Vés al contingut

Víctor Ruiz Iriarte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:39, 15 abr 2019 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaVíctor Ruiz Iriarte
Biografia
Naixement24 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1982 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre i guionatge televisiu Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, guionista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata

Víctor Ruiz Iriarte (Madrid, 24 d'abril de 1912 - Madrid, 14 d'octubre de 1982) va ser un dramaturg espanyol.[1][2]

Biografia

En els anys quaranta treballa com a crític literari en periòdics com El Sol, ABC, Informaciones o Madrid.

Estrena la seva primera obra, Un día de gloria, en 1943, amb interpretació dels actors integrats en el Teatro Español Universitario (TEU). En 1944 es posa en escena l'obra que li proporciona el reconeixement de la crítica: El puente de los suicidas. La consagració li arriba gràcies a Academia del amor (1946), per la que consegueix el Premi Piquer, de la Reial Acadèmia Espanyola.[3]

Des d'aquest moment i al llarg de les dècades següents collita importants èxits en l'escena madrilenya: El aprendiz de amante (1947), El landó de seis caballos (1950), El gran minué (1950), Juego de niños (1952), La soltera rebelde (1952), La guerra empieza en Cuba (1955), Esta Noche es la Víspera (1958), Un paraguas bajo la lluvia (1965), La señora recibe una carta (1967), La muchacha del sombrerito rosa (1967), Primavera en la Plaza de París (1968), Historia de un adulterio (1969), Las mujeres decentes, El carrusel...Es tracta totes elles de comèdies amables que gaudeixen del favor del públic del moment.

També va col·laborar amb Televisió espanyola amb La Pequeña Comedia (1966-1968), una sèrie d'històries curtes i divertides. Seguirien les seves col·laboracions amb Juego para niños (1970), Buenas noches, señores (1972), protagonitzada per Julia Gutiérrez Caba i El señor Villanueva y su gente (1979), amb Ismael Merlo i Lola Herrera. A més, moltes de les seves obres es van representar en el mític espai Estudio 1.

Entre 1969 i 1974 va ser president de la Societat General d'Autors.

Obres estrenades (selecció)

Premis

Referències

  1. Víctor Ruiz Iriarte o la vida entendida como un juego, ABC, 17 d'octubre de 1982
  2. Víctor Ruiz Iriarte, un autor olvidado, El Imparcial, 25 de juny de 2014
  3. Víctor Ruiz Iriarte, Real Academia de la Historia