Salta al contegnùo

Arizona

Coordenae: 34°17′12″N 111°39′25″W
Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Arizona
State of Arizona (en) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema

Cànbia el vałor in Wikidata

InoThe Arizona March Song (en) Traduzi (1919) Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Ditat Deus» Cànbia el vałor in Wikidata
Sinboło ufisałeCampylorhynchus brunneicapillus (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
SoranomeThe Grand Canyon State e Talaith y Grand Canyon Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

34°17′12″N 111°39′25″W

Continentenordamèrica Cànbia el vałor in Wikidata
StatoStati Unii de l'Amèrica Cànbia el vałor in Wikidata

Capitałe  Phoenix Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe7 151 502 (2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità24,22 hab./km²
Caze abitae2 643 430 (2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Idiomainglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deSud-òvest dei Stati Unii e Stati Unii contìngui Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea295 234 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Àcua0,35 %[3] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daColorado Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene1 250 m Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoHumphreys Peak (en) Traduzi (3 851 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoColorado Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Prima mesion documentadaTerritorio dell'Arizona (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGoerno de Arizona (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoLejislatura Statałe de Arizona Cànbia el vałor in Wikidata
Goernador de l'Arizona Cànbia el vałor in WikidataKatie Hobbs (it) Traduzi (2 de zenaro del 2023) (D) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeArizona Supreme Court (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-2US-AZ Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
ID GNIS1779777 Cànbia el vałor in Wikidata
Istòrego

Sito webaz.gov Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: bf9353d8-da52-4fd9-8645-52b2349b4914

L' Arizona (/ariʣˈʣɔna/, in ingleze Scolta sto sonscolta , [ærɪˈzoʊnə]) el ze un Stato federà del sud-òvest dei Stati Unii de l'Amèrica (el 48° devegner ametesto inte l'Union) che el ze parte de ła Rejon de łe Montagne Rocioze. El ze anca parte dei Stati Unii de l'Amèrica sud-osidentałi. El confina verso òvest co ła California e el Nevada, verso nord col Utah e, solché inte un ponto, col Colorado, verso est col Novo Mèsego e verso sud col Mèsego. El confin de l'Arizona col Mèsego el ze de 389 milia (626 km)

de longhesa, sul confine nord dei stati mesegani de Sonora e Baja California. El ze el sesto pì grando e el 16° pì popołozo dei sincuanta stati. La so capitałe e sità pì granda ła ze Phoenix. Altre sità inportanti i ze Tucson, Flagstaff, Yuma e Mesa.

El Stato de l'Arizona el ze sta el 48º e ùltemo dei stati contìgui che el zera sta ametesto a l'Union, otegnindo statuałità inte el 14 de febraro del 1912[4] (dopo de l'Arizona i ze entrai farghe parte dei USA solché Alaska e Hawaii, teritori parò che no i ze diretamente ligai al resto dei Stati Unii de l'Amèrica). In precedensa el fazeva parte del teritòrio de l'Alta California in Nova Spagna, prima de devegnere indipendente dal Mèsego e de sevente cedesto ai Stati Unii de l'Amèrica dopo de ła guera mesegan-statunitense. La parte sud del Stato ła ze sta cronpada inte el 1853 traerso de ła Cronpa Gadsden.

El soranome de l'Arizona ła ze Grand Canyon State (doparà anca inte łe targhe automobiłìsteghe, in onor del Grand Canyon), ma i ze bastansa difondesti anca Baby State (ponestoché el ze el pì zóvane stato dei USA continentałi) e Sweetheart State (in rełasion a ła so entrada inte i USA inte el Dì de San Vałentin)[5].

L'animałe decidesto cofà sìnboło de l'Arizona ła ze el Bassariscus astutus (ciamà bazàride o bazaresco), un mamifero simiłare al orsin lavadore.

L'Arizona el ze conosesto par el so clima dezèrtego de ła so metà sud, co istà tanto calde e inverni bastansa fredi. Oltre che al Grand Canyon National Park, łe ghe ze varie foreste, parchi e monumenti nasionałi. Sirca un cuarto del Stato el ze costituio da reserve indiane che łe costituise el teritòrio de rezidensa de un serto nùmaro de tribù de nadivi americani, stimando che ghe sìpia da torno dei 280 000 indìzeni che vive inte l'Arizona, repartii inte łe vàrie reserve indiane[6]. Intrà i so posti pì tanto conosesti i ghe ze el Grand Canyon, ła Monument Valley, il Meteor Crater, l'Horseshoe Bend e el Dezerto de Sonora.

  1. Declarà da: '. Data de publicasion: 1964. Pàzena: 25. Łéngua de l'òpara: ruso. Editor: VINITI.
  2. voze de refarensadata.census.gov.
  3. Declarà da: United States Summary: 2010, Population and Housing Unit Counts, 2000 Census of Population and Housing.
  4. Celebrating Arizona's Centennial: 1912-2012. Consultado el 31 de diciembre de 2006
  5. The State of Arizona - An Introduction to the Grand Canyon State from NETSTATE.COMwww.netstate.com. entrada il 3 de majo 2020 (archivià il 5 ottobre 2019).
  6. State Population Estimates by Race Alone and Hispanic or Latino Origin. U.S. Census Bureau. Consultado el 30 de diciembre de 2006


Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]


Controło de autoritàVIAF (EN125475793 · ISNI (EN0000 0004 0647 0417 · LCCN (ENn79034873 · GND (DE4002920-7 · BNF (FRcb119773584 (data) · BNE (ESXX452743 (data) · NLA (EN35008005 · WorldCat Identities (ENn79-034873
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Arizona&oldid=1086952"