Medjerda

Medjerda
	(la) Bagrada; (ar) مجردة
Tipus	riu
Inici
Continent	Àfrica
Localització	serralada de l'Atles
Final
Localització	golf de Tunis
	36° 13′ 22″ N, 7° 36′ 12″ E / 36.22286°N,7.60322°E; B 37° 06′ 42″ N, 10° 12′ 51″ E / 37.1117°N,10.2142°E
Format per	estuari del Medjerda
Afluents	oued Mellègue, oued Siliana
Conca hidrogràfica	conca mediterrània
Característiques
Dimensió	460 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	22.500 km²
Mesures
Cabal	29 m³/s

El riu Medjerda (àrab: وادي مجردة, wādī Majarda) és el principal riu de Tunísia, amb una conca de 23.500 km².^[1] És l'únic riu del país amb cabal perenne.^[2]

Neix prop de Souk-Ahras, a Algèria;^[1] corre per aquest estat uns 65 km i entra a Tunísia prop de Jendouba, i recorre en aquest país uns 350 km fins al golf de Tunis, on desaigua formant un estuari al·luvial que marca el nord del golf i el sud de la badia de Ghar El Melh (Porto Farina). El seu recorregut total és de 415 km. A l'antiguitat clàssica es deia Bàgrada (en llatí Băgrăda) o Bàgradas (en grec Βαγράδας Bagràdas), Polibi el menciona com a Macar.^[3]

L'afluent principal n'és l'Oued Mellegue. Els afluents de l'esquerra fan de drenatge a les muntanyes dites de la Medjerda i als Djebel El Guessa, Djebel Bou Goutran, Djebel Sabram, Djebel Tabouna, Djebel Zbla, Djebel Anq i Djebel Lanserine. Els afluents principals per la dreta en són el Bou Heurtma, Kasseb i Beja. La confluència amb l'Oued Mellegue drena, amb els seus nombrosos afluents, una gran zona que va fins a Algèria. Per aquesta part, els afluents en són Oued Tessa, Oued Siliana, Kralled (que travessen els pendents nord de les muntanyes Eich Cheid, El Adoba, Richane, i Kifene Ali Sansou) i altres de menors a les valls de les muntanyes Zeller, Berda i Tabrone.

A partir del 1935 es van construir embassaments per tal de reduir el risc d'aiguades i dipòsits excepcionals de material al·luvial.^[4] La crescuda del 1973 hi va portar en sis dies 100 milions de tones de material, de les quals tres quartes parts es van dipositar a les zones inundables.^[5]

Història

A l'època clàssica, aleshores conegut com a Bàgrada, a la seva vora s'hi van lliurar tres importants batalles. La primera, el 255 aC, entre Marc Atili Règul al capdavant dels romans i Xantip pels cartaginesos, amb victòria cartaginesa. La segona, el 239 aC, entre el cartaginès Amílcar Barca i els mercenaris rebels i els seus aliats númides, amb victòria d'Amílcar durant la Guerra dels Mercenaris. La tercera, el 24 d'agost del 49 aC, entre Gai Curi, general de Juli Cèsar, i Publi Ati Var, el general pompeià i el seu aliat, el rei Juba I de Numídia, amb victòria dels pompeians.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «0041704.xml Medjerda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Desroche, Henri. Planification et volontariat dans les développements coopératifs. Quinzaine d'études (15-27 janvier 1962) organisée par le Collège coopératif du Centre de Recherches coopératives. París i L'Haia: Mouton, 1962, p. 423 [Consulta: 11 juliol 2020].
↑ Smith, Philip. «Ba'grada». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
↑ Poncet, Jean «La mise en valeur de la basse vallée de la Medjerda et ses perspectives humaines». Annales de géographie, 65, 349, 1956, pàg. 199–222. DOI: 10.3406/geo.1956.14287.
↑ Moussa, Thouraya Ben; Amrouni, Oula; Hzami, Abderraouf; Dezileau, Laurent; Mahé, Gil «Progradation and retrogradation of the Medjerda delta during the 20th century (Tunisia, western Mediterranean)» (en anglès). Comptes Rendus Geoscience, 351, 4, 4-2019, pàg. 340–350. DOI: 10.1016/j.crte.2018.10.004.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medjerda

[:0-1] 1,0 ^1,1 «0041704.xml Medjerda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Desroche, Henri. Planification et volontariat dans les développements coopératifs. Quinzaine d'études (15-27 janvier 1962) organisée par le Collège coopératif du Centre de Recherches coopératives. París i L'Haia: Mouton, 1962, p. 423 [Consulta: 11 juliol 2020].

[3] Smith, Philip. «Ba'grada». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.

[4] Poncet, Jean «La mise en valeur de la basse vallée de la Medjerda et ses perspectives humaines». Annales de géographie, 65, 349, 1956, pàg. 199–222. DOI: 10.3406/geo.1956.14287.

[5] Moussa, Thouraya Ben; Amrouni, Oula; Hzami, Abderraouf; Dezileau, Laurent; Mahé, Gil «Progradation and retrogradation of the Medjerda delta during the 20th century (Tunisia, western Mediterranean)» (en anglès). Comptes Rendus Geoscience, 351, 4, 4-2019, pàg. 340–350. DOI: 10.1016/j.crte.2018.10.004.

[1]

Registres d'autoritat	LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)