23è Exèrcit (Unió Soviètica)

23è Exèrcit

Tipus	Exèrcit
Seu	Districte Militar de Leningrad
Data de lleva	1941
Fundació	22 juny 1941
Lloc de fundació	Districte Militar de Leningrad
Dissolució	1950
País	Unió Soviètica
Branca	Exèrcit regular
Part de	Front de Leningrad i Front del Nord
Estructura	Districte Militar
Mida	3 Cossos i unitats addicionals
Quarter general	Districte Militar de Leningrad
Comandants
Coronel	Tinent General Gerasimov Tinent General Txerepanov Tinent General Ixvetsov
Guerres i batalles
Invasió de l'istme de Carèlia Setge de Leningrad Ofensiva de Vyborg

El 23è Exèrcit era un Exèrcit de camp de l'Exèrcit Roig soviètic. Va ser format al maig de 1941 al Districte Militar de Leningrad per a la defensa de la part més meridional de la frontera entre la Unió Soviètica amb Finlàndia, al nord i al nord-est de Vyborg. El Setè Exèrcit soviètic va ser emplaçat a la seva dreta.

Inicialment estava format pels Cossos de Fusellers 19è i 50è, el 10è Cos Mecanitzat (que incloïa les divisions blindades 21a i 24a i la 198a divisió motoritzada), la 27a Regió Fortificada de Viborg, la 28a Regió Fortificada de Keksgolm i diverses unitats més, a part d'artilleria.

El XXIII Exèrcit va formar-se al maig de 1941, amb la missió de cobrir la frontera finesa entre l'istme de Carèlia i el nord-est de Viborg, a la regió de Ristalahti, situat entre el Setè Exèrcit a la dreta; i la Flota del Bàltic a l'esquerra. La seva missió era cobrir el front nord-oest de les aproximacions a Leningrad i la costa oest del llac Ladoga.

El 24 de juny de 1941 va passar a formar part del Front Nord. Cada divisió ocupava entre 40 i 47 kilòmetres de front, però la densitat de foc d'artilleria no tenia més de 5 peces d'artilleria i morters per kilòmetre. El X Cos Mecanitzat va ser situat com a reserva, i en el moment del desplegament se li retirà la 70a Divisió de Fusellers. A més, la línia de defensa no era contínua, sinó que havia unitats separades per desenes de kilòmetres.

A inicis de juliol, el X Cos Mecanitzat va ser retirat de l'Exèrcit; quedant només el 4t (4a, 8a i 12a divisions d'infanteria) i el 2n Cossos de Fusellers (2a, 15a i 18a divisions d'infanteria) i 10a Divisió d'Infanteria independent. Des del 31 de juliol i fins a finals d'agost va ser incapaç d'aturar la reconquesta finesa de l'istme de Carèlia, i va haver de retrocedir fins a l'antiga frontera i ocupà posicions a la 22a Regió Fortificada de Carèlia.

Amb la reorganització del Front Nord, va passar a formar part del Front de Leningrad des del 24 d'agost. El Vint-i-tresè Exèrcit havia patit pèrdues enormes en el transcurs dels combats contra els finesos al juliol-agost de 1941, i qual l'exèrcit finès aturà la seva ofensiva per ordres del Mariscal Mannerheim l'1 de setembre, només estava format per entre 80.000 i 90.000 homes, i havia perdut una gran quantitat d'armament pesant i material a mans dels finesos. Si els finesos no haguessin aturat el seu atac i haguessin continuat cap a Leningrad, el Vint-i-tresè Exèrcit probablement hagués hagut de retirar-se fins a la ciutat. Des d'inicis de setembre, transports de la marina Roja van evacuar al voltant de 6.000 soldats, comandaments i comissaris polítics des de l'illa Björkö fins a Kronstadt.

Entre 1942 i fins a juny de 1944, el 23è Exèrcit es dedicà a defensar les aproximacions nord-occidentals a Leningrad.

Durant el mes de juny de 1944, el 23è Exèrcit, incloent els Cossos de Fusellers 97è, 98è i 115è i la 17a Regió Fortificada d'Iziaskavski, participà en l'Ofensiva de Viborg (10 de juny-15 de juliol de 1944). En aquesta operació, el 23è Exèrcit seguí el trencament del 21è Exèrcit, netejant la riba sud del riu Vuoksi i el travessà durant la batalla de Vuosalmi. Després del final dels combats amb Finlàndia, les formacions van llançar-se contra la frontera finesa, on van quedar-se fins al final de la guerra.

El 23è Exèrcit va dissoldre's a finals dels 50, en el període de reduccions, tot i que seguí el 30è Cos de Fusellers de la Guàrdia^[1] i totes les seves divisions.^[2]

• Tinent General Petr Pixennikov (Maig - Agost de 1941)
• Tinent General Mikhaïl Gerasimov (Agost – Setembre de 1941)
• Major General Aleksandr Txerepanov (Setembre de 1941 – Juliol de 1944; promogut a Tinent General al setembre de 1943)
• Tinent General Vasilii Ixvetsov (Juliol de 1944 – maig de 1945).

• Keith E. Bonn (ed.), Slaughterhouse: The Handbook of the Eastern Front, Aberjona Press, Bedford, PA, 2005
• Http://samsv.narod.ru/Arm/a23/arm.html
• Lenskii, Ground forces of RKKA in the pre-war years: a reference (Сухопутные силы РККА в предвоенные годы. Справочник.) — St Petersburg, B & K, 2000