Marmitako: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit |
m eliminant redireccions de plantilla |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ |
{{|data=2017}} |
||
{{Infotaula menjar}} |
{{Infotaula menjar}} |
||
El '''marmitako''' al [[País Basc]] (o '''marmita''' o '''sorropotún''' com és conegut a [[Cantàbria]]) és un [[estofat]] de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines al llarg de la [[mar Cantàbrica]]. ÉS un menjar relativament senzill fet amb [[patates]], [[cebes]], [[pebrot]]s i [[tomàquets]]. El seu nom deriva de la paraula castellana ''[[marmita]]''. |
El '''marmitako''' al [[País Basc]] (o '''marmita''' o '''sorropotún''' com és conegut a [[Cantàbria]]) és un [[estofat]] de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines al llarg de la [[mar Cantàbrica]]. ÉS un menjar relativament senzill fet amb [[patates]], [[cebes]], [[pebrot]]s i [[tomàquets]]. El seu nom deriva de la paraula castellana ''[[marmita]]''. |
Revisió de 08:53, 8 març 2024
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
País d'origen | País Basc |
---|---|
Detalls | |
Tipus | plat de peix, plat de tonyina i estofat |
Ingredients principals | patata i peix |
El marmitako al País Basc (o marmita o sorropotún com és conegut a Cantàbria) és un estofat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines al llarg de la mar Cantàbrica. ÉS un menjar relativament senzill fet amb patates, cebes, pebrots i tomàquets. El seu nom deriva de la paraula castellana marmita.
Actualment és un plat popular per dues raons: primer, per la creixent popularitat de la cuina basca i, segon, perquè és una de les millors maneres conegudes per preparar la tonyina, un peix valuós per la seva vàlua nutritiva. N'hi ha també altres variacions d'aquest mateix plat que substitueixen la tonyina pel salmó.