estrident

Borrowed from Latin strīdentem.

estrident m or f (masculine and feminine plural estridents)

1. shrill, strident

• estridència
• estridentment

• “estrident” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “estrident”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “estrident” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “estrident” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.