Vés al contingut

Setge de Kobani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Kobani
Part de la Guerra contra l'Estat Islàmic, la Guerra civil siriana i Conflicte kurd-àrab a Síria
Setge de Kobani està situat en Síria
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà
Kobani
Kobani
Palmira
Palmira
Alep
Alep
Damasc
Damasc
Homs
Homs
Qamixli
Qamixli
Posicions oficials
Posicions rebels
Posicions islamistes
Posicions kurdes
Principals combats en gener-juny de 2016
Tipusbatalla i setge Modifica el valor a Wikidata
Data13 de setembre de 2014 – 15 de març de 2015
(6 mesos i 2 dies)
Coordenades36° 53′ 23″ N, 38° 21′ 20″ E / 36.8897222°N,38.3555556°E / 36.8897222; 38.3555556
LlocKobani (Cantó de Kobani, Rojava / Governació d'al-Hasaka, Síria)
EstatSíria Modifica el valor a Wikidata
CausaRojava–Islamist conflict (2013–present) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria decisiva kurda
Conseqüència
  • Les forces kurdes recuperen Kobani i quasi totes les localitats del cantó cap a març de 2015.
  • Destrucció del 70% de la ciutat.
Bàndols
Rojava
Kurdistan Iraquià[39]
PKK[27][40]
Exèrcit Lliure de Síria[41]

Bombardejos:
CJTF-OIR

 Estat Islàmic
Comandants
Salih Muslim Muhammad[1]

Mayssa Abdo[2]

Mahmud Berxwedan[3]

Ismet Sheikh Hassan[4]

Meryem Kobani[5]

Hebun Sinya †[6]

Abu Juma Abannawi[7]

Abu Laith[8]

Abu Layla (Comandant Batalló Sol del Nord)[9][10]

Murat Karayılan

Masud Barzani
Barack Obama 		Abu Ayman al-Iraqi †[11][12]

Abu Suleiman al-Naser[12]
Abu Ali al-Anbari
(Governador, Síria)

Abu Omar al-Shishani
(Comandant de terra)[13][14]

Abu Ali al-Askari † (Comandant sénior)

Abu Mohammed al-Masri † (Comandant sénior)

Emrah Ismail (WIA) (Comandant sénior)[15]

Abu Khattab Al Kurdi † (Comandant)

Sheikh Othman al-Nazeh †

Sultan al-Safri al-Harbi †
Forces
2.400-2.900 soldats de la federació[16]

[17]
[18][19]
50[20]–200[21] reforços Federació

160 peixmerga (reforços)[cal citació][22] 		+9.140 militants[23]

30–50 tancs de batalla[24]

2 UAVs[25]
Baixes
YPG/YPJ:562[26] – 741[27][28] morts
(3 MLKP)[29]

FSA i Jabhat al-Akrad: 29[26] – 72[3][30] morts

Peixmerga:1 mort [31][32] 		1.443 [26] – 2.000[33] morts (segons SOHR)

+2.000 morts (segons Estats Units)[34]

1.068 – 5.000 morts [35][36][37](altres fonts) 		39–56 civils morts[26]
+400.000 civils refugiats a Turquia[38]
Cronologia
Batalles durant la Guerra Civil siriana a
Rojava
Guerra a Rojava
Guerra a Rojava
  • Vegeu aquesta plantilla

El Setge de Kobani (també conegut com a batalla de Kobani) va ser posat en marxa el 13 de setembre de 2014 per part del grup terrorista Estat Islàmic, per tal de capturar el cantó de Kobani i la principal ciutat de Kobani al nord de Síria, una de les principals localitats kurdes de Rojava.

La ciutat, autònoma de facto i controlada per les Unitats de Protecció Popular kurdes (YPG), va resistir el setge fins a gener de 2015, quan es va revertir la situació. Les YPG, amb suport dels Peixmerga i alguns combatents de l'ELS, recapturaren la ciutat el 27 de gener. A partir de llavors, malgrat mantenir el control de la gran majoria de les localitats que envolten a Kobani, l'Estat Islàmic va emprendre una retirada contínua, de manera que per al 2 de febrer el front de batalla s'havia mogut a uns 25 km de la ciutat. Cap a finals d'abril de 2015, l'EI havia sigut completament expulsat del cantó, retenint només un grapat de localitats al nord-oest de la governació de Raqqa.

Antecedents

[modifica]
Milicians de les YPG durant combats a Kobani

Durant la guerra civil siriana, les Unitats de Protecció Popular (YPG) es va fer càrrec de la població de Kobani el 19 de juliol de 2012.[44] Des d'ençà, la ciutat ha estat sota control kurd i mentre les YPG i polítics kurds exerceixen l'autonomia a la zona que conformen part de Rojava (Kurdistan occidental o Kurdistan a Síria).[45] El 2 de juliol de 2014, la ciutat i les poblacions dels voltants van ser atacades per combatents de l'abans autoanomenat Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL per les seves sigles en anglès).[46]

Batalla de Kobani

[modifica]

El 5 d'octubre de 2014, a les primeres hores del dia, els jihadistes van prendre la propera colina de Mistanour, des de la qual no van tardar a penetrar en la ciutat i combatre carrer per carrer per afermar les seues posicions en la ciutat. L'endemà, es podia observar una bandera d'Estat Islàmic flamejant en un edifici residencial de Kobani, i en el transcurs de 5 dies el 40 % de la ciutat havia caigut sota poder dels islamistes.

L'11 d'octubre, Estat Islàmic va intentar emprendre un atac a les forces del nord-est de la ciutat, en un intent d'envoltar-la per complet, mentre que a l'interior de la mateixa es produïen els combats de les tropes que havien penetrat en els dies previs. Durant aquests dies, les forces d'Estat Islàmic van perdre alguns tancs i algun comboi de subministraments a causa dels bombardejos de la coalició internacional, i van fallar en la seua obstinació d'envoltar la ciutat.[47] El 17 d'octubre, després d'una sèrie de bombardejos que van precedir l'atac de l'Exèrcit Lliure de Síria, la situació de setge de la ciutat va quedar temporalment trencada i l'avanç implacable dels islamistes —que ja controlaven la meitat de la ciutat— va ser detingut.[48][49]

Bombardeig de la coalició internacional sobre les posicions d'EI a Kobani, el 22 d'octubre

A finals de mes, EI va publicar diversos vídeos indicant que la Batalla de Kobani havia acabat, la qual cosa constituïa informació falsa, ja que els combats continuaven en la ciutat. Aquesta notícia va ser ràpidament desmentida per les agències d'informació internacionals, que seguien la batalla des de les colines turques properes a Kobani.[47][50]

El 29 d'octubre, 50 membres de l'ELS van travessar la frontera amb Turquia i es van dirigir a Kobane. Dos dies més tard, Turquia va permetre per primera vegada l'arribada de reforços per fora de Síria: més de 20 vehicles que portaven al voltant de 150 soldats peixmerga (kurds iraquians) amb armes pesants i municions van arribar al pujol Sh'anar, a l'oest de la ciutat.

L'1 de novembre, les YPG van avançar cap a la mesquita Al Haj Rashad. L'endemà, en una entrevista, un comandant de l'ELS assegurava que hi havien 320 combatents de l'ELS en la ciutat i que els terroristes d'Estat Islàmic controlaven el 60 % de la mateixa. El 3 de novembre, agències de notícies kurdes van anunciar l'alliberament de quatre localitats.[51]

Soldats de les YPG celebren la rendició d'EI a Kobani a finals de gener de 2015

El 5 de novembre, el govern regional del Kurdistan iraquià amb seu a Erbil, va enviar a Kobane un comboi carregat amb municions, que creuà secretament Turquia. Així mateix, funcionaris presents en la ciutat van afirmar que, des de l'arribada dels peixmerga, diversos avanços d'Estat Islàmic havien sigut aturats, resultant en baixes islamistes de «possiblement centenars».

Al novembre de 2014, Estat Islàmic va capturar tres avions MiG sirians en la ciutat, la qual cosa constituiria la seua única victòria aqueix mes. Durant novembre el control d'EI sobre la ciutat es va reduir del 50 al 20 %, gràcies a l'esforç combinat dels intensos bombardejos contra les seues posicions en la ciutat i a l'avanç conjunt de les forces kurdes (regulars i voluntàries) amb les tropes de l'Exèrcit Lliure de Síria, que van rebre reforços a la fi d'octubre.

Per a aqueix mateix mes, l'Observatori Sirià dels Drets Humans va informar que, des del començament de l'ofensiva, havien mort unes 1.013 persones, dels quals 609 eren terroristes, 363 combatents kurds i 24 civils.[52]

Cap a mitjans de gener de 2015, es calcula que les forces d'Estat Islàmic havien rebut un ràtio de baixes d'al voltant de 1.200 combatents i la seua presència en la ciutat era cada vegada menor, principalment gràcies a l'esforç de les forces kurdes.[53]

El 26 de gener de 2015, les YPG van obligar a rendir-se a les forces d'Estat Islàmic a Kobani, cosa que el gruix dels terroristes va fer i es va retirar de la ciutat, tot i que quedaren alguns focus dispersos dins de la ciutat. Per la matinada del 27 de gener, les forces kurdes es van dedicar a netejar aquells xicotets reductes restants dels terroristes.

L'endemà, el portaveu del Pentàgon Steve Warren va dir: "no estic preparat per a dir que la batalla va ser guanyada. La batalla continua, però les forces aliades tenen l'ímpetu". A més, va informar que els kurds controlaven el 70 % del territori dins i al voltant de Kobani, la qual cosa inclou el 90 % de la pròpia ciutat. Aquell mateix dia, les forces kurdes van capturar el poble de Helnej i van assetjar a elements d'Estat Islàmic romanents en zones al sud de la ciutat.[54]

Qüestions humanitàries

[modifica]

Un cop alliberada la ciutat, la situació va agreujar-se quan Turquia va imposar un embargament comercial i totes les altres rutes per territori sirià estaven controlades per Estat Islàmic. Un cop units els Cantons de Kobanî i Cizîrê, un cop alliberada Tell Abyad amb una gran ofensiva, la situació va millorar substancialment al poder obrir rutes segures per on transportar materials de tota classe a la ciutat.

A principis de 2015, fonts kurdes van detallar les necessitats humanitàries i de reconstrucció com a resultat del setge, que va destruir grans àrees de la ciutat i poblacions circumdants, així com infraestructures. Estat Islàmic i els seus aliats gihadistes van tallar el subministrament d'aigua i electricitat a la ciutat el gener de 2014,[55] amb la creació pels residents d'un servei d'aigua i una estació generadora d'energia que reemplaçava les infraestructures malmeses. Des de llavors, l'estratègia d'EI va consistir en destruir les noves i precàries infraestructures recentment creades.

Els aliments, sobretot el gra i la farina,i l'aigua eren greument escassos, cosa que agreujava la crisi humanitària. L'aigua de molts pous no era potable i la fleca de la ciutat va ser destruïda pels gihadistes. A més a més, els combats de les setmanes anteriors van destruir els tres hospitals que hi havia, deixant un metge voluntari, en solitari, operant des d'una casa en molt males condicions. La manca de subministraments mèdics i d'electricitat van complicar de manera preocupant l'atenció mèdica.

Les condicions dels campaments de refugiats turcs també eren pobres, desencadenant la tornada de molts residents a Kobani quan EI va ser expulsat. Aquesta situació encara va aprofundir més els problemes de subministrament d'aliments, aigua, electricitat i medicaments.[56]

Importància estratègica

[modifica]

Molts experts van assenyalar la batalla lliurada a Kobani com a quelcom més simbòlic que no pas estratègic. Les Unitats de Defensa Popular kurdes (YPG) van emetre el següent comunicat: "La batalla de Kobani no només ha estat una batalla entre les YPG i Daeix (EI), ha estat una batalla entre la humanitat i la barbàrie, una batalla entre la llibertat i la tirania, una batalla entre tots els valors humans i els enemics de la humanitat". Per tant, es pot concloure que la lluita va reforçar els llaços entre les YPG i alguns sectors de l'ELS (Exèrcit Lliure de Síria), que va suposar la creació d'una coalició viable de forces terrestres aliada de la coalició internacional liderada pels Estats Units i va dissipar la noció que els kurds eren partidaris d'Assad.[57] L'experiència reeixida a Kobani va fer virar la política dels EUA pel que fa a armar els grups d'oposició sirians diferents a les YPG, amb plans per equipar amb altres grups amb equips de ràdio i sistemes de posicionament per coordinar-se amb als atacs aeris.[58]

Reaccions internacionals

[modifica]

Actors regionals

[modifica]
  • Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) – El líder del KDP i president del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, va demanar a la comunitat internacional defensar la ciutat immediatament després del primer atac. "Barzani insta els països que estan lluitant a ajudar el poble i els combatents de Kobani en la seua lluita contra l'EI terrorista" va afirmar Fuad Hussein, cap d'estat major de Barzani. Mentrestant, aviat el diari turc Hürriyet va informar que Barzani havia demanat a Turquia que permetera als peixmerga travessar el seu territori per tal d'entrar Kobani i evitar que la ciutat caiguera. El 19 d'octubre, els avions militars dels Estats Units van lliurar material militar i assistència mèdica del Kurdistan iraquià a través de llançaments des de l'aire. Uns dies més tard, 150 soldats peixmerga es van mobilitzar per a ser enviats a Kobani, on arribaren el 30 d'octubre amb armes pesants.
  • Kurdistan Iraquià – El 6 d'octubre de 2014 funcionaris del Kurdistan iraquià van culpar la geografia de la regió de Kobani, així com el Partit de la Unió Democràtica (PYD) d'"errors estratègics" perquè no foren capaços d'enviar ajuda o suport.[62] El Govern Regional del Kurdistan va anunciar el 12 d'octubre de 2014 que s'enviarien armes, equip i ajuda humanitària a Kobani, amb el primer ministre Nechervan Barzani afirmant que "Kobani és molt important per a nosaltres i no escatimarem esforços per salvar-lo".[63]
  • Exèrcit Lliure de Síria (FSA per les sigles en anglés) – El coronel Malik el-Kurdi, un dels comandants de la FSA, va criticar el govern dels Estats Units per l'enviament d'armes des d'avions militars a les faccions kurdes armades: "És una política repugnant per als EUA lliurar armes als kurds que han estat lluitant l'EI només durant un mes en una petita ciutat, mentre ha privat l'oposició moderada durant més de tres anys de qualsevol ajuda militar i estratègica".[64]

Governs estatals

[modifica]
  •  Síria – Un ministre sirià d'alt nivell es va disculpar per no enviar atacs aeris, afirmant que Kobani estava tan prop de la frontera amb Turquia que els seus avions violarien territori turc i serien enderrocats.[65] El Ministeri d'Afers Exteriors sirià també va dir que qualsevol activitat militar turca en el seu territori seria considerada com un acte d'agressió,[66] i va rebutjar frontalment l'enviament de tropes peixmerga (els primers soldats estrangers desplegats oficialment a Síria durant la guerra civil siriana) a Kobani, al·legant que això era evidència del "paper conspirador" de Turquia a Síria.[67]
  •  Iran – La portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors Marzieh Afkham va posar l'accent en la importància de donar suport al govern sirià i la nació siriana en la seua lluita contra els terroristes a la regió, i va demanar el suport humanitari a la població civil i els refugiats. Així mateix, va denunciar la indiferència de la comunitat internacional respecte el poble de Kobani i va dir que "la República Islàmica de l'Iran aviat enviarà ajuda humanitària als residents i refugiats en aquesta zona a través del govern sirià".[68] El Ministeri d'Afers Exteriors també va criticar la "passivitat de la comunitat internacional" respecte la ciutat fronterera siriana assetjada de Kobani i va dir que el món havia de ajudar el president Baixar al-Àssad a "enfrontar-se als terroristes". Els comentaris de la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors Afkham es van produir poc després que el president turc Recep Tayyip Erdoğan afirmara que Kobani estava a punt de rendir-se als jihadistes de l'EI.[69][70]
El president iranià Hassan Rouhani va afirmar que el seu país estava disposat a mantenir converses amb els Estats Units i Aràbia Saudita respecte com resoldre la guerra civil siriana, ja que aquestes negociacions podien assegurar la pau i la democràcia en conflicte. "L'Iran seurà a qualsevol taula amb països de la regió i les potències mundials si el resultat és un futur més segur, estable i democràtic per a Síria", va dir Rouhani en una roda de premsa amb el president austríac Heinz Fischer, afegint que això és part del compromís de l'Iran amb les normes "internacionals, islàmiques i humanes".[71]
El cap de l'Exèrcit de l'Iran de l'Estat Major General Hassan Firouzabadi va dir que l'atac de l'EI a Kobani era només un complot per proporcionar a la coalició liderada pels Estats Units una excusa per iniciar una escalada militar a Síria. "Hi ha premonició de conspiració per victimitzar els habitants de [la ciutat kurda de Síria de] Kobani amb la finalitat de crear un cap de pont per a la presència militar de la coalició [liderada pels Estats Units] a Síria". Firouzabadi va descriure l'EI com a mercenaris dels enemics de les nacions de la regió, i afirmà que tots els musulmans i les persones que busquen la pau a tot el món haurien de protestar per aquesta situació i mantenir-s'hi vigilants contra els moviments teatrals de l'anomenada coalició anti-EI. "Estem realment preocupats per aquesta matança i creiem que és un crim catastròfic en la història la humanitat", va afirmar.[72]
Manifestació a Bolonya (Itàlia) en suport a Kobani i el poble kurd front al setge d'EI, l'1 de novembre de 2014
Diverses protestes van esclatar en diverses ciutats kurdes del Kurdistan iranià, així com altres ciutats de tot el país incloent Tabriz, Mashad i la mateixa Teheran davant de l'Ambaixada de Turquia per expressar el seu suport a Kobani. Activistes pels drets humans i dissidents també van estar presents en algunes de les protestes. Els músics kurds iranians Shahram Nazeri i Sedigh Tarif van anar a vaga de fam per tal cridar l'atenció sobre la difícil situació dels kurds a Kobani. Un article d'opinió conservadora al lloc web de notícies iraniana "Khabar Online" va demanar al general de l'Estat Major Qasem Soleimani ajuda per a defensar Kobani. Com a comandant de la Força Quds, Soleimani va estar molt involucrat en l'assessorament a les forces i milícies iraquianes des que l'EI controlà extenses zones a l'oest de l'Iraq. Les fotos d'ell al costat de les forces kurdes iraquianes en diverses ciutats iraquianes eren comunes i l'Iran no amagava la seua presència allà. Així mateix, van aparèixer informes que Soleimani i l'Iran estaven involucrats en l'alliberament de la ciutat iraquiana d'Amerli i havien subministrat armes a les forces kurdes a l'Iraq per combatre l'EI.[73] El Premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi també va elogiar les dones de Kobani com a "veritable símbol de les dones valentes".[74]
  •  Turquia - El president turc Recep Tayyip Erdoğan va instar la comunitat internacional a actuar per defensar la ciutat i evitar que caiguera davant de l'EI. Va posar èmfasi que "hi ha d'haver cooperació sobre el terreny", ja que atacs aeris per si sols no anaven a revertir la situació.[75] El primer ministre Ahmet Davutoglu va afirmar que "no és acceptable afirmar que la crisi ha tingut lloc només perquè Turquia no ha obert les seues fronteres". També va defensar el rebuig de Turquia a deixar que kurds entraren a Síria per lluitar a Kobani, afirmant que Turquia "no deixa que els ciutadans turcs entren a Síria, ja que no volem que siguin part del conflicte a Síria".[76] El primer ministre turc adjunt Bülent Arinç es va burlar dels defensors de la ciutat, dient que "no són capaços de suportar una baralla seriosa allà (...) És fàcil segrestar a la gent però no són capaços de lluitar a Ain al-Arab. Podria dir moltes coses més, però deixem-ho així per a no deixar-los en ridícul".[77] Iassín Aktay, vicepresident del partit governant AKP, va declarar en una entrevista que "allò que està passant a Kobani ara és una guerra entre dues organitzacions terroristes".[78][79] El president Erdogan, el 22 d'octubre de 2014, en relació als enviaments des de l'aire dels Estats Units a Kobani, va dir en una conferència a Ankara que "allò que es va fer en aquest tema ha resultat ser un error. Per què les coses van eixir malament? Perquè algunes de les armes que llançaren des dels C130s foren capturades per l'EI".[80]
  •  USA – Els Estats Units van dur a terme atacs aeris, però la proximitat de la frontera amb Turquia i combatents kurds ho convertien en una situació difícil. Un funcionari del Pentàgon va afirmar que moltes altres ciutats havien caigut a l'EI sense equips de televisió presents, i que la protesta als mitjans de comunicació sobre la situació a Kobani es devia a les retransmissions pels reporters propers.[81] No està clar per què les Forces Aèries americanes concentraren els atacs aeris en la destrucció de les refineries de petroli de Síria, en comptes de tractar de protegir els civils dels atacs d'EI. Per exemple, en la nit del 24 al 25 de setembre la Força Aèria dels EUA va realitzar 13 atacs contra objectius a Síria: 12 d'aquests atacs estaven dirigits cap a les refineries de petroli, i un atac fou contra un vehicle de l'EI[82] Les autoritats nord-americanes indicaren a CNN que els objectius dels Estats Units a Síria no era directament salvar la ciutat de Kobani, sinó la destrucció de les refineries de petroli i altres infraestructures de l'EI, que posaria fre a la capacitat del grup terrorista d'operar, particularment a l'Iraq.[83] Tot i això, cap a finals d'octubre de 2014, The Wall Street Journal va informar que les autoritats nord-americanes havien decidit que Kobani era "massa important simbòlicament per a perdre-la" i va intensificar els esforços per evitar que l'EI capturara la ciutat fronterera, incloent de forma encoberta la coordinació amb les forces locals kurdes, malgrat l'oposició de Turquia.[84]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Paula Astih «Kurdish PYD leaders says Peshmerga "effective" in Kobani fight». Asharq al-Awsat, 07-11-2014. Arxivat 28 de gener 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-28. [Consulta: 2 novembre 2016].
  2. ↑ Thomas Wyke «Syria Isis News: Female 'General' Leading Kurdish Defence of Kobani from Islamic State Onslaught». International Business Times, 13-10-2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 «YPG Chief Commander in Kobane Berxwedan: Kobane is Resisting for Humanity». Mutlu Civiroglu. [Consulta: 25 desembre 2014].
  4. ↑ Ruth Pollard. «Islamic State gains ground in besieged Kurdish town despite US air strike». The Sydney Morning Herald, 07-10-2014.
  5. ↑ «Interview with YPJ Commander in Kobane and Mishtenur Hill», 17-11-2014. [Consulta: 13 novembre 2013].
  6. ↑ [1]
  7. ↑ «قيادة ألوية "فجر الحرية" تُعين قائداً جديداً مكان "أبو الليث"». halabnews.com. [Consulta: 9 març 2015].
  8. ↑ «Kurdish man in Kobane: IS trying to reach downtown Kobane». BBC. [Consulta: 7 octubre 2014].
  9. ↑ Frida Ghitis. «Why Abu Layla will be missed». CNN, 11-06-2011. [Consulta: 31 juliol 2016].
  10. ↑ «The Factions of Kobani (Ayn al-Arab)». Syria Comment, 21-11-2014. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2014. [Consulta: 25 novembre 2014].
  11. ↑ «Military Skill and Terrorist Technique Fuel Success of ISIS». The New York Times, 27-08-2014 [Consulta: 21 octubre 2014].
  12. ↑ 12,0 12,1 Alessandria Masi. «If ISIS Leader Abu Bakr al-Baghdadi Is Killed, Who Is Caliph of the Islamic State Group?». International Business Times, 11-11-2014.
  13. ↑ «Kadyrov Claims Red-Bearded Chechen Militant al-Shishani Dead». ElBalad, 14-11-2014 [Consulta: 2 novembre 2016].
  14. ↑ «Kadyrov Says Islamic State's Leader From Georgia Killed». Radio Free Europe/Radio Liberty, 14-11-2014.
  15. ↑ «Turkey allocates hospital to treat injured militants of Islamic State». ARA News. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2 novembre 2016].
  16. ↑ «Peshmerga fighters 'heavily shelling' ISIS in Kobani». The Daily Star, 04-11-2014.
  17. ↑ «Syrian Kurds escape ISIS, cross into Turkey». Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2014. [Consulta: 21 setembre 2014].
  18. ↑ «Kurdish fighter: ISIS has entered Syrian city of Kobani». CNN, 03-10-2014 [Consulta: 4 octubre 2014].
  19. ↑ «Resources from the leadership reported». Facebook. [Consulta: 3 novembre 2014].
  20. ↑ «Free Syrian Army joins fight in Kobani». Agence France-Presse, 29-10-2014 [Consulta: 29 octubre 2014].
  21. ↑ «Islamic State crisis: Syria rebel forces boost Kobane defence». BBC, 29-10-2014 [Consulta: 2 desembre 2014].
  22. ↑ «Battle For Kobane Rages as Iraqi Fighters Arrive». Naharnet, 01-11-2014.
  23. ↑ «Slaughter Is Feared as ISIS Nears Turkish Border». The New York Times [Consulta: 7 octubre 2014].
  24. ↑ «Fears of massacre as Isis tanks lead assault on Kurdish bastion». The Times, 04-10-2014.
  25. ↑ «YPG shoot down two exploration drones of the ISIS – FLASH – ANF». firatajans.com. Arxivat de l'original el 30 de gener 2015. [Consulta: 1r febrer 2015].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 Master. «YPG retakes more than 332 villages in Ayn al- Arab "Kobane", and consultations to convert about a third of the city to a museum». Syrian Observatory For Human Rights. [Consulta: 17 abril 2015].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Islamic State is forced from Kobane -». The Long War Journal.
  28. ↑ 431 morts (16 setembre–7 desembre 2014),[2] 310 morts (17 desembre 2014 – 26 gener 2015),[3] total de 741 morts reportats
  29. ↑ «Preparations for international brigade in Rojava». Firat News Agency, 28-01-2015 [Consulta: 11 febrer 2015]. Arxivat 11 de febrer 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-11. [Consulta: 3 novembre 2016].
  30. ↑ 2 morts el 13 de març
  31. ↑ «القوات المشتركة تكشف حصيلة اشتباكات 4 اشهر ونصف في كوباني». Arxivat de l'original el 31 de gener 2015. [Consulta: 1r febrer 2015].
  32. ↑ «Elijah J. Magnier on Twitter». Twitter. [Consulta: 26 gener 2015].
  33. ↑ «Syrian Kurds push back Islamic State around Kobani – monitor, Kurds», 02-02-2015. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 2 novembre 2016].
  34. ↑ «A Victory in Kobani?». The New Yorker. [Consulta: 27 gener 2015].
  35. ↑ After about four months of fighting, ISIS was defeated in the Kurdish city of Kobanî (Ayn al-Arab) in northern Syria. It was the worst blow dealt to ISIS since the beginning of the American and coalition campaign against it.
  36. ↑ 268 morts entre el 27 de gener i el 15 de març
  37. ↑ «Syrian Democratic Forces further advance into Manbij, fear genocide against Kurds by ISIS». Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 2 novembre 2016].
  38. ↑ «Most US Airstrikes in Syria Target a City That's Not a "Strategic Objective"». Mother Jones.
  39. ↑ «First unit of Peshmerga enters Kobane». ARA News, 29-10-2014. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 2 novembre 2016].
  40. ↑ Vijay Prashad. «Siege of Kobane». Frontline.
  41. ↑ «Kurdish fighters and Free Syrian Army clash with IS at strategic border town», 30-09-2014. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014. [Consulta: 2 novembre 2016].
  42. ↑ «Kobane: Air strikes help Syria town curb IS». BBC. [Consulta: 8 octubre 2014].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 «New U.S. Raids hit Jihadists Outside Syria Kurdish Town». Naharnet. [Consulta: 4 octubre 2014].
  44. ↑ «Rudaw in English....The Happening: Latest News and Multimedia about Kurdistan, Iraq and the World - More Kurdish Cities Liberated As Syrian Army Withdraws from Area», 21-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-21. [Consulta: 3 novembre 2016].
  45. ↑ «Rudaw in English....The Happening: Latest News and Multimedia about Kurdistan, Iraq and the World - Liberated Kurdish Cities in Syria Move into Next Phase», 28-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-28. [Consulta: 3 novembre 2016].
  46. ↑ «What's happening in Kobanî?». Arxivat de l'original el 2015-01-07. [Consulta: 3 novembre 2016].
  47. ↑ 47,0 47,1 «5 lecciones de la batalla contra Estado Islámico por Kobane» (en castellà). BBC, 17-10-2014.
  48. ↑ «Los kurdos resisten mientras Turquía insiste en no intervenir en Kobane» (en castellà). El País, 19-10-2014.
  49. ↑ «Kurdos recuperan zonas de Kobane asediadas por Estado Islámico» (en castellà). TeleSur TV, 18-10-2014.
  50. ↑ «El IS usa un periodista secuestrado para demostrar que la batalla de Kobane 'ha llegado a su fin'» (en castellà). El Mundo, 28-10-2014.
  51. ↑ «Los peshmergas ya están en Kobane pero no han entrado en combate» (en castellà). La Vanguardia, 01-11-2014.
  52. ↑ «Estado Islámico: Batalla por Kobane deja más de 1.000 muertos» (en castellà). El Comercio, 09-11-2014.
  53. ↑ «La batalla por Kobane se convierte en el Stalingrado kurdo» (en castellà). La Tercera, 04-01-2015. Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 5 novembre 2016].
  54. ↑ «Las milicias kurdas echan a Estado Islámico de Kobane» (en castellà). El País, 28-01-2015.
  55. ↑ «al-Qaeda affiliated groups have cut off the water to the city of Kobane». Arxivat de l'original el 2015-05-05.
  56. ↑ «Previous Articles List - KurdishQuestion.com». kurdishquestion.com. Arxivat de l'original el 2015-02-02. [Consulta: 3 novembre 2016].
  57. ↑ «Kurds beat IS in Kobanî». Associated Press.
  58. ↑ Barnes, Julian E.; Entous, Adam «U.S. to Give Some Syria Rebels Ability to Call Airstrikes». Wall Street Journal, 18-02-2015. ISSN: 0099-9660.
  59. ↑ «Exclusive: PKK commander threatens to resume war», 25-09-2014. [Consulta: 3 octubre 2014].
  60. ↑ «Turkey steels for action as Islamic State advances on Syrian border town». Reuters, 02-10-2014 [Consulta: 4 octubre 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-17. [Consulta: 3 novembre 2016].
  61. ↑ درخواست اتحادیه میهنی کردستان از ایران درباره کردهای سوریه Iranian Diplomacy
  62. ↑ «Kurdistan MPs Debate Hurdles to Aiding Kobane». Rûdaw, 06-10-2014 [Consulta: 7 octubre 2014].
  63. ↑ «Iraqi Kurds send aid to Syrian counterparts». Financial Times, 12-10-2014 [Consulta: 12 octubre 2014].
  64. ↑ FSA DISAPPOINTED WITH US AIRDROPPING WEAPONS TO KURDS, dailysabah.com. 23 octubre 2014
  65. ↑ «Syrian Minister: We Could Not Defend Kobani Because of Turkey». Rudaw. [Consulta: 3 octubre 2014].
  66. ↑ «ISIL closes in on besieged Syrian town». Al Jazeera, 04-10-2014 [Consulta: 4 octubre 2014].
  67. ↑ Sly, Liz «Syrian regime denounces Turkey for allowing foreign fighters to enter Kobane». The Washington Post, 02-11-2014 [Consulta: 2 novembre 2014].
  68. ↑ Iran warns against catastrophic humanitarian situation in Kobani
  69. ↑ Iran slams world 'passivity' over Kobani in Syria
  70. ↑ «Spokeswoman: Iran's Suspicions Reinvigorated after Coalition's Approach to Kobani». Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 3 novembre 2016].
  71. ↑ Iran ready to hold talks on Syria with US, Saudi Arabia
  72. ↑ Iran: “ISIL Attack on Kobani Meant to Provide Excuse for Coalition's Military Presence in Syria”
  73. ↑ Iran op-ed asks Soleimani to defend Kobani
  74. ↑ Iranian Peace Prize winner praises Kobani’s women
  75. ↑ «Erdogan warns Syria's Kobane about to fall to ISIS». Al-Arabiya News, 07-10-2014. [Consulta: 16 octubre 2014].
  76. ↑ «Turkey: Only Syrian refugees can cross to join Kobani fight». Al-Arabiya News, 15-10-2014. [Consulta: 16 octubre 2014].
  77. ↑ «Kurdish fighters start to push back ISIS in Ain al-Arab». The Daily Star, 16-10-2014. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2014. [Consulta: 16 octubre 2014].
  78. ↑ «Is anyone left in Kobani?». Al Monitor, 15-10-2014.
  79. ↑ «Kobane: Air strikes 'stall IS advance' on Syrian border town». BBC, 10-10-2014.
  80. ↑ «Turkey's Erdogan says US weapons airdrop on Kobani was wrong». The Daily Star Newspaper – Lebanon. [Consulta: 23 octubre 2014].
  81. ↑ «ISIS set to capture Kobani, finish major land grab». CNN, 06-10-2014 [Consulta: 7 octubre 2014].
  82. ↑ «US allies launching airstrikes in Syria». Daily Mail. [Consulta: 12 octubre 2014].
  83. ↑ «U.S. military: Airstrikes against ISIS won't save key city of Kobani». CNN, 08-10-2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
  84. ↑ «U.S. Cooperated Secretly with Syrian Kurds in Battle Against Islamic State». The Wall Street Journal, 22-10-2014 [Consulta: 22 octubre 2014].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Kobani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Kobani&oldid=34231846»