Rasa de la Font d'Ainès

Rasa de la Font d'Ainès
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	814 m
Entitat territorial administrativa	Riner (Solsonès)
Localització	Sant Gabriel
Final
Cota final	650 m
Entitat territorial administrativa	Solsonès (Catalunya)
Localització	Pinós
Desembocadura	rasa de Font Canaleta
	41° 54′ 31″ N, 1° 31′ 27″ E / 41.908511°N,1.524304°E; B 41° 53′ 17″ N, 1° 30′ 45″ E / 41.888003°N,1.512404°E
Afluents	4 (3xD i 1xE)
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	2,87 () km ;
Superfície	191,7 km²
Pendent	5,7 %

La Rasa de la Font d'Ainès^[2] és un torrent afluent per l'esquerra de la Rasa de Font Canaleta.

Neix al vessant sud del turó de Sant Gabriel. De direcció predominant cap a les 7 del rellotge, passa a tocar del costat de llevant de les masies d'Ainès i d'Armingous.

Municipis per on passa

Des del seu naixement, la Rasa de la Font d'Ainès passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis^[1]
	Longitud (en m.)	% del recorregut
Per l'interior del municipi de Riner	158	5,51%
Per l'interior del municipi de Pinós	2.712	94,49%

Xarxa hidrogràfica

La xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès està constituïda per 7 cursos fluvials que sumen una longitud total de 5.966 m.

Distribució municipal

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès transcorre pels següents termes municipals:

Municipi	Cursos o trams	Longitud que hi transcorre
Distribució per municipis de la xarxa^[3]
Riner	2	506 m.
Pinós	7	5.460 m.

Enllaços externs

Taula amb les dades detallades de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Llanera^{[Enllaç no actiu]} full de càlcul

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
↑ Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[dadesicc-1] 1,0 ^1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

[2] Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).

[3] La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.

[1]