vantar-se

From Latin vānitāre (“to brag”).

• IPA^(key): (Central) [bənˈtar.sə]
• IPA^(key): (Balearic) [vənˈtar.sə]
• IPA^(key): (Valencia) [vanˈtaɾ.se]

vantar-se (first-person singular present em vanto, first-person singular preterite em vantí, past participle vantat)

1. (reflexive) to brag, to boast

   Synonym: vanar-se

• “vantar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vantar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “vantar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vantar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.