Vés al contingut

Sol davant el perill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSol davant el perill
High Noon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFred Zinnemann Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióStanley Kramer i Carl Foreman Modifica el valor a Wikidata
GuióCarl Foreman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDimitri Tiomkin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFloyd Crosby Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeElmo Williams Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1952 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost730.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióKansas i Nou Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0044706 FilmAffinity: 554741 Allocine: 3370 Rottentomatoes: m/1046060-high_noon Letterboxd: high-noon Mojo: highnoon Allmovie: v22384 TCM: 24083 Metacritic: movie/high-noon TV.com: movies/high-noon AFI: 53629 TMDB.org: 288 Modifica el valor a Wikidata

Sol davant el perill[1] o Al punt del migdia[2] (títol original en anglès: High Noon) és una pel·lícula estatunidenca de Fred Zinnemann, estrenada el 1952 i interpretada per Gary Cooper i Grace Kelly. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

El guió va escriure'l Carl Foreman basant-se en el relat curt pulp The Tin Star, de John W. Cunningham.

Argument

[modifica]

Acaba de casar-se i s'haurà de tornar a posar la seva estrella de xèrif el mateix matí. Will Kane s'assabenta de la imminent tornada a ciutat de Frank Miller, un home que ja havia detingut abans i que, condemnat a la forca, havia jurat venjar-se. Miller ha d'arribar en el tren del migdia i tres dels seus còmplices l'esperen. Malgrat les súpliques de la seva dona, Kane decideix quedar-se i intenta reclutar homes. Però, per covardia, interès o amistat cap al bandit, tots el defugen. És doncs sol que haurà de lliurar el combat.[3]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Sol davant el perill es desenvolupa aproximadament en temps real, com ho il·lustren els plans recurrents que ensenyen l'esfera del rellotge del despatx del xèrif. L'acció de la pel·lícula comença en efecte a les 10.40 hores per acabar poc després de migdia, i la duració de la pel·lícula és de 85 minuts.
  • Pel seu realitzador Fred Zinnemann, Sol davant el perill està composta de tres elements visuals recurrents: primer de tot, el pla fix sobre la via fèrria, que significa l'amenaça esperada. També, el recorregut desesperat del xèrif que busca ajuda a tota la ciutat. Finalment, els rellotges, cada vegada més grossos en la imatge i cada vegada més sovint mostrats a mesura que l'amenaça s'acosta.
  • La pel·lícula és una al·legoria del maccarthisme, l'actitud dels habitants de la ciutat és considerada el reflex de la dels professionals del cinema que denunciaven els seus col·legues. D'altra banda, Carl Foreman va ser col·locat a la llista negra poc després de l'estrena.
  • Sol davant el perill constitueix la primera aparició en el cinema de Lee Van Cleef, però el seu paper és mut.
  • És també el primer gran paper de Grace Kelly.
  • El títol original de la pel·lícula juga amb el doble sentit de l'expressió high noon. En el sentit literal significa ple migdia, però en sentit figurat designa l’hora de la veritat. Després de la pel·lícula, to be high noon s'ha convertit en una expressió, que significa «estar completament sol amb grans problemes».
  • La pel·lícula Atmosfera zero (1981), de Peter Hyams, amb Sean Connery, està clarament inspirada en Sol davant el perill, de la qual agafa el principi, traslladat a una colònia minera espacial: al mig de l'apatia general, un home es troba sol en un combat injust.
  • Per a l'historiador de cinema Leonard Maltin,[4] Sol davant el perill es desmarca completament dels westerns de l'època: l'heroi admet tenir por, la pel·lícula no implica moltes escenes d'acció i va ser rodada en blanc i negre, raríssim en els westerns del 1952. Altres elements distingeixen aquesta pel·lícula dels altres westerns: una banda sonora descarnada, una imatge molt sòbria, un cel lletós. El personatge de Helen Ramírez (Katy Jurado) no era trivial per a l'època, ja que es tracta d'una dona de negocis mexicana.

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions[5]

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Gary Cooper no va poder assistir a la cerimònia dels Oscar i va ser John Wayne qui va recollir el premi en nom seu.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Títol a ésAdir». Primera emissió a TV3 el 10/09/2010.
  2. Al punt del migdia a la Base de dades de cinema en català
  3. «High Noon». The New York Times.
  4. The making of High Noon , documental.
  5. 5,0 5,1 «The 25th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]