Villalbí (motocicleta)

Villalbí
	; La Villalbí 430cc de 1904, exposada al Museu de la Moto de Barcelona
Dades
Tipus	marca comercial ; fabricant de motocicletes
Història
Creació	1903
Fundador	Miquel Villalbí
Data de dissolució o abolició	1905
Governança corporativa
Seu	Barcelona;

Villalbí fou la marca de la primera motocicleta construïda íntegrament als Països Catalans. Fou obra de Miquel Villalbí, qui el 1903 en creà el primer prototipus a Barcelona^[1] i, un cop l'hagué sotmès a una sèrie de proves amb resultat positiu, en fabricà cinc unitats més que vengué al preu de 1.200 pessetes.^[2]

Se'n conserva una unitat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa, exposada temporalment al Museu de la Moto de Barcelona.^[3]

Història

Miquel Villalbí, mecànic barceloní de motocicletes i bicicletes amb taller al número 27 del Passeig de Colom,^[4] construí la seva motocicleta de forma totalment artesanal. A l'hora de fer-ho, s'hagué d'espavilar tot sol, ja que aleshores la indústria auxiliar era totalment inexistent: tant el carburador com el quadre, la instal·lació elèctrica i fins i tot les cobertes de les rodes, els va haver de fabricar del no-res. Fou per això que necessità prop dos anys per a completar la seva obra.^[5]

A causa de la dificultat de la fabricació, Villalbí, un perfeccionista, abandonà el projecte i passà a dedicar-se a la distribució de marques estrangeres,^[2] especialment les Decauville franceses, i a les reparacions. Miquel Villalbí es va morir el març de 1952. El seu fill Rossend conservà una de les motocicletes fetes pel seu pare^[4] i la cedí al mNACTEC, on es pot admirar actualment.

Característiques

Els comandaments de la moto anaven repartits entre el dipòsit de combustible i el manillar: a la part superior del dipòsit hi havia tres palanques, una per a regular l'avenç (guspira), una altra per al gas (accelerador) i l'altra per a l'aire. Al manillar hi havia el comandament del descompressor i un sistema de contacte que funcionava en girar el puny, molt semblant als comandaments de gas actuals.^[2]

La transmissió era per corretja trapezoïdal, sense canvi de marxes, i disposava també de pedals auxiliars per tal de poder-se'n servir a les pujades costerudes.^[5]

Les característiques del motor eren les següents:^[5]

Motor de quatre temps monocilíndric refrigerat per aire de 429,83 cc
Diàmetre x carrera: 78 x 90 mm
Vàlvules oposades (la d'admissió, automàtica)
Encesa per pila i bobina
Carburador amb comandaments separats per al gas i l'aire, sense dispositiu especial d'engegada ni de regulació automàtica de la mescla

Com a curiositat, a la pipa de la direcció hi havia una placa metàl·lica daurada amb el nom i el símbol de la marca, un griu -símbol que algun cop ha estat interpretat erròniament com un lleó.^[4]

Referències

↑ Herreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 318
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «La moto als Països Catalans». Fricandó motarra, 03-10-2008. [Consulta: 7 novembre 2010].
↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Villalbí». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 10. D.L. B 29846-2011.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Herreros, Francisco «Villalbi, o cuando el león intentó echar sus garras» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 66, 8-1988, p. 98-101.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Herreros 1998: «Los antecedentes más remotos» p. 15-16

Bibliografia

Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998. ISBN 84-920886-5-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villalbí

[1] Herreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 318

[fric-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «La moto als Països Catalans». Fricandó motarra, 03-10-2008. [Consulta: 7 novembre 2010].

[3] Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Villalbí». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 10. D.L. B 29846-2011.

[sm-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Herreros, Francisco «Villalbi, o cuando el león intentó echar sus garras» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 66, 8-1988, p. 98-101.

[his-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Herreros 1998: «Los antecedentes más remotos» p. 15-16

[1]