Vés al contingut

Susan Hayward

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSusan Hayward

(dècada del 1940) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Edythe Marrenner Modifica el valor a Wikidata
30 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 1975 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de cervell Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióProspect Heights High School (en) Tradueix
Erasmus Hall High School Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsPèl-roig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de cinema, actriu de televisió, actriu de teatre, model, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata - 1972 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJess Barker (1944–1954) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websusanhayward.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001333 Allocine: 66 Rottentomatoes: celebrity/susan_hayward Allmovie: p31331 143368 TV.com: people/susan-hayward AFI: 143368 TMDB.org: 30124
Musicbrainz: 6b58acd4-3c8c-403b-a4f1-1e836123b7c9 Discogs: 2124589 Find a Grave: 465 Modifica el valor a Wikidata

Edythe Marrenner Pearson (Brooklyn, Nova York, 30 de juny de 1917 - Hollywood, Los Angeles, 14 de març de 1975), coneguda amb el nom artístic de Susan Hayward, va ser una destacada i llegendària actriu estatunidenca, guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or.[1]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Susan Hayward va néixer a Brooklyn, Nova York, filla de Walter Marrenner i Ellen Pearson. Els seus avis materns eren d'origen suec. Va començar la seva carrera com a model fotogràfica. Poc després es va traslladar a Hollywood el 1937, buscant aconseguir el paper de Scarlett O'Hara al film Allò que el vent s'endugué. El seu nom artístic va ser escollit pel seu representant perquè "sonava semblant" al de Rita Hayworth i la sonoritat el dotava d'una certa associació. Les dècades següents van ser extraordinàries per al desenvolupament del talent interpretatiu, especialment dramàtic, de la pèl-roja intèrpret novaiorquesa.

Carrera

[modifica]

Malgrat no haver estat elegida per encarnar el paper femení principal d'Allò que el vent s'endugué, Hayward va trobar feina per interpretar petits papers fins que va tenir una audició per al film Beau Geste, en el qual va portar com a coestrella masculina l'actor Gary Cooper. Durant la Segona Guerra Mundial va interpretar dos papers femenins estel·lars al costat de John Wayne a Reap the Wild Wind (1942), a I Married a Witch (1942), amb Veronica Lake i Fredrich March, i a The Fighting Seabees (1944).

El 1947 va rebre la seva primera nominació a l'Oscar pel seu paper de cantant alcohòlica de club nocturn al film Una dona desfeta.

Una vegada conclòs el conflicte bèl·lic, es va establir ella mateixa com una de les dames actrius principals de Hollywood, en pel·lícules com: My foolish Heart (1949), David i Betsabé (1951) i With a Song in My Heart (1952). Al començament de la dècada dels 50 Susan Hayward era una de les intèrprets femenines més respectades tant per la crítica com pel públic.

Durant els anys 50 va ser aclamada per les seves interpretacions dramàtiques com la malenconiosa esposa del president Andrew Jackson, a la pel·lícula The President's Lady (1953), l'actriu alcohòlica Lillian Roth, a I'll Cry Tomorrow (1955), basat en l'autobiografia de l'actriu, i de la vida real a l'assassina de Califòrnia, Barbara Graham, al film Vull viure (1958), de Robert Wise. Aquest últim paper, gens glamurós i difícil, la va fer mereixedora de l'Oscar a la millor actriu.

Amb el títol de Wise va arribar al cim de la seva carrera. A partir d'aquesta data les seves pel·lícules van perdre qualitat, optant ella mateixa per abandonar el cinema a la fi dels anys 60, després de la seva aparició a Valley of the Dolls (1967), de Mark Robson. Cinc anys després va tornar a la pantalla gran per a interpretar, al costat de William Holden i Ernest Borgnine, The Revengers (1972), un film dirigit per Daniel Mann que va suposar la seva última intervenció cinematogràfica. La gran majoria dels intèrprets, entre ells John Wayne, que van aparèixer a El conqueridor de Mongòlia (1956), de Dick Powell, rodatge portat a terme a Utah, prop d'on havia realitzat pràctiques nuclears, patirien amb posterioritat diversos tipus de càncer. Susan Hayward va desenvolupar un tumor cerebral que la va dur a la mort el dia 14 de març de 1975. Tenia 56 anys.

Hayward es va casar en dues ocasions. La primera el 1944 amb l'actor Jess Barker, que va intervenir en pel·lícules com Perversitat. Jess i Susan es van divorciar deu anys després. El seu segon marit va ser Floyd Eaton Calkley, amb qui va contreure matrimoni el 1957 i de qui va quedar vídua l'any 1966.[1][2][3]

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Paper Notes
1937 Hollywood Hotel Starlet at table No surt als crèdits
1938 The Amazing Dr. Clitterhouse Patient Escenes esborrades
The Sisters Operadora telefònica No surt als crèdits
Girls on Probation Gloria Adams
Comet Over Broadway Actriu amateur No surt als crèdits
Campus Cinderella Co-Ed Paper curt
1939 Beau Geste Isobel Rivers
Our Leading Citizen Judith Schofield
$1000 a Touchdown Betty McGlen
1941 Adam Had Four Sons Hester Stoddard
Sis Hopkins Carol Hopkins
Among the Living Millie Pickens
1942 Reap the Wild Wind Cousin Drusilla Alston
The Forest Rangers Tana 'Butch' Mason
I Married a Witch Estelle Masterson
Star Spangled Rhythm Ella mateixa - Genevieve a Priorities Skit
A Letter from Bataan Mrs. Mary Lewis
1943 Young and Willing Kate Benson
Hit Parade of 1943 Jill Wright
Jack London Charmian Kittredge
1944 The Fighting Seabees Constance Chesley
The Hairy Ape Mildred Douglas
And Now Tomorrow Janice Blair
Skirmish on the Home Front Molly Miller Paper curt
1946 Deadline at Dawn June Goth
Terra generosa (Canyon Passage) Lucy Overmire
1947 Una dona desfeta Angelica 'Angie'/'Angel' Evans Conway Nominada − Oscar a la millor actriu
No se'm creuran (They Won't Believe Me) Verna Carlson
The Lost Moment Tina Bordereau
1948 Tap Roots Morna Dabney
The Saxon Charm Janet Busch
1949 Tulsa Cherokee Lansing
House of Strangers Irene Bennett
My Foolish Heart Eloise Winters Nominada − Oscar a la millor actriu
1951 Screen Snapshots: Hopalong in Hoppy Land Ella mateixa Paper curt
I'd Climb the Highest Mountain Mary Elizabeth Eden Thompson
Rawhide Vinnie Holt
I Can Get It for You Wholesale Harriet Boyd
David i Betsabé (David and Bathsheba) Betsabé
1952 With a Song in My Heart Jane Froman Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Nominada − Oscar a la millor actriu
The Snows of Kilimanjaro Helen
The Lusty Men Louise Merritt
1953 The President's Lady Rachel Donaldson
White Witch Doctor Ellen Burton
1954 Demetri i els gladiadors (Demetrius and the Gladiators) Messalina
Garden of Evil Leah Fuller
1955 Untamed Katie O'Neill (Kildare) (Van Riebeck)
Soldier of Fortune Mrs. Jane Hoyt
I'll Cry Tomorrow Lillian Roth Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes)
Nominada − Oscar a la millor actriu
Nominada − BAFTA a la millor actriu
1956 El conqueridor de Mongòlia (The Conqueror) Bortai
1957 Top Secret Affair Dorothy 'Dottie' Peale
1958 I Want to Live! Barbara Graham Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada − BAFTA a la millor actriu
1959 El congost de la mort (Thunder in the Sun) Gabrielle Dauphin
Woman Obsessed Mary Sharron
1961 The Marriage-Go-Round Content Delville
Ada Ada Gillis
Back Street Rae Smith
1962 I Thank a Fool Christine Allison
1963 Stolen Hours Laura Pember
1964 Where Love Has Gone Valerie Hayden Miller
1967 The Honey Pot Mrs. Sheridan
Valley of the Dolls Helen Lawson
Think Twentieth Ella mateixa
1972 The Revengers Elizabeth Reilly
Heat of Anger Jessie Fitzgerald Telefilm
Say Goodbye Maggie Cole Dr. Maggie Cole Telefilm

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Bauer, Patricia. «Susan Hayward». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
  2. Madrid, José. «100 años de Susan Hayward, la gran sufridora del cine» (en castellà). Fotogramas, 27-06-2017. [Consulta: 8 març 2020].
  3. Ruiza, M.; Fernández, T.; Tamaro, E. «Biografia de Susan Hayward». Biografías y Vidas, 2004. [Consulta: 8 març 2020].

Enllaços externs

[modifica]