Saltar al conteníu

Camporrélls

Coordenaes: 41°57′36″N 0°31′24″E / 41.9599°N 0.5234°E / 41.9599; 0.5234
Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Camporrélls
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Uesca
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcalde de Camporrélls (es) Traducir José Guillén Zanuy
Nome oficial Camporrélls (es)[1]
Nome llocal Camporrélls (es)
Códigu postal 22570
Xeografía
Coordenaes 41°57′36″N 0°31′24″E / 41.9599°N 0.5234°E / 41.9599; 0.5234
Camporrélls alcuéntrase n'España
Camporrélls
Camporrélls
Camporrélls (España)
Superficie 26.710214 km²
Altitú 665 m
Llenda con
Demografía
Población 158 hab. (2024)
- 71 homes (2019)

- 63 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.07% de provincia de Uesca
Densidá 5,92 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Camporrélls ye un conceyu y población d'España, perteneciente a la Contorna de la Llitera, al este de la provincia de Uesca, comunidá autónoma d'Aragón, a 108 km de Uesca. Tien un área de 26 km² con una población de 206 habitantes (INE 2008) y una densidá de 7,92 hab/km².

Llocalidaes estremeres

[editar | editar la fonte]

Llenda con Estopiñán al norte, Baélls al oeste, Castillonroy y Baldellou al sur y Cataluña (provincia de Lleida) al este.

Economía

[editar | editar la fonte]

Agrícola, ganadera y turística.

Alministración

[editar | editar la fonte]

Llista de los últimos alcaldes de Camporrells

[editar | editar la fonte]
Periodu Alcalde Partíu
1979-1980
1980-1983
Joaquín Camarasa Vidal
José María Pociello Piniés[2]
UCD
Ind.
1983-1987 José M. Pociello UCD
1987-1991 Miguel Ángel Ramos Palacin PAR
1991-1995 Pascual Antillach Bergua[3] PSOE
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019 José Guillén Zanuy[4]

Resultaos eleutorales

[editar | editar la fonte]
Eleiciones municipales[5]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PSOE 5 5 5 5
PP 2 - - -
CHA - - -
PAR -
Total 7 5 5 5

Demografía

[editar | editar la fonte]
Evolución demográfica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1978 1991 1996 2001 2004 2008 2016
- - - - - - - - 269 263 247 231 206 138

Monumentos relixosos

[editar | editar la fonte]
  • Ermites romániques de San Jaime, San Miguel y de los Mártires.

Llugares d'interés

[editar | editar la fonte]
  • Manantial d'agües sulfuroses, Les Fontes.

La población ye de predominiu llingüísticu del catalán por cuenta de la repoblación medieval per parte de catalanes de los condaos d'Urgel y Pallars.

30 d'abril La festa petita o'l primera de maig 24 h yá en 1 de mayu "Plantada del mai". Córtase un chopu d'unos 20 m y mientres 1 km ye lleváu a costazos per tol pueblu hasta la plaza de la ilesia onde ye plantáu. Dempués, pártense carnes y embutíos típicos de la zona, vinu y pan tamién de la zona. A otru día, dalgunos xuben a la ermita de Sant Quilis, onde se celebra una romería que concentra habitantes de los pueblos cercanos de La Llitera y La Ribagorza.

30 de xunetu La Festa patrón San Abdón y San Senén; popularmente llamaos "Sant Nin i Sant Non" en catalán. El primer día faise'l "rescat". Al llombu d'una mula vistida con ropes de camudar va un mozu que recueye presentes y regalos (tradición recuperada nel añu 2004). "Ball dels totxets" -baille de palos de madera (totxets)- n'honor a los santos. Recuperaos l'añu 1979 y baillaos cada fiesta ininterrumpidamente hasta l'actualidá. Tocaos orixinariamente nel sieglu XIX y principios del XX por "Els Gaiters de Casserres". Tres la so desapaición, fueron interpretaes les melodíes por formaciones de banda de la llocalidá y d'otres poblaciones: La Principal de Camporrells (1916-1930), Orquesta Mocedá, Orquesta Amanecer... y, a partir de la recuperación l'añu 1979, por formaciones tan relevantes como la Orquestra Meravella, Orquestra Selvatana, Orquestra Miramar, Orquestra Marina... L'añu 1981 editóse una cinta coles melodíes, col títulu "Cançons i ball dels totxets" (Sonitec: Barcelona). L'últimu día de la fiesta, pela nueche, xunto a la orquesta, celébrase la despidida pinchando llitros al cargu de la mocedá y otros non tan nueves.

Diada dels Màrtirs Primer domingu de setiembre xubida a la Ermita dels Màrtirs dedicada a San Abdón y San Senén. Celébrase una misa a les 12 h; rematada con bendición de panes "pa caritat". Dempués entámense comíes ente los grupos d'amigos.

Persones célebres nacíes nesta llocalidá

[editar | editar la fonte]

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  4. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Uesca». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca_provincia/2015/06/14/alcaldes_todos_los_municipios_provincia_huesca_366896_1101026.html. 
  5. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]