Vés al contingut

Josep Maria Miró i Coromina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m format referències
Línia 2: Línia 2:
| obres_notables = ''Nerium Park'' (2012), ''El principi d'Arquimedes'' (2011), ''Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus)'' (2010/2011)
| obres_notables = ''Nerium Park'' (2012), ''El principi d'Arquimedes'' (2011), ''Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus)'' (2010/2011)
}}
}}
'''Josep Maria Miró i Coromina''' ([[Prats de Lluçanès]], [[Osona]], [[1977]]) és un [[dramaturg]] i [[director teatral]] [[catalans|català]].<ref name="teatralnet">[http://www.teatral.net/asp/artistes/resultat.asp?r=5101 La seva fitxa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140116055423/http://www.teatral.net/asp/artistes/resultat.asp?r=5101 |date=2014-01-16 }} a [[Teatralnet]]</ref><ref name="vilaweb">[http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/78855 Biografia, a Vilaweb]</ref><ref name="cercle">{{Ref-web |url=http://www.cercleartistic.com/1PREMIBORN/CV_Guanyadors/jm_miro.htm |títol=Biografia, a CercleArtístic |consulta=2010-08-23 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101125213549/http://www.cercleartistic.com/1PREMIBORN/CV_Guanyadors/jm_miro.htm |arxiudata=2010-11-25 }}</ref>
'''Josep Maria Miró i Coromina''' ([[Prats de Lluçanès]], [[Osona]], [[1977]]) és un [[dramaturg]] i [[director teatral]] [[catalans|català]].<ref name="teatralnet">[http://www.teatral.net/asp/artistes/resultat.asp?r=5101 ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140116055423/http://www.teatral.net/asp/artistes/resultat.asp?r=5101|date=2014-01-16}} [[Teatralnet]] .</ref><ref name="cercle">{{Ref-web|url=http://www.cercleartistic.com/1PREMIBORN/CV_Guanyadors/jm_miro.htm|títol= |consulta=2010-08-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101125213549/http://www.cercleartistic.com/1PREMIBORN/CV_Guanyadors/jm_miro.htm|arxiudata=2010-11-25}}</ref>


== Biografia ==
== Biografia ==
Va llicenciar-se en [[periodisme]] a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] el [[2000]]. El febrer de [[2007]] va ser professor d'[[historiografia]] a la UAB del [[postgrau]] "Independent Reporter - Welcome Sarajevo", organitzat per una agència de [[Fotoperiodisme (Fotografia)|Fotoperiodisme]], i l'any [[2008]] es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l'[[Institut del Teatre]] de [[Barcelona]].<ref name="teatralnet"/><ref name="cercle"/> Ha treballat amb l'equip de [[Guionista|guionistes]] de [[TV3]] a les [[Sèrie de televisió|sèries]] ''[[Zoo (sèrie)|Zoo]]'' i ''[[Mar de fons]]'', i també amb altres [[mitjans de comunicació]] a Catalunya, com ara [[Ràdio 4]], [[COM Ràdio]], [[Ràdio Sant Cugat]] i [[El 9 Nou]]. Ha fet d'ajudant de direcció de [[Xavier Albertí]], de [[Toni Casares]] i de la [[Coreografia|coreògrafa]] Germana Civera.<ref name="teatralnet"/><ref name="cercle"/>
Va llicenciar-se en [[periodisme]] a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] el [[2000]]. El febrer de [[2007]] va ser professor d'[[historiografia]] a la UAB del [[postgrau]] "Independent Reporter - Welcome Sarajevo", organitzat per una agència de [[Fotoperiodisme (Fotografia)|Fotoperiodisme]], i l'any [[2008]] es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l'[[Institut del Teatre]] de [[Barcelona]].<ref name="teatralnet"/><ref name="cercle"/> Ha treballat amb l'equip de [[Guionista|guionistes]] de [[TV3]] a les [[Sèrie de televisió|sèries]] ''[[Zoo (sèrie)|Zoo]]'' i ''[[Mar de fons]]'', i també amb altres [[mitjans de comunicació]] a Catalunya, com ara [[Ràdio 4]], [[COM Ràdio]], [[Ràdio Sant Cugat]] i [[El 9 Nou]]. Ha fet d'ajudant de direcció de [[Xavier Albertí]], de [[Toni Casares]] i de la [[Coreografia|coreògrafa]] Germana Civera.<ref name="teatralnet"/><ref name="cercle"/>


Ha guanyat nombrosos premis com a autor i com a director de teatre,<ref name="teatralnet"/><ref name="vilaweb"/> entre ells, el Premi Born 2009, 2011 y 2020,<ref name="cercle"/><ref>[http://www.artezblai.com/artezblai/josep-maria-miro-ganador-del-premi-born-de-teatre-2009.html Artezblai, 22 noviembre 2009]</ref><ref>[https://www.lavanguardia.com/vida/20201025/484294445855/josep-maria-miro-gana-por-tercera-vez-el-premio-born-de-teatro.html La Vanguardia, 25 octubre 2020]</ref> el Premi Max 2019,<ref>Raquel Vidales, [https://elpais.com/cultura/2019/05/20/actualidad/1558384400_409639.html El País, 20 mayo 2019]</ref> el de [[Crèdit Andorrà]], l'accèssit del [[Premi Marqués de Bradomín|Marqués de Bradomín]], l'Evarist Garcia, el Boira, el concurs de monòlegs de la Fundació [[Joan Lluís Vives]].<ref name="osona">[http://www.osona.com/noticia/6135/vota/4/1272504932 Sobre l'autor i director, al diari Osona]</ref> i l'''[[ex aequo]]'' als Premis Mallorca 2008.<ref>[https://traces.uab.cat/record/62774 Guanyador ''ex aequo'' del Premi Teatre Principal, a Traces]</ref> El 2013 és guardonat amb el premi Quim Masó per l'obra teatral Nerium Park. Pel text de l'obra, aquest mateix any 2013, també obté el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover de Teatre.
Ha guanyat nombrosos premis com a autor i com a director de teatre,<ref name="teatralnet"/> entre ells, el Premi Born 2009, 2011 y 2020,<ref name="cercle"/><ref>http://www.artezblai.com/artezblai/josep-maria-miro-ganador-del-premi-born-de-teatre-2009.html</ref><ref>https://www.lavanguardia.com/vida/20201025/484294445855/josep-maria-miro-gana-por-tercera-vez-el-premio-born-de-teatro.html2020</ref> el Premi Max 2019,<ref> https://elpais.com/cultura/2019/05/20/actualidad/1558384400_409639.htmlEl País2019</ref> el de [[Crèdit Andorrà]], l'accèssit del [[Premi Marqués de Bradomín|Marqués de Bradomín]], l'Evarist Garcia, el Boira, el concurs de monòlegs de la Fundació [[Joan Lluís Vives]]<ref =://www../noticia/6135/Osona</ref> i l'''[[ex aequo]]'' als Premis Mallorca 2008.<ref>https://traces.uab.cat/record/62774 </ref> El 2013 és guardonat amb el premi Quim Masó per l'obra teatral Nerium Park. Pel text de l'obra, aquest mateix any 2013, també obté el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover de Teatre.


És autor de ''El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc'' (2020), ''L’habitació blanca'' (2020), ''Temps salvatge'' (2017-18), ''Olvidémonos de ser turistas'' (2017), ''Cúbit'' (2016), ''La travessia'' (2015), ''Obac'' (2014), ''Estripar la terra'' (2013), ''Fum'' (2012), ''Nerium Park'' (2012), ''El principi d’Arquímedes'' (2011), ''Gang Bang (Obert fins al’hora de l’Àngelus)'' (2010/2011 -Autor resident al Teatre Nacional de Catalunya-), ''La dona que perdia tots els avions'' (2009) entre d’altres, i de les dramatúrgies ''L’amic retrobat'' (2019), ''An aquell temps que ets animals parlaven'' (2019), ''L’aplec del remei'' (2016), ''Neus català, un cel de plom'' (2015), ''Esperança dinamita, de cuplets i cançons de revista'' (2014), ''Com si entrés en una pàtria'' (2010), ''Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet'' (2009).{{CC}}
És autor de ''El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc'' (2020), ''L’habitació blanca'' (2020), ''Temps salvatge'' (2017-18), ''Olvidémonos de ser turistas'' (2017), ''Cúbit'' (2016), ''La travessia'' (2015), ''Obac'' (2014), ''Estripar la terra'' (2013), ''Fum'' (2012), ''Nerium Park'' (2012), ''El principi d’Arquímedes'' (2011), ''Gang Bang (Obert fins al’hora de l’Àngelus)'' (2010/2011 -Autor resident al Teatre Nacional de Catalunya-), ''La dona que perdia tots els avions'' (2009) entre d’altres, i de les dramatúrgies ''L’amic retrobat'' (2019), ''An aquell temps que ets animals parlaven'' (2019), ''L’aplec del remei'' (2016), ''Neus català, un cel de plom'' (2015), ''Esperança dinamita, de cuplets i cançons de revista'' (2014), ''Com si entrés en una pàtria'' (2010), ''Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet'' (2009).


Ha dirigit els seus textos, l'òpera ''La Voix humaine ''i diversos els espectacles de creació. Ha estat ajudant de direcció de [[Xavier Albertí]] i de la coreògrafa [[Germana Civera]] i guionista de televisió. Ha treballat de periodista a COM Ràdio, RNE, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou i la Revista de la UNESCO a Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/josep-maria-miro/35792 |consulta=23 de març de 2016|títol=Josep Maria Miró |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref>
Ha dirigit els seus textos, l'òpera ''La Voix humaine ''i diversos els espectacles de creació. Ha estat ajudant de direcció de [[Xavier Albertí]] i de la coreògrafa [[Germana Civera]] i guionista de televisió. Ha treballat de periodista a COM Ràdio, RNE, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou i la Revista de la UNESCO a Catalunya.<ref>{{ref-web|url=http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/josep-maria-miro/35792 |consulta=23 de març de 2016|títol=Josep Maria Miró |obra=web|editor=[[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]] (CC-BY-SA via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])}}</ref>


== Obres teatrals<ref name="cercle"/><ref>[http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp0809/54ao1.htm Les seves obres, al web de l'Institut del Teatre]</ref> ==
== Obres teatrals<ref name="cercle"/><ref>[http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp0809/54ao1.htm Les seves obres, al web de l'Institut del Teatre]</ref> ==
* ''El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc'' (2020).
* ''El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc'' (2020).
* ''L'habitació blanca'' (2020).
* ''L'habitació blanca'' (2020).
Línia 38: Línia 38:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.josepmariamiro.cat web Josep Maria Miró]
* [http://www.josepmariamiro.cat web Josep Maria Miró]


{{autoritat}}
{{autoritat}}

Revisió del 14:41, 13 jul 2021

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Miró i Coromina
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Prats de Lluçanès Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballForma dramàtica, direcció teatral, direcció de televisió i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, productor de teatre, dramaturg, director de televisió, dramaturg, escriptor, director de teatre, realitzador de drama radiofònic Modifica el valor a Wikidata
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Nerium Park (2012), El principi d'Arquimedes (2011), Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus) (2010/2011)
Premis
Lloc webjosepmariamiro.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2425988 Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Miró i Coromina (Prats de Lluçanès, Osona, 1977) és un dramaturg i director teatral català.[1][2]

Biografia

Va llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000. El febrer de 2007 va ser professor d'historiografia a la UAB del postgrau "Independent Reporter - Welcome Sarajevo", organitzat per una agència de Fotoperiodisme, i l'any 2008 es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona.[1][2] Ha treballat amb l'equip de guionistes de TV3 a les sèries Zoo i Mar de fons, i també amb altres mitjans de comunicació a Catalunya, com ara Ràdio 4, COM Ràdio, Ràdio Sant Cugat i El 9 Nou. Ha fet d'ajudant de direcció de Xavier Albertí, de Toni Casares i de la coreògrafa Germana Civera.[1][2]

Ha guanyat nombrosos premis com a autor i com a director de teatre,[1] entre ells, el Premi Born 2009, 2011 y 2020,[2][3][4] el Premi Max 2019,[5] el de Crèdit Andorrà, l'accèssit del Marqués de Bradomín, l'Evarist Garcia, el Boira, el concurs de monòlegs de la Fundació Joan Lluís Vives[6] i l'ex aequo als Premis Mallorca 2008.[7] El 2013 és guardonat amb el premi Quim Masó per l'obra teatral Nerium Park. Pel text de l'obra, aquest mateix any 2013, també obté el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover de Teatre.

És autor de El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020), L’habitació blanca (2020), Temps salvatge (2017-18), Olvidémonos de ser turistas (2017), Cúbit (2016), La travessia (2015), Obac (2014), Estripar la terra (2013), Fum (2012), Nerium Park (2012), El principi d’Arquímedes (2011), Gang Bang (Obert fins al’hora de l’Àngelus) (2010/2011 -Autor resident al Teatre Nacional de Catalunya-), La dona que perdia tots els avions (2009) entre d’altres, i de les dramatúrgies L’amic retrobat (2019), An aquell temps que ets animals parlaven (2019), L’aplec del remei (2016), Neus català, un cel de plom (2015), Esperança dinamita, de cuplets i cançons de revista (2014), Com si entrés en una pàtria (2010), Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009).[2][8]

Ha dirigit els seus textos, l'òpera La Voix humaine i diversos els espectacles de creació. Ha estat ajudant de direcció de Xavier Albertí i de la coreògrafa Germana Civera i guionista de televisió. Ha treballat de periodista a COM Ràdio, RNE, Ràdio Sant Cugat, El 9 Nou i la Revista de la UNESCO a Catalunya.[9]

Obres teatrals[2][8]

  • El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020).
  • L'habitació blanca (2020).
  • Temps salvatge (2018), representada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
  • Olvidémonos de ser turistas (2017), representada a la Sala Beckett.
  • Cúbit (2016).
  • La travessía (2015).
  • Obac (2014).
  • Estripar la terra (2014), representada a La Seca Espai Brossa.
  • Fum (2012), representada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya dins el circle T6[10]
  • Nerium Park (2012), representada a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors (Grec 2014).
  • El Principi d'Arquimedes (2012). Producció: Sala Beckett Obrador Internacional de Dramatúrgia, Grec 2012 Festival de Barcelona i l'Associació Verins Escènics.
  • Gang Bang (Obert fins a l'hora de l'Àngelus) (2011)[10]
  • La dona que perdia tots els avions (2009).

Bibliografia

  • Miró Coromina, Josep Maria. Quan encara no sabíem res : poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic (monografia). Arola Editors, S.L., 2008. ISBN 978-84-92408-30-6. 
  • Miró Coromina, Josep Maria; Clemente Gálvez, Cristina. La gran nit de Lurdes G (monografia). Publicacions Abadia Montserrat, S.A., 2009. ISBN 978-84-9883-114-6. 
  • Miró Coromina, Josep Maria; Bellviure Simón, Joan Carles. La dona i el debutant (monografia). El Gall Editor, 2009. ISBN 978-84-92574-17-9. 
  • Miró Coromina, Josep Maria. Nerium Park. Edicions Món de llibres, 2013. ISBN 978-84-616-6781-9. 

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Josep Maria Miró - Fitxa d'Artista. Arxivat 2014-01-16 a Wayback Machine. Teatralnet, 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Josep Maria Miró». CercleArtístic. Arxivat de l'original el 2010-11-25. [Consulta: 23 agost 2010].
  3. ↑ komunikartez. «Josep Maria Miró ganador del Premi Born de Teatre 2009» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 juliol 2021].
  4. ↑ «Josep Maria Miró gana por tercera vez el Premio Born de Teatro» (en castellà), 25-10-2020. [Consulta: 13 juliol 2021].
  5. ↑ Vidales, Raquel «El teatro catalán triunfa en la gala más castellana de los Premios Max» (en castellà). El País [Madrid], 20-05-2019. ISSN: 1134-6582.
  6. ↑ Osona.com. «Josep M. Miró presenta a Vic una guardonada obra sobre la rutina a la ciutat | Osona.com». [Consulta: 13 juliol 2021].
  7. ↑ Payeras, Miquel «Els Premis Mallorca 2008». El Temps.
  8. ↑ 8,0 8,1 Les seves obres, al web de l'Institut del Teatre
  9. ↑ «Josep Maria Miró». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 Fondevila, Santi «‘Fum' o les esquerdes d'uns personatges en un món confús». Ara, 23-12-2013.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Miró_i_Coromina&oldid=27772091»