Emili Giralt i Raventós

Emili Giralt i Raventós

Biografia
Naixement	1r abril 1927 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Mort	16 abril 2008 (81 anys) Barcelona
19è President de l'Institut d'Estudis Catalans
1987 – 1995 ← Enric Casassas i Simó – Manuel Castellet i Solanas →
Dades personals
Ideologia	Catalanisme
Formació	Universitat de València Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	historiador, catedràtic
Ocupador	La Sorbona (1981–1983) Universitat de Barcelona (1973–1999)
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1975–)
Obra
Estudiant doctoral	Jordi Casassas i Ymbert, Joaquim Nadal i Farreras, Gabriel Cardona Escanero i Mary Nash
Premis
(2001)  doctor honoris causa per la Universitat de València (1997)  Creu de Sant Jordi

Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador català. Llicenciat el 1951 i deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castellà a la Universitat de Durham a Newcastle (1954-1955),^[1] professor a la Universitat de Barcelona (1959), catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporània a la Universitat de València^[1] (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Fou director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona del 1975 al 1998. És el fundador i director del Centre d'Estudis d'Història Rural i de la revista Estudis d'Història Agrària, des del 1977. Fou director del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d'ordenació acadèmica. També fou professor associat a la Universitat de la Sorbona del 1981 al 1983, i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogràfics tracten, principalment, temes agraris, econòmics i socials de l'època moderna i contemporània. S'ha especialitzat en l'estudi de la població, de la història agrària i dels moviments socials als Països Catalans.

Del 1986 al 1995 ha estat president de l'Institut d'Estudis Catalans, dins la Secció Històrico-Arqueològica amb l'Especialitat d'Història agrària^[2] on promou la primera edició del Diccionari de la llengua catalana.^[3] El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Giralt va morir la tarda del 16 d'abril de 2008 a Barcelona a l'edat de 81 anys.^[4]

• La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-1959)
• La population catalane de 1553 à 1717 (1960), amb Jordi Nadal i Oller
• Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial (1963)
• La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966)
• Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962)
• El conflicto "rabassaire" y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964)
• Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1800-1939) (1967)
• Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972)
• El franquisme i l'oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981)
• Premsa clandestina i de l'exili (1939-1976). Inventari (1977)
• Dos estudios sobre el País Valenciano (1978)