p. 31-32.

[FOOTNOTEHardesty200538-6] Hardesty, 2005, p. 38.

[7] (Walsh 2003, p. 63)

[FOOTNOTEHardesty200570-8] Hardesty, 2005, p. 70.

[Retirement-9] Thomma, Steve. "Presidential Plane Heads for History; This Air Force One Served Every President Since Kennedy. A Museum is Next." Arxivat 2012-09-03 a Wayback Machine. The Philadelphia Inquirer, 20 May 1998, p. A14.

[747-dod-10] Williams, Rudi. "Reagan Makes First, Last Flight in Jet He Ordered." United States Department of Defense, 10/6/2004. Consulta 23/6/20092009.

[1]