Staten Island
Staten Island (en) Aquehonga Manacknong (mis) | |||||
Tipus | illa, borough de Nova York i ciutat-comtat consolidada | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Estats Generals dels Països Baixos | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Estat federat | Nova York | ||||
Ciutat | Nova York | ||||
Població humana | |||||
Població | 495.747 (2020) (1.870,74 hab./km²) | ||||
Llars | 167.160 (2020) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 265 km² | ||||
Banyat per | Arthur Kill, Kill Van Kull (en) , Lower New York Bay i The Narrows (en) | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1683 | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | James Oddo | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 10301–10314, 10301, 10305, 10309, 10313 i 10314 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 718, 347, 917 i 929 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | statenislandusa.com |
Staten Island és una illa a l'oceà Atlàntic pertanyent a l'estat de Nova York, Estats Units. És un dels cinc boroughs o districtes metropolitans de la ciutat de Nova York. El seu territori és coextensiu amb el del Comtat de Richmond.
Fins a 1975, el Comtat i el Districte tenien el mateix nom (Richmond), any en què l'Ajuntament va decidir canviar el nom del borough a Staten Island, el nom original amb el qual era coneguda pels neerlandesos que la colonitzaren.
Staten Island és separada a l'est de Long Island per l'estret denominat The Narrows (que connecta al seu torn les parts superior i inferior de la Badia de Nova York) i al nord i oest del continent (Nova Jersey) pels rius o canals Arthur Kill i Kill Van Kull. Al sud és banyada per l'Oceà Atlàntic. És connectada a Nova Jersey per tres ponts i amb Brooklyn (i la resta de Long Island) mitjançant el Pont Verrazano-Narrows. El Ferri de Staten Island connecta l'illa al sud de Manhattan a través de la Badia de Nova York Superior.
Govern
[modifica]El president del borough o districte és James Molinaro. Fou elegit el 2001 com a membre del Partit Conservador, i reelegit el 2005 ja amb el suport del Partit Republicà dels Estats Units.