Reagrupament per la República

Reagrupament per la República

Dades
Nom curt	RPR
Tipus	partit polític
Ideologia	gaullisme conservadorisme liberalisme conservador
Alineació política	dreta
Història
Creació	5 desembre 1976
Fundador	Jacques Chirac
Data de dissolució o abolició	21 setembre 2002
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu
Governança corporativa
Seu	París
Presidència	Jacques Chirac (1976–1994) Alain Juppé (1994–1997) Philippe Séguin (1997–1999) Nicolas Sarkozy (1999–1999) Michèle Alliot-Marie (1999–2002) Serge Lepeltier (2002–2002)
Altres
Color

Reagrupament per la República (francès, Rassemblement pour la République, RPR) és un partit polític francès de dreta que reivindica el neo-gaullisme, una forma de fer política inspirada per Charles de Gaulle i la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Fou creat el 1976 sota l'impuls de Jacques Chirac, aleshores en conflicte personal (però no ideològic) amb el president de la República amb els Republicans Independents, Valéry Giscard d'Estaing, i és considerat com l'equivalent francès del Partit Conservador britànic. Es va dissoldre dins l'UMP el 2002.

• 1947 - 1953: Reagrupament del Poble Francès (RPF) : partit polític fundat fundat per Charles de Gaulle quan es produí l'Alliberament, segons el programa polític esposat en el discurs de Bayeux.

• 1953 - 1956: Unió dels Republicans d'Acció Social (URAS) : grup parlamentari constituït pels gaullistes després de la desaparició del RPF el 1953.

• 1956 - 1958: Centre Nacional dels Republicans Socials (CNRS) : partit polític, amb resultats marginals, creat per a donar suport al retorn del general De Gaulle.

• 1958 - 1962: Unió per la Nova República (UNR) : fondat l'octubre de 1958 al retorn de Charles de Gaulle al poder. Els seus membres eren partidaris de l'Àlgèria francesa (Michel Debré, Jacques Soustelle (dissident des de 1960), Jacques Chaban-Delmas).

• 1958 - 1962: Unió Democràtica del Treball (UDT) : aquest moviment agrupa els « gaullistes d'esquerra », és a dir, partidaris d'una pau negociada amb Algèria. Els principals membres eren Louis Vallon (secretari general), René Capitant i Léo Hamon.

• 1962 - 1967: Unió per la Nova República - Unió Democràtica del Treball (UNR - UDT) : ambdós moviments es fusionaren després dels Acords d'Évian i en ocasió de la campanya electoral presidencial.

• 1967 - 1968: Unió Democràtica per la Vna República (UD-Ve).

• 1968 - 1971: Unió per la Defensa de la República (UDR).

• 1971 - 1976: Unió dels Demòcrates per la República (UDR).

El Reagrupament per la República fou creat per Jacques Chirac el 5 de desembre de 1976. Aquest té la pretensió de sostenir una política fonamentada en el respecte intransigent de la sobirania del poble i la independència nacional, de la llibertat, de la responsabilitat i de la dignitat de l'home, segons els seus estatuts. Com que es va oposar obertament a la política dirigida per Barre, d'intervencionisme estatal en nom dels gaullistes, els ministres van recórrer a l'article 49-3 de la constitució pel qual un text proposat pot ser adoptat si una moció de censura no és aprovada per majoria.

Electoralment, s'han presentat sovint aliats de la UDF i de DVD, com l'URC (Unió per la República i del Centre) el 1988, o la UPF (Unió per França) el 1993, la direcció del RPR es pronuncià – arran l'elecció de Jacques Chirac com a president de la República – per un reagrupament més estret de les estructures del partit.

D'aquesta manera, sota la direcció de Philippe Séguin, fou creada el 1998 l'Alliance, que regrupa el RPR, l'UDF i DL. Aquesta estructura es va dissoldre el 1999, quan va la UDF va refusar constituir una llista comuna a les eleccions europees.

El 2000, el RPR llençà una proposta de creació d'un partit únic de la dreta parlamentària: Unió en moviment (UEM) per tal de preparar l'elecció presidencial francesa de 2002, reagrupant les tendències gaullistes, liberals i demòcratacristianes.

El 24 d'abril de 2002, el RPR aprovà la creació d'una Unió per la Majoria Presidencial (UMP), destinat a donar suport Jacques Chirac a la segona volta de les eleccions presidencials. El 21 de setembre del mateix any, els compromisaris extraordinaris de Villepinte adoptaren pel 86,5% la dissolució del RPR al si de l'UMP, nou partit successor de la Unió per a la Majoria Presidencial el 17 de novembre de 2002.

La Unió dels Joves pel Progrés (UJP, fundat el 1965) i la Unió dels Estudiants pel Progrés (UEP) constituiran els moviments de joventut dels partits gaullistes successius, fins a la creació de les Joventuts RPR, un dels primers responsables de la quan fou Nicolas Sarkozy.

Any	Candidat	1a volta			2a volta			Resultat
		Vots	%	Pos.	Vots	%	Pos.
1981	Jacques Chirac	5,225,848	18 / 100	3r	N/D			2 Derrota
1988		6,063,514	19,94 / 100	2n	14,218,970	45,98 / 100	2n	2 Derrota
1995		6,348,375	20,84 / 100	2n	15,763,027	52,64 / 100	1r	1 Elegit
2002		5,665,855	19,88 / 100	1r	25,537,956	82,21 / 100	1r	1 Elegit

Any	Líder	1a volta		2a volta		Escons	+/−	Pos.	Resultat
		Vots	%	Vots	%
1978	Jacques Chirac	6,462,462	22.62	6,651,756	26.11	150 / 491	33	1r	Coalició
1981		5,231,269	20.81	4,174,302	22.35	85 / 491	63	2n	Oposició
1986		3,143,224	11.22	-	-	149 / 573	64	2n	Coalició
1988		4,687,047	19.19	4,688,493	23.09	126 / 577	23	3r	Oposició
1993		5,032,496	20.08	5,741,629	28.99	242 / 577	116	1r	Coalició
1997	Alain Juppé	3,983,257	15.65	5,714,354	22.46	139 / 577	103	2n	Oposició

Any	Candidat	Vots	%	Escons	+/−	Grup
1979	Jacques Chirac	3,301,980	16.31	15 / 81	–	EPD
1984	Simone Veil	Coalició RPR-UDF		19 / 81	4	EDA
1989	Valéry Giscard d'Estaing			14 / 81	5
1994	Dominique Baudis			14 / 87	=	EDA / UFE
1999	Nicolas Sarkozy	2,263,476	12.82	12 / 87	3	EPP-ED

• 1976 - 1994: Jacques Chirac
• 1994 - 1997: Alain Juppé
• 1997 - 1999: Philippe Séguin
• 1999 - 1999: Nicolas Sarkozy (intérim)
• 1999 - 2002: Michèle Alliot-Marie
• 2002 - 2002: Serge Lepeltier (intérim)

• 1976 - 1979: Jérôme Monod
• 1979 - 1979: Alain Devaquet
• 1979 - 1984: Bernard Pons
• 1984 - 1988: Jacques Toubon
• 1988 - 1995: Alain Juppé
• 1995 - 1997: Jean-François Mancel
• 1997 - 1999: Nicolas Sarkozy
• 1999 - 2001: Adrien Gouteyron
• 2001 - 2002: Serge Lepeltier