Les
lletres m’acompanyen
Els
meus plors i a vegades els meus riures, no sé si son sincers
Plorar
em fa bé
Riure
se’m fa estrany
L’espectre
de la nocturnitat es cruel
De
vegades m’encallo i caic
Em
torno ha aixecar i segueixo el camí marcat
Faig
la meva feina
Però
encara em manca l’alegria
M’hi
esforço
Obro
els ulls i miro el mar
Escolto
el cant dels ocells
I
cuso...
I
escric...
I
llegeixo...
I
penso...
I
camino...
I
descanso...
I quan
em manquen les forces...
torno
a començar.
Roser
juny 2014
