enfrontament

From enfrontar +‎ -ment.

• IPA^(key): (Central) [əɱ.fɾun.təˈmen]
• IPA^(key): (Balearic) [əɱ.fɾon.təˈment]
• IPA^(key): (Valencia) [eɱ.fɾon.taˈment]

enfrontament m (plural enfrontaments)

1. confrontation, clash, face-off

• “enfrontament” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.